Quadern de bitàcora - Dia 3
La roba de caiac seca està sobrevalorada
Paraula d’Evaristo
Avui hem sortit a tres quarts d’onze de caló d’es Burget. Per esmorzar, un pastís d’en Pepe i després un malaguanyat pa amb xoriço. Ara som a cala Brafí a punt de dinar.
Hem navegat amb unes onades i un vent de component sud que ens ha fet avançar força ràpid.
Hem estat palejant per una costa de perdra calcària. L’Ana m’ha comentat que les roques calcàries són fossilitzacions d’animals i algues de l'holocè, i la zona de les pedreres de marès estan formades per sorres fossilitzades durant el quaternari. A Mallorca, parlar de pedra és parlar de marès. Veure aquelles parets de marès, aquelles imatges de sorra petrificada, congelada, sospesa en el temps que ha sortit de platges, fons marins o sistemes de dunes d’altre temps és impressionant.
Les pedreres han deixat sobre el marès formes que recorden els contraforts d’una catedral, els murs d’un castell o unes escales per a gegants.
Però el marès a Mallorca es pot trobar en totes les construccions, en el palau del príncep o en la casa del pagès, és la matèria de construcció bàsica.
El més important d’avui és el peixet que en Pep ha pescat. El més trist, veure a Reyes i a Pep fotuts. Ara els dos estan prenent el sol com serps sobre la sorra de la platja intentant recuperar-se.
A s’hora baixa, hem deixat la Reyes i l’Ana amb els seus companys a cala Murau.
Segons l’Evaristo, cala Murau, rep aquest nom perquè els que allí vivien es van posar “muraus” de construir i, vist el panorama, potser té raó.
Sortint de cala Murau ens entretenim veient un ramat de cabres salvatges enfilades a la paret de la roca.
Ara ja estem a la platja de la Magranera, on la Teresa ens prepara un arròs vegetal amb bolets i en Pep els 2 peixos que ha pescat avui.
Ara a cala Magranera ja és negra nit, hem buidat els caiacs i ens posem a preparar el campament.
