dilluns, 4 de maig de 2020

2020.05.04 - Quien me ha robado el mes de abril?

Comencem de nou a entrenar

Fa més de quaranta dies que no palegem. Al mes de març el gobierno espanyol va decretar l'estat d'alarma i ens vam tancar tots a casa.

Jo em vaig quedar a Ponts, el meu gat, Tica Cau Nau del Mig Segre a hores d'ara encara no té passaport i no podria entrar a Andorra.

Palejar, hem començat a palejar durant el mes de maig quan ha començat el desconfinament, però el mes d'abril ha passat i ningú l'ha gaudit, ens han robat el mes d'abril, com diu la cançó d'en Sabina.

He començat sortint de la part alta del canal i intentant arribar al pont de Gualter remuntant el riu Segre.

Aquests dies pel riu baixen més de 80m^3/seg, l'aigua deu baixar a una velocitat d'entre 7 i 9 nusos.

El primer dia m'he quedat sense arribar a la central hidroelèctrica de Ponts. El segon dia ja he arribat al pont de Gualter, però aquest poc més de quilòmetre i mig remuntant el riu m'ha costat més de 25 minuts. El descens és més ràpid 10-15 minuts fent maniobres amb molt poc corrent.

La sessió acaba amb un descens pel camp d'eslàlom, avui suau, no tinc les espatlles prou reforçades.

Després de 5 entrenaments, el temps ha anat millorant, l'últim dia he trigat menys de 15 minuts amb condicions molt similars. El descens pel camp d'eslàlom ha estat més exigent, ja començo a fer algun circuit amb certa complexitat.

De mica en mica vaig recuperant el "mojo" que diria el Grumpy.

Aviat començarem els casals esportius i cal estar un xic més en forma, però ens han robat el mes d'abril,

Ens veiem a l'aigua

per cert

Nosaltres també palegem tot l'any

dissabte, 14 de març de 2020

[TD2] - CLAP, quelcom mes que una onomatopeia

Comunicació, Línia de visió, Anticipació i Posició de màxima utilitat.

CLAP és un recordatori de les coses que cal fer al gestionar grups a la natura. Qualsevol que s’aventura en un entorn natural, que sempre es desafiant i imprevisible, ho hauria de conèixer. Funciona en qualsevol activitat que es realitzin en tota mena d'espais naturals, muntanyes, boscos, rius o el mar.

C DE COMUNICACIÓ

La comunicació entre persones sembla senzilla, però per descomptat, no ho és. Els grups es separen, es divideixen, les veus no s'entenen amb vent i la bramor del riu o el mar, la planificació s’oblida i els canvis en la meteo sovint son ignorats. A tot això cal afegir la fatiga o l'excitació del moment.

Comunicar-se al principi de l'activitat indicant clarament els sistemes de comunicació que emprearem, i que cal fer si el grup és divideix.
Comunicar-se sovint durant l'activitat, fen't servir sistemes que s’apliquen quan no funcionen les veus: xiulets, senyals de mà, senyals de pala, i altres senyals.
Les solucions tecnològiques com les ràdios VHF, els telèfons i les ràdios bidireccionals poden ser un complement, però hem de recordar que les bateries fallen, els penya-segats bloquegen la recepció. També requereixen que l’usuari deixi el que fa per prémer botons i parlar. Si les dues mans es troben en una corda o una pala, aquesta no és una opció.

Cal fer que comunicació sigui senzilla quan l'entorn sigui difícil. Cal utilitzar ordres simples com a l'esquerra, a la dreta, pel centre, aturar, esperar, buscar, agrupar. Qualsevol cosa més complicada pot esperar fins que el grup estigui en un lloc on es pugui parar, parlar i relaxar-se una mica.

L DE LÍNIA DE VISIÓ

Els excursionistes s'extravien darrera d'uns revolts, els palistes es fan fonadisos darrera d'un ràpid, els escaladors desapareixen darrera el pròxim ràpel, i el lider com més centrat en el que s'està fent, més disminueix la seva bombolla de consciència en el grup.

Només sabreu si algú té problemes si els podeu veure, però és poc freqüent poder veure tot el grup alhora.

La feina de líder és gestionar la visió de tot el grup. En condicions difícils, cada persona hauria d'estar en la línia de visió d'algú dintre del grup i el grup s'hauria d'aturar si això es descompon.

Cal tenir visibilitat en els moments crucials, i mantenir la direcció o veure si algú te problemes.

A D’ANTICIPACIÓ

Què pot anar malament? Qué és el més probable que passi? En aquest punt l'experiencia és un grau molt importat. Fa poc vaig veure com un guia de riu és situava en una petita contra al mig d'un ràpid, quan un dels palistes va volcar, el va poder desbolcar gairebe sense desplaçar-se. El guia estava a punt per fer un rescat, i al lloc idoni.; l'havia vist a venir. Utilitzeu la vostra experiència per predir el què podria passar abans que passi.

P DE POSICIÓ DE MÀXIMA UTILITAT

Ser allà on cal estar la major part del temps i, al contrari de l'opinió popular, no sempre és al capdavant del grup.

Dirigir des del devant té sentit quan es necessita la vostra habilitat per establir la ruta en un lloc complexe. Però quan esteu al devant, cal girar contínuament el cap per mantenir la Linea de Visió i pot ser que el vostre ritme sigui prou ràpid perquè accidentalment vulgueu repartir massa el grup. I els membres més lents, fatigats, més nerviosos i no qualificats estaran a la part del darrere, on estan més allunyats i per tant mes dificil de serà menys probable que sàpiga que es troba un problema. A menys que tinguis un segon líder a l’esquena, estar al capdavant pot no ser millor.

La posició de màxima utilitat també varia amb l'esport. Als senders i a les aigües blanques, la posició de plom / escombratge generalment funciona bé. Però en kayak de mar en condicions de vent, la posició de màxima utilitat sol estar a sotavent.
La posició de "captura" en cas de càpsula, en recorreguts llargs en aigües obertes o en senderisme, sol ser cap al costat on es pot veure. tot el grup.

Sobretot, la posició d’utilitat ha d’incloure un fet crític:

no ens convertim en un altre víctima.

He vist líders, que en l’intent s'ajudar a algú es posen en la línia perill, amb risc de caiguda de les roques, amb zona d'esquiadors fora de control, en la zona on trenquen les onades o ....

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

dimarts, 8 d’octubre de 2019

2019.10.08 - [KA] - Prova d'accés al TD2 d'aigües braves

un triple 8, 9 portes i 2 esquimos

Per entrenador, fer un triple 8 en aigües tranquiles, fer un circuit d'eslàlom i finalment 2 esquimos.

Per guia de riu, fer un triple 8 en aigües tranquiles, fer un circuit d'eslàlom i finalment 2 esquimos, i després baixar nedant i baixar amb un hidrotrineu.

Enllaç a l'àlbum

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

dilluns, 30 de setembre de 2019

2019.06.23 - Volta a Menorca en caiac de mar. La tornada

Dia 10 - de Maó a Barcelona

Avui ens aixequem vora les 6 del matí gairebé tots. Els que hem dormit, ho hem fet en un racó del pàrquing del port i a les 6 del matí el sol ha començat a sortir, i han començat a arribar vehicles, suposo que de gent que treballa per aquí.

Foto: Jaume P.

En Jordi i en Miki seguiran dormint, però ells han clapat poc, van sortir de gresca i han arribat molt de matinada a jeure, entre les 4 i les 5 diria jo, mes a prop de les 5 que de les 4.

Vora les vuit del matí els que estem desperts marxem a esmorzar, al campament deixem els bells dorments. És l'últim dia per comprar alguna cosa per la família. És sorprenent el tard que obren els bars en diumenge els dies de la festa gran de Menorca.

Trobem una pastisseria que obre a tres quarts de nou. Esmorzem ensaïmades i cafè amb llet, és el primer cop en aquest viatge que prenc una ensaïmada i per gairebé tots és el mateix, oi Josep.

Després de comprar unes ensaïmades de record tornem al port i ens anem preparant per embarcar.

En Jordi i en Miki marxen llavors a esmorzar, tornen quasi a les 11.15 quan nosaltres ja hem anat movent tots els caiacs al punt d'embarcament.

L'embarcament és complicat perquè el lector no llegeix bé els codis de barres de les pantalles dels telèfons, el sol genera aquests problemes.

Embarquem sobre les 11.45 i a les 12.00 el vaixell abandona el port de Maó, la nostra petita aventura arriba a la seva fi de la millor manera possible, gaudim de la piscina del vaixell que torna a Barcelona gairebé vuit.

El viatge el farem quasi tot el temps asseguts en una ombra de la piscina, gaudint del sol el cel i les vistes del mar.

Foto: Jaume P.

El dinar al vaixell també està molt bé, com l'embarcació va gairebé buida, les racions són molt generoses.

Més tard, fem una becaina, en el meu cas dura quasi una hora, tots estem molt cansats.

Arribem a les 7 de la tarda a Barcelona, i ja tenim la furgoneta d'en Josep amb el remolc esperant-nos, la gent de parking10 a treballat molt bé.

Ens acomiadem del Miki i del Frederic a Barcelona, els han vingut a recollir. Nosaltres carreguem i continuem fins a Igualada on deixem al Jaume i nosaltres continuem cap a Ponts. Hi ha cansament al grup, hi ha moments de molt silenci mentre el Josep condueix.

Abans de les 9 arribem a Ponts, descarreguem els caiacs, els esbandim i els deixem al seu lloc. En Robert i en Josep Mª pugen a Andorra, la resta ens quedem a Ponts. Demà és festa, podrem descansar.

La nostra petita aventura a conclòs, i ho ha fet de la millor manera, amb un bon colofó el retorn en el vaixell ha estat magnific, i molts ja portem una barba de 9 dies.