Comunicació, Línia de visió, Anticipació i Posició de màxima utilitat.
CLAP és un recordatori de les coses que cal fer al gestionar grups a la natura. Qualsevol que s’aventura en un entorn natural, que sempre es desafiant i imprevisible, ho hauria de conèixer. Funciona en qualsevol activitat que es realitzin en tota mena d'espais naturals, muntanyes, boscos, rius o el mar.C DE COMUNICACIÓ
La comunicació entre persones sembla senzilla, però per descomptat, no ho és. Els grups es separen, es divideixen, les veus no s'entenen amb vent i la bramor del riu o el mar, la planificació s’oblida i els canvis en la meteo sovint son ignorats. A tot això cal afegir la fatiga o l'excitació del moment.
Comunicar-se al principi de l'activitat indicant clarament els sistemes de comunicació que emprearem, i que cal fer si el grup és divideix.
Comunicar-se sovint durant l'activitat, fen't servir sistemes que s’apliquen quan no funcionen les veus: xiulets, senyals de mà, senyals de pala, i altres senyals.
Les solucions tecnològiques com les ràdios VHF, els telèfons i les ràdios bidireccionals poden ser un complement, però hem de recordar que les bateries fallen, els penya-segats bloquegen la recepció. També requereixen que l’usuari deixi el que fa per prémer botons i parlar. Si les dues mans es troben en una corda o una pala, aquesta no és una opció.
Cal fer que comunicació sigui senzilla quan l'entorn sigui difícil. Cal utilitzar ordres simples com a l'esquerra, a la dreta, pel centre, aturar, esperar, buscar, agrupar. Qualsevol cosa més complicada pot esperar fins que el grup estigui en un lloc on es pugui parar, parlar i relaxar-se una mica.
L DE LÍNIA DE VISIÓ
Els excursionistes s'extravien darrera d'uns revolts, els palistes es fan fonadisos darrera d'un ràpid, els escaladors desapareixen darrera el pròxim ràpel, i el lider com més centrat en el que s'està fent, més disminueix la seva bombolla de consciència en el grup.
Només sabreu si algú té problemes si els podeu veure, però és poc freqüent poder veure tot el grup alhora.
La feina de líder és gestionar la visió de tot el grup. En condicions difícils, cada persona hauria d'estar en la línia de visió d'algú dintre del grup i el grup s'hauria d'aturar si això es descompon.
Cal tenir visibilitat en els moments crucials, i mantenir la direcció o veure si algú te problemes.
A D’ANTICIPACIÓ
Què pot anar malament? Qué és el més probable que passi? En aquest punt l'experiencia és un grau molt importat. Fa poc vaig veure com un guia de riu és situava en una petita contra al mig d'un ràpid, quan un dels palistes va volcar, el va poder desbolcar gairebe sense desplaçar-se. El guia estava a punt per fer un rescat, i al lloc idoni.; l'havia vist a venir. Utilitzeu la vostra experiència per predir el què podria passar abans que passi.
P DE POSICIÓ DE MÀXIMA UTILITAT
Ser allà on cal estar la major part del temps i, al contrari de l'opinió popular, no sempre és al capdavant del grup.
Dirigir des del devant té sentit quan es necessita la vostra habilitat per establir la ruta en un lloc complexe. Però quan esteu al devant, cal girar contínuament el cap per mantenir la Linea de Visió i pot ser que el vostre ritme sigui prou ràpid perquè accidentalment vulgueu repartir massa el grup. I els membres més lents, fatigats, més nerviosos i no qualificats estaran a la part del darrere, on estan més allunyats i per tant mes dificil de serà menys probable que sàpiga que es troba un problema. A menys que tinguis un segon líder a l’esquena, estar al capdavant pot no ser millor.
La posició de màxima utilitat també varia amb l'esport. Als senders i a les aigües blanques, la posició de plom / escombratge generalment funciona bé. Però en kayak de mar en condicions de vent, la posició de màxima utilitat sol estar a sotavent.
La posició de "captura" en cas de càpsula, en recorreguts llargs en aigües obertes o en senderisme, sol ser cap al costat on es pot veure. tot el grup.
Sobretot, la posició d’utilitat ha d’incloure un fet crític:
- no ens convertim en un altre víctima.
