Són dos quarts de deu del matí, hem arribat a Bescano, i el primer que hem de fer és descarregar el kayaks i portar-los a desesinfectar, "Cal evitar la proliferació del muscle cebrat", després agafem els nostres dorsals i ens preparem per inicial el descens. A les deu del mati, quan ja comencem a estar una mica amoinats per que ni la Pilar ni en Josep Mª son aqui encara, ens truca en Josep Mª per dir-nos que estan a Olot (Garrotxa) i que arribaran en 45 minuts.
Son dos quarts d'onze, i no hi son aqui encara, jo parló amb la organització per que els esperi, i a les once i dos minuts, quan ja estan a punt de llegir el prego, arriben aquest parell. Els hi ha anat de ben just, una mica mes i no son a temps d'embarcar.
Un cop llegit el pregó, iniciem el descens,, una bona colla de palistes en diferents modalitats de kayaks fent el descens del riu Ter. Nosaltres no tenim cap problema, és comencen a notar les clases d'en Marc, però hi ha gent que queda "descabalcada" del seu kayak i cal ajudar-la a pujar de nou
El descens és realtivament sencill, hi ha un parell de pasos mes complicats, però, ara ja no som principiants
El que no vull oblidar d'explicar és la bellesa i l'armonia que te un riu que ha estat expoliat d'aigua durant els ultims 20 anys, malgrat això la seva exubernacia i bellesa és inegable
Un cop arrriben al final de l'excursió, sense cap entrebanc, en Josep Mª que a partir d'ara l'hi direm "grupy" em porta a buscar el meu cotxe que ha quedat a Bescano
Després d'una dutxa i un dinar lleuger, "pauperrim que diria en grupy" ve el moment del sorteig, i tots sortim premiats, bé tots no, la Pilar una motxilla, en Bernat una sortida en Rafting amb la gent de RocRoi i jo una bosa estanca i un buff.
Tot l'album de fotos, be tot no pero si una bona mostra
Moltes gracies a la gent de Salt-Ter, i felicitacions per la seva organització.
Ens veurem a l'aigua
