L'aigua està freda, i les onades es veuen gransSom 4 convidats a fer surf a les onades, els primers en arribar som en Toni i jo mateix, mes tard arriba en Josep Mª i desprès, quan ja estem a l'aigua, arriba en David. Un grup heterogeni, però amb ganes de gaudir d'un dia d'onades.
En Jaume de Nootka l'hi deixa a en Toni un Robson dels cursos de kayak surf, i tots 3 anem a la platja del Far.
Les onades arriben desendreçades, i tenen una alçada respectable, entre 1 i 1,5 metres. La primera frase d'en Josep Mª quan veu les onades des del kayak és:
"Vigencita, que me quede como estaba"
i, és que des de l'aigua les onades es veuen "diferent".
Poc a poc anem veient que les moltes hores de practica a l'aigua de la piscina, a la "tolla" del canal de la Seu, baixant el canal d'aigües braves, etc. estan donant els seus fruits, i el que semblava inabastable, no sols és abastable sinó que a més ens fa gaudir.
El cansament i el fred ens van afectant, i "desprès dels dos últims esquimos" ens canviem i anem a dinar, un arròs amb llamàntol que ens permet acabar de forma excel·lent una jornada de kayak.
Ens veurem a l'aigua
