2016.11.19 - Tots els colors del groc

No massa aigua i no massa sol a Ponts 

Avui m'he aixecat d'hora, però no massa d'hora. Abans de 2 quarts de nou estava al box carregant el meu caiac d'eslàlom.

He quedat a Ponts amb la Pilar. Un cop llest marxo cap a Ponts, pel camí estic observant els colors de la muntanya. En arribar a Adrall marxo cap a Sort, perquè?, no ho sé, potser distret pel paisatge. De resultes d'això arribo quasi 1 hora més tard a Ponts. Trobo a la Pilar esperant-me al Ventureta.

Abans de dos quarts de dotze la Pilar i jo entrem a l'aigua, a la tolla que hi ha per sobre del canal. Els més menuts de Ponts també estan a l'aigua.

Comencem a palejar en direcció al pont que travessa la carretera que ve de Tremp. Mitja hora després ja estem al pont. Hi ha molt poca aigua i no el podem remuntar, així que girem cua i anem baixant. 

 

El paisatge és espectacular, les fotos no poden reflectir el que veig, potser per què el cel està molt emboirat i no es veu el sol, però és un espectacle.

Malgrat que hi ha poca aigua baixem més de pressa que pugem, gaudint del paisatge que ens acompanya, observant les cigonyes que s'han quedat i practicant maniobres en pla, arribem al canal.

Jo faig una baixada procurant no ratllar massa el caiac, la Pilar em segueix per terra, l'últim salt el faig "bofejant" per evitar que la proa toqui a terra. Al final, he pogut baixar i el caiac no ha rascat enlloc, un èxit.

Enllaç al meu àlbum de fotos

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2016.11.12 - 45 dies sense palejar

Al CAB (Canal d'Aigües Braves) de Zaragoza

Avui ja fa més de 45 dies que no palejava, el motiu una lesió a la cama esquerra que ja tinc prou fotuda.

M'he aixecat d'hora ben d'hora, i amb la furgoneta ben carregada, porto el Recon 93 i el Matrix de Vajda anem al CAB de Zaragoza.  Pel Recon és el seu ultim viatge amb mi, li desitjo un propietari que el torni a fer navegar de valent, s'ho mereix, i en Jorge pot donar-li la canya que necessita.

En arribar a Zaragoza, em trobo amb en Jorge, i li entrego el Recon. Després vaig a fer un mos. A les 11.30 ja estic al canal per començar a remar.

Reconec l'indret, en Carlos, el propietari del bar del canal m'explica com funciona i jo em presento a la resta dels companys i companyes de pala.  Després coneixo a en Luis, avui ell baixa amb un open, el seu cotxe no s'ha volgut posar en marxa.

Jo abans de baixar reviso el canal per evitar les pedres, no vull esberlar el caiac un altre cop.

Ara vull parlar una mica del canal, el CAB té un bon desnivell, mes de 5 m crec, i té 4 bombes que poden pujar aigua de l'Ebre. Sortim de la tolla del final i una cinta mecànica ens porta fins al punt de sortida.

El canal té 3 salts que estan força bé, i com hi ha força desnivell l'aigua baixa molt ràpid. Cal que la piragua baixi més ràpid que l'aigua per què no s'encavalqui sobre la cua de la meva piragua.

Obren 2 de les 4 bombes i comencem a baixar pel canal. Jo arribo a fer tres baixades, la primera d'observació, la segona i la tercera més relaxat.

   

Després d’una hora d’aigua, en Carlos tanca el canal i els 11 palistes sortim de l’aigua a fer un mos.

Per acabar la jornada, em queden 3,5 hores de furgoneta fins a casa, però ha estat un dia ben aprofitat.

Enllaç al meu albúm de fotos.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2016.09.24-25 - Entrenant a Sort

Un gran clínic

Com cada any, i ja fa un parell, l'AEP ha organitzat un clínic d'eslàlom.  Aquest any els monitors han estat en Jon Erguin i la Jone Otaño, avui som 3 adults i una colla de menuts.

Comencem amb una classe teòrica sobre 2 moviments típics del eslàlom, del "Decalé" i el "remonte". A continuació passem al canal de l'EP, i en aigües planes comencem a provar, primer remem a cegues, provem tracció orientada amb el casc pla, amb contracasc.

    

Les imatges que veieu són els menuts que feien amb Jon i Jone el clínic durant la segona hora. Després del migdia, comencem al cap d'eslàlom. 

Una hora d'aigua molt intensa. Jo surto de l'aigua i començo a filmar un altre cop als més menuts.

   

L'endemà farem una minicompetició al camp d'eslàlom. 

Cada dia que aprenc alguna cosa descobreixo que encara he d'aplicar-me molt més.  També he vist com es mouen els mes menuts, son unes veritables màquines.

Enllaç a l'album de fotos.


La setmana vinent, practicaré el "Decalé" i el remonte!!!

Ens veurem a l'aigua!

per cert,

Nosaltres també palegem tot l'any

2016.09.08 - Un "classic" de Llavorsi a Sort

Dos batejos al riu

Avui hem sortit abans de les 9 d'Andorra.  És el dia de Meritxell i molta gent el vol aprofitar, d'aqui una estona, suposem que hi haurà molta gent sortint per l'aduana del riu runer.  

La Rosa i jo sortim cap a Sort, hem quedat a quarts d'onze amb en Grumpy.

Quan arriba el Grumpy anem a fer un cafe i alli trobem al Miquel Bisart, sempre et trobes coneguts a Sort.  Després d'esmorzar, saludem als amics i carreguem el meu caiac a la furgoneta d'en Grumpy i marxem cap a Llavorsí, allí embarquem, a tocar del camping Riberies.  La Gemma, l'Edu i una colla de l'AEP també estan allí a punt d'embarcar, és el que te quna hi ha poca aigua a la Noguera, que com aquell que diu hi ha cua per embarcar.

  

La Gemma comenta que serà com un dels descensos populars que fem amb l'AEP.

En groc teniu els trams més tranquils i en taronja i vermell els ràpids. 

L'Edu acompanya a una principiant en un caiac inflable, és el seu bateig al riu, i jo batejo a Norfeu a la Noguera-Pallaresa.  

He estat aquesta setmana ajustant-lo i ara penso que ha d'anar força bé, ho probare avui.

Relaxats...

Quan ell dóna les explicacions de com travessar un ràpid, tant el Grumpy com jo tenim les orelles ven atentes, l'Edu és un gran caiaquista.

i divertits, com no pot ser d'altra manera

Els ràpids es van succeint sense cap problema, no baixa massa aigua.  

El Grumpy em retreu que navego massa relaxat, que em falta aquell punt d'activació a l'hora d'afrontar els ràpids. Segons ell, jo no treballo amb la mateixa intensitat si estic al camp d'eslàlom que si estic fent un descens. 

Potser té raó, i un dels motius, i dic motiu no parlo d'excusa, podria ser que mentre estic fent un descens treballo en mode de conservació per poder-lo acabar correctament.  Al contrari que quan treballo en un camp d'eslàlom, que com tinc la sortida a tocar, puc arriscar molt més pel que fa a fer esforços.  

M'he compromes amb en Grumpy que intentare treballar l'intensitat la setmana que ve, quan ell no vingui amb mi.    );-)

 

Deixem a Rialp als últims de l'AEP, la Gemma s'havia quedat abans, en Grumpy i jo continuem fins a Sort on jugarem una estona al camp d'eslàlom. Intento baixar el rull de Sort d'esquena per quedar-me enganxat, i ho pago amb una rebolcada, que acaba en un esquimo. La veritat que estic ben falcat a Norfeu. 

Ara unes dades tècniques

• Distància recorreguda:   16,18 Km
• Velocitat mitja:                  5,5 Km/h
• Temps de descens:            2h 57m
• Nivell d'aigua:                 Baix, la Noguera-Pallaresa baixa justa d'aigua.

La proxima setmana toca el Ter!!!, nosaltres ja estem a punt i vosaltres????

Enllaç a l'àlbum de fotos.

PD:
Si algu o alguna vol alguna foto més gran que m'ho comenti via email i us la faig arribar

ENS VEUREM A L'AIGUA

per cert,

NOSALTRES PALEGEM TOT L'ANY

2016.09.10 - Un gran paper

A Tacem, la Mònica ens dona una alegria

Ahir llegint les notícies de la ICF, vaig veure amb què Mònica Dòria havia fet un 8è lloc en la 5a prova de la copa del món absoluta, celebrada a Tacem (Slovenia). 

 

   

He estat seguint el que ella ha fet i l'he comparat amb el millor descens de cada fase de la competició. Així en les semifinals Mònica es va mesurar amb Claire Jacquet.

Mònica va acabar en 9a posició i es va classificar per les finals.  En  la final la millor va ser Kimberley Woods que acabaria la prova en 1a posició

La Mònica va acabar en una magnifica 8a posició, després un descens espectacular amb esquimo inclós.

Vull felicitar a la Mònica per aquesta magnífica competició, que no és una flor d'estiu sinó el fruit d'un llarg i continuat esforç de molts anys. 

La Mònica ha obtingut un magnífic resultat a una prova de la copa del món d'eslàlom, i l'ha obtingut malgrat Andorra ser un país que viu d'esquena al riu. 

• El pais no te camp d'eslàlom propi, d'ençà que el govern va decidir ampliar la carretera general davant l'estadi comunal en l'any 2001. 
• La llera del riu està molt bruta, amb moltes deixalles de la construcció, entre d'altres.
• Hi ha trams que són més un canal de desguàs que un tram de riu, com el que tenim davant del parc central d'Andorra la Vella.
• i finalment, avui dilluns 12 de setembre la TV Andorrana no ha fet cap esment a aquest resultat.

L'esforç individual és molt important, però sempre es necessari l'ajut institucional, de govern i federació, per anar més enllà, i així poder tornar a tenir representants d'Andorra a les properes proves d'eslàlom a les olimpíades del 2020, i el que és més important, consolidar una escola d'aigües braves amb el jovent d'Andorra.


NOTA IMPORTANT 
Els videos i les imatges son un extracte dels videos del canal de la ICF a youtube

ENS VEUREM A L'AIGUA

PER CERT,

elles PALEGEM TOT L'ANY!!!

2016.08.13 - Amb la familia a Ponts

Desprès de tant palejar al mar ...

Ara, després de molts dies de palejar al mar, he tornat al riu, al camp d'eslalom de Ponts.  El canvi de medi em passa factura hi ho fa seriosament.

En Toni em recorda que he de palejar MES verticalment, la seva famosa frase 

No estàs parlant per un micró!

Es bo tenir qui t'ajuda, quan tu no veus l'errada mes grossa que comets.

Les primeres maniobres surten fluixes, és mol diferent el paleig al mar, on vols fer , habitualment, llargues distancies, que aqui al riu on tot és mes ràpid i explosiu.  Poc a poc vaig millorant, això ho dic jo, i vaig arriscant una mica més, això ho diu el caiac que em posa al meu nivell refrescant-me. 

   

Després d'una hora d'entrenament, arriba la família i jo deixo el caiac i comencem a jugar, que és el que agrada als menuts.

El primer, equipar als menuts i, a continuació una remullada, nedem el canal

i a continuació el baixem amb un dels mini-rafts del Nàutic

és evident que els meus nebots disfruten fent bestieses, jo també.  Com podeu observar a l'imatge, la porta no la vam passar massa bé, que hi farem.

Ara les excuses,

• El rull ens va enganxar
• El David no palejava
• La barca no era un caiac
• No voliem passar la porta

però, en definitiva, excuses.  El resultat final, no vam passar la porta, un David encantat i amb ganes de repetir-ho, i jo que m'ho vaig passar d'allo mes bé.

Gracies al Bernat i la Rosa per les fotos.

ENS VEUREM A L'AIGUA

per cert,

NOSALTRES PALEGEM TOT L'ANY