Dessembre de 2009 - Curs d'onades a Vilanova

Que grans son aquestes petites onades

El meu fill i jo hem anat a fer aquest curs i la veritat és que ens ho em passat la mar de bé. Jo, ja fa un parell d'anys, vaig anar a Euskadi per fer un curs d'onades, i la lliçó mes important, o la que mes m'ha quedat gravada a la memòria es:

Si les onades les veus petites, t'ho passaràs bé,
si les onades les veus mitjanes, ves amb molt de compte,
i si les onades les veus grans, quedat a la platja i gaudeix mirant-les.

i es una gran veritat, per aprendre a "surfejar" una onada, no necessitem que aquesta sigui de 4 metres , és millor que nosaltres anem agafant confiança, hi ha molts exercicis que podem aprendre amb onades petites abans de saltar onades mes grans.

A la platja de Vilanova i la Geltrú, amb la Carlà i en Jaume com a professors, ens vam ficar a l'aigua i ...

Per començar varem practicar una mica la tècnica de palades, "retro", "circular", "pivot", "recolzament dinàmic" etc i finalment comencem a jugar amb les onades.

Aquests kayaks Jackson, els "FUN", fan honor al seu nom i son molt DIVERTITS, això si, l'esquimo esdevé una necessitat per poder avançar en l'aprenentatge, per que malgrat que les onades no eren gaire grosses, el fet de dur kayaks especialment tècnica fa que una petita errada amb el plat o un recolzament no massa ben fet et porta a donar-te un bany. El campionat d'esquimos entre en Bernat i jo va quedar decantat a favor seu. Ui aquesta jovenalla, com puja.

Trobo que el kayak-surf està a mig camí entre el kayak de riu i el kayak de mar, estem al mar, però la tècnica necessari es la que s'utilitza al riu, es una barreja molt interessant.

Recomano a tots els amants del kayak de mar provar el kayak-surf en un d'aquests petits kayaks. La tècnica necessària per dur a terme els exercicis en aquests kayaks va molt bé quan tornem ha agafar els nostres kayaks de mar, i als amants del kayak de riu que ho provin, les sensacions son meravelloses, i bastant diferents a les onades estàtiques d'un riu . El meu fill i jo ens ho hem passat molt, molt bé.

Moltes gracies Carlà i Jaume per les vostres classes, i paciència.

Ens veurem a l'aigua

Novembre de 2009 - El diumenge a Sort

En Dani al riu, el bateig !!!

Tot va començar el dimecres a classe de kayak a la piscina, al Dani li va voler fer el seu bateig al riu, una mica tard, ja terminada la temporada i jo em vaig proposar a acompanyar-lo, donat que tenia mono de remar i dit i fet diumenge vam quedar a les 11h a Andorra i tranquil·lament cap a Sort, ja que el parc del Segre el vam descartar perquè no sabíem si hi hauria aigua, i vam decidir anar sobre segur i quin millor lloc que Sort, per gaudir d'un meravellós dia, temperatura de l'aire agradable, sol esplendent i a més teníem tot l'estadi per nosaltres, no hi havia cap més malalt de kayak..........

Vam començar seguint les instruccions donades pel Marc, bacs i més bacs, acompanyats de preses de corrent, fins a arribar a aburrir les dos maniobres, a mesura que ho controlàvem anàvem pujant d'intensitat de corrent i clar, va arribar el primer 1/2 esquimo, cosa que vaig aprofitar per realitzar el meu primer rescat de material, ja que el Dani va nedar molt bé, em va dir que l'aigua estava gelada-gelada, i no vam perdre res, una mica d'ànims i de temperatura corporal, però passat el mal moment, de nou el Dani al kayak i afer més bacs i preses de corrent, que dit de pas ens sortien bastant-bastant bé, com diria el Marc.

Quan ja havíem decidit plegar, donat el fred i el cansament acumulat, se'm va encendre la bombeta i vaig convèncer al Dani per baixar la zona de l'estadi tipus Tronco, a lo que al principi es va negar, però després d'una bona rentada de cervell, va accedir, potser més aviat per pesat, però va ser la guinda de la tarda, ens ho vam passar bomba, en principi havíem acordat desembarcar sobre del rulo majestuós que corona l'estadi, però el Dani em va deixar pasmat quan el vaig veure passar de llarg, de costat i cap al rulo, tal qual, a sobre just abans d'entrar, va i em brinda 1/2 esquimo més, impressionant, va passar per sota, vaig tornar a practicar el rescat del material, vam riure un bon rato amb el Dani, vam recollir, ens vam canviar, un bocata una canya i cap a casa, ben contents d'haver remat i haver passat un diumenge de kayak molt divertit.

Us convido des d'aquí a proposar sortides d'aquest estil, son molt divertides i quants més serem més riurem........

Octubre de 2009 - Un dia a la piscina

Com entreneu a la piscina?

Fa no massa temps, durant el campionat de kayak de mar a Tarragona, a mitjans del mes d'octubre, en Martin Brondona, em va preguntar com ens ho fèiem per entrenar en una piscina. La resposta, Martin, la tens en aquestes imatges de la piscina del C E Serradells, es tracta d'una piscina de 50 m i ho fem amb kayaks de riu o de kayak polo.

La sessió comença amb una mica de tècnica, recolzaments, girs, traccions etc i continua amb la tanda d'esquimotatges habituals. A continuació 2 esquimos anglesos d'en Dani, ambdós son molt il·lustratius de com realitzar un esquimo angles.

Ens veurem a l'aigua

PD:
Grumpy ja he publicat l'article, les fotos de la piscina i els vídeos que va fer en Marc, i des d'aqui, moltes gracies per recordar-m'ho, i quan vulguis tu també en pots publicar algun.

Campionat del mon d'eslalom 2009 (La Seu d'Urgell)

El descens de patrulles, tot un espectacle visual

Aquest cap de setmana hem pogut gaudir dels campionats del mon de canoa i caiac, en la especialitat d'eslalom. Ha estat un espectacle, hem pogut veure al bo i millor del mon de la piragua però com va dir aquell escriptor, "Yo quiero hablar de mi libro", per que si no aquest blog és farà molt llarg.

Jo vull parlar d'una modalitat que per mi és espectacular, els descensos de patrulles. Tres embarcacions fan el descens de forma sincronitzada, és tot un espectacle visual i plàstic. Com una imatge val mes que 1000 paraules us deixo amb aquests 2 muntatges que espero siguin del vostre grat.

Ens veurem a l'aigua

23.agost.2009 - Descens per la Noguera

De Llavorsí a Rialp (de qualsevol manera)

A les 10.30h estem al Parc del Segre, hem quedat amb l'Isidre i l'Ignasi. A les 12.00 a l'aigua, sortirem des de Llavorsí i ens aturarem una mica abans d'arribar a Rialp.

Un cop al càmping des de on fem la sortida ens preparem ràpidament i comencem el descens.

Aquest vídeo vol ser un petit recordatori del que vam fer

A prop de la base de Rocroi hi ha la famosa "Rentadora" que passem amb mes o menys problemes. Mes endavant tenim, el Salt del àngel, el quatre Llarg, el quatre espanyol, ...

Sobre un quart de quatre arribem al nostre punt de destí, desembarquem, ens vestim, carreguem els kayaks i anem a dinar, avui hi ha gana, molta gana.

Ha estat una experiència increïble aquest descens, ha estat la primera vegada que jo el feia, i he de reconeixer que les classes d'en Marc a la piscina primer i al canal desprès ens han donat, al Josep Mª i a mi la seguretat necessària per poder-lo realitzar en bones condicions i gaudint al maxim de l'aigua.

Des d'aqui un agraïment a tots els que vareu fer possible aquesta sortida, en Jordi, l'Ignasi, en Josep Mª i molt especialment al nostre guia l'Isidre.

Ens veurem a l'aigua

2009.07.26 - VIII Descens popular pel Ter

Baixant tot xino-xano pel riu Ter

Són dos quarts de deu del matí, hem arribat a Bescano, i el primer que hem de fer és descarregar el kayaks i portar-los a desesinfectar, "Cal evitar la proliferació del muscle cebrat", després agafem els nostres dorsals i ens preparem per inicial el descens. A les deu del mati, quan ja comencem a estar una mica amoinats per que ni la Pilar ni en Josep Mª son aqui encara, ens truca en Josep Mª per dir-nos que estan a Olot (Garrotxa) i que arribaran en 45 minuts.

Son dos quarts d'onze, i no hi son aqui encara, jo parló amb la organització per que els esperi, i a les once i dos minuts, quan ja estan a punt de llegir el prego, arriben aquest parell. Els hi ha anat de ben just, una mica mes i no son a temps d'embarcar.

Un cop llegit el pregó, iniciem el descens,, una bona colla de palistes en diferents modalitats de kayaks fent el descens del riu Ter. Nosaltres no tenim cap problema, és comencen a notar les clases d'en Marc, però hi ha gent que queda "descabalcada" del seu kayak i cal ajudar-la a pujar de nou

El descens és realtivament sencill, hi ha un parell de pasos mes complicats, però, ara ja no som principiants

El que no vull oblidar d'explicar és la bellesa i l'armonia que te un riu que ha estat expoliat d'aigua durant els ultims 20 anys, malgrat això la seva exubernacia i bellesa és inegable

Un cop arrriben al final de l'excursió, sense cap entrebanc, en Josep Mª que a partir d'ara l'hi direm "grupy" em porta a buscar el meu cotxe que ha quedat a Bescano

Després d'una dutxa i un dinar lleuger, "pauperrim que diria en grupy" ve el moment del sorteig, i tots sortim premiats, bé tots no, la Pilar una motxilla, en Bernat una sortida en Rafting amb la gent de RocRoi i jo una bosa estanca i un buff.

Tot l'album de fotos, be tot no pero si una bona mostra

Moltes gracies a la gent de Salt-Ter, i felicitacions per la seva organització.


Ens veurem a l'aigua

2009.07.19 - Anem al cap de Creus

De Portlligat al Cap de Creus passant per l'infern

Són les deu del matí, hem arribat a Portlligat, (Puertoatado, que en diuen) i el primer que fem és prendre un petit refrigeri a base de cafè, atenció kayakistes els preus són de luxe, 2,5€ per café.

Son 2 quarts d'onze, i després de llogar un kayak ens embarquem i comencem a navegar. A primera hora del matí el vent és de component nord amb força 2, però les previsions ens apunten un vent de component sud amb força 3, espero que no ens agafi al Cap de Creus, car es una zona molt exposada.

Comencem fent la volta a l'illa de Portlligat (isla de Puertoatado, us ho havia comentat ja no?), la veritat és que ara que han enderrocat les cases ha quedat preciosa. Més enfora, hi trobem l'illa de Sa Farnera, és espectacular veure com la tramontana ha dibuixat el perfil d'aquest illot

Sortim cap a la badia de Guillola, la platja del Jonquet, ... tota la zona és molt maca, un espectacle de la natura. Finalment entrem a Cala Jugadora, és un dels nostres punts de següretat en cas que es giri el mar, perquè la carretera que va al far del Cap de Creus és molt a prop. Si tot va bé, vindrem a dinar aquí.

Fem ja cap al Cap de Creus, però primer visitarem la Cova de l'Infern. És un paratge impressionant, és, com va dir en Bernat, un espectacle de la natura. Ara podeu veure les fotos, i més endavant penjaré el vídeo.

Després de palejar una mica més arribem al Cap de Creus, la punta més oriental de Catalunya.

Abans de tornar per fer un mos, ens arribem a l'illa Encalladora, i sortim de la seva protecció, veritablement el corrent és molt fort, i sentim el poder del mar. Tornem palejant a Cala Jugadora on dinarem.

Ens mengem els entrapans i després de descansar una estona fem cap a Portlligat, volem evitar la forta garbinada que la previsió donava per a la tarda. A dos quarts de cinc ja som a la base de SK; tornem el kayak i la Pilar marxa cap a Andorra.

Tot l'album de fotos

Ens veurem a l'aigua

Clinic d'aigües braves al canal (12.juliol.2009)

Ai! Uiii! Uauuuu! Ufff! Aaaaaa! ...

Aquests son els mots que se senten quan baixem el canal. La veritat és que tots varem acabar molt cansats.

No son encara les 10 del matí, avui he arribat d'hora per poder esmorcar TRANQUIL·LAMENT sense les preses dels meus companys. A dos quarts d'onze del mati, m'assabento que fins a les onze no hi haurà aigua al canal. Hi ara arriba la Pilar i després en Josep Mª. En Marc, poc després ens fa el mateix comentari.

No son les 11 i ja estem escalfant a la tolla. Després un parell d'esquimos i comencem la tanda de descensos. No us perdeu el muntatge del vídeo amb els descensos de tots plegats, bé, junts però no barrejats.

Per la tarda al canal d'aigües tranquil·les ("la tolla" en diuen), allí practiquem les entrades a les portes amb anticipació.

A les 6 de la tarda tots cap a casa. Un bon dia d'aprenentatge.

Ens veurem a l'aigua

Un bateig de mar en kayak (27.juny.2009)

De la Platja del Castell a la banyera de la russa.

Son dos quarts d'onze, en Bernat i jo estem a la Platja del Castell preparant els nostres kayaks. Pel mar, des de la Fosca arriba l'Eudald, i tots tres sortim a fer un tomb tot esperant el migdia. La Pilar arriba una mica mes tard, lloga un kayak obert i comença a practicar amb ell.

A dos quarts d'una arriben els absents i comencem l'excursió. Sortim de la platja del Castell i passem pel freu de l'agulla del Castell i després Sa Forada, que travessem sense cap problema.

El mar està molt pla i això ens permet navegar per entre tots els esculls. Entrem a cala Saniá, desprès la Cala dels Canyers, i continuem amb, cala dels Corbs, Cala Estreta Cala Roca Bona i la Cala del Cap de Planes. Tot aquest recorregut el fem aprofitant tots els freus i passos estrets que trobem. La vista de les formigues des de aquesta zona és preciosa.

Un cop passem el Cap de Planes, tenim el Crit i la Font Morisca. Ara son dos quarts de quatre i ens aturem per fer un mos i recuperar forces.

Sobre un quart de cinc sortim en direcció a la banyera de la russa, i arribem 10 minuts desprès. És un indret de gran bellesa i val la pena estar-s'hi una mica.

El vídeo que podeu mirar no fa justícia a la bellesa del indret, però us pot donar una idea.

La tornada és va complicar una mica, el vent de Garbí amb ratxes que en algun moment van arribar a força 4 ens va complicar una mica la tornada, però en cap cas la gent del grup va patir en excés.

Album de fotos del Eudald
Album de fotos del Rafel

Ens veurem a l'aigua

Kayaquistes de Mar al canal de la Seu (6.juny.2009)

Practiques a la corrent del canal

De bon mati, sobre les 10 ens trobem l'Eudald, el Josep Mª (Llargues), la Marisa i en Joan amb els habituals del curs de kayak a la Piscina, en Josep Mª (Blat), en Bernat, la Pilar i jo mateix.

Sobre les 11 ja estem a l'aigua, qui mes qui menys baixant pel canal d'aigües braves, uns amb un Open-Kayak i d'altres amb el kayak tancat.

Desprès de diverses baixades amb mes o menys èxit anem a dinar a Cal Canturri, i per la tarda, aigües mes tranquil·les, practiques amb corrent, presses de corrent, "backs", mes "presses de corrent", mes "backs",..

El vídeo d'en Josep Mª (Llargues) es molt il·lustratiu del que va passar a l'aigua.

Desprès una dutxa calenta, o freda segons el gustos, i mes tard, al passeig de la Seu, per prendre un gelat amb o sense orxata.

Vull destacar que tots ens ho vam passar molt bé, i que, alguns mes que d'altres, vam aprofitar les lliçons d'en Marc al aigua.

Ens veurem a l'aigua

Una clase al Parc del Segre (16.maig)

Dissabte al Parc o l'aigua del canal segueix molt freda

El dissabte vam tornar a anar al Parc del Segre a fer una classe en les fredes aigües del canal. Com alumnes, la Pilar, en Carlos, en Robert, en Josep Mª en Bernat i jo, com monitor teníem a en Marc, i com a convidat en Pere.

Una altre cosa important que va passar va ser que la Pilar, finalment, va estrenar el seu kayak fora de la piscina, era l'ultim kayak per estrenar.

La sessió és va dividir en 2 parts.una al matí de 2 hores de 11 a 1 i una segona part per la tarde de 2 quarts de quatre fins a 2 quarts de sis.

Ens vam trobar a 2 quarts d’onze i a les onze ja eram a l'aigua. L’exercici del mati tractava de fer preses de corrent en la part alta del canal, on hi ha mes corrent, per cert

Un cop a dalt vam començar a treballar, i el treball malgrat que el corrent no és extremadament fort, estem en un canal, el treball és intents i ens obliga a estar amatents pel que fa a la nostra actitut vers l'aigua.

Vam dinar a Cal Canturri i a les tres ja anavem de cap al Parc del Segre.

Per la tarde, en Robert i en Pere ja no hi eren, però va arribar en Josep Maria. En Marc ens va prometre que de grat o per força tots fariem un esquimo en la corrent.

En Carlos ja n'havia fet algun mig esquimo al mati, i per la tarde mes d'un i mes d'una el van imitar.

A continuació 2 videos amb un esquimo cadascun.

i també algunes fotos mes del grup com record de l'activitat

Ens veurem a l'aigua

Un bateig a la Noguera (18.abril)

Descens en kayak per la Noguera

El dissabte 18 d’abril en Josep Maria, en Bernat i jo vàrem anar a l’estació que té RocRoi a Llavorsí. El nostre objectiu era agafar els nostres kayaks nous, uns RPM de Dagger. Unes imatges del nostre kayak extretes de la web de Dagger.

Tots tres teníem al cap provar-los després al canal d’aigües tranquil·les de la Seu d’Urgell, però en Lluís (de RocRoi) ens va oferir provar-los a la Noguera, i tots de cap al riu!.

En primer lloc vull fer un parell de comentaris, jo no tenia la màquina de fotografiar, per tant la foto que acompanya aquest text és del blog de RocRoi , i en segon lloc , en Lluis va tenir que completar el nostre material perquè ni Josep Maria ni en Bernat portaven tot el necessari.

Carreguem el kayaks al meu cotxe i pugem una mica més amunt de Rialp, allí ens canviem, deixem la roba seca al cotxe d’en Lluis, i tots 4 pugem amb el meu cotxe amb els 4 kayaks, fins on iniciarem el descens, uns 7 Km riu amunt, a prop d'Escaló.

El descens va tenir una mica de tot. En un primer moment eufòria, estrenàvem els kayaks i fèiem un descens per un riu, la Noguera, que per a nosaltres és mític. Una segona part va ser més de posar els peus a terra (bé al riu), en Lluís ens va explicar com entrar en una corrent, els canvis de casc, .... bàsicament tot allò que en Marc ens fa fer a la piscina, però en les quietes aigües de la piscina tot és molt mes fàcil. Realment al riu, el tema dels "cascos" és MOLT important, i més d’un va haver de fer un esquimo, bé per en Bernat (2 esquimos reeixits al mig del riu). Una tercera part van ser els ensurts, un parell o tres de ràpids, amb trencada de pala inclosa, que ens van acabar de fer posar els peus a terra a tots tres.

I per ultim una quarta part on, mentre dinàvem un entrepà, recordàvem les vicissituds viscudes, amb un regust mes aviat dolç a la boca per l’aventura viscuda: havíem baixat un tram de la Noguera, i en el fons, malgrat els petits entrebancs, ens ho havíem passat molt bé.

Finalment vull enviar el nostre agraïment a en Lluís per l’aventura que ens va fer viure, amb la promesa (o amenaça, no n’estic segur) que hi tornarem ben aviat.

Ens veurem a l'aigua