dimarts, 30 de juny del 2009

Un bateig de mar en kayak (27.juny.2009)

De la Platja del Castell a la banyera de la russa.

Son dos quarts d'onze, en Bernat i jo estem a la Platja del Castell preparant els nostres kayaks. Pel mar, des de la Fosca arriba l'Eudald, i tots tres sortim a fer un tomb tot esperant el migdia. La Pilar arriba una mica mes tard, lloga un kayak obert i comença a practicar amb ell.

A dos quarts d'una arriben els absents i comencem l'excursió. Sortim de la platja del Castell i passem pel freu de l'agulla del Castell i després Sa Forada, que travessem sense cap problema.




El mar està molt pla i això ens permet navegar per entre tots els esculls. Entrem a cala Saniá, desprès la Cala dels Canyers, i continuem amb, cala dels Corbs, Cala Estreta Cala Roca Bona i la Cala del Cap de Planes. Tot aquest recorregut el fem aprofitant tots els freus i passos estrets que trobem. La vista de les formigues des de aquesta zona és preciosa.



Un cop passem el Cap de Planes, tenim el Crit i la Font Morisca. Ara son dos quarts de quatre i ens aturem per fer un mos i recuperar forces.

Sobre un quart de cinc sortim en direcció a la banyera de la russa, i arribem 10 minuts desprès. És un indret de gran bellesa i val la pena estar-s'hi una mica.





El vídeo que podeu mirar no fa justícia a la bellesa del indret, però us pot donar una idea.

La tornada és va complicar una mica, el vent de Garbí amb ratxes que en algun moment van arribar a força 4 ens va complicar una mica la tornada, però en cap cas la gent del grup va patir en excés.





Ens veurem a l'aigua

diumenge, 7 de juny del 2009

Kayaquistes de Mar al canal de la Seu (6.juny.2009)

Practiques a la corrent del canal

De bon mati, sobre les 10 ens trobem l'Eudald, el Josep Mª (Llargues), la Marisa i en Joan amb els habituals del curs de kayak a la Piscina, en Josep Mª (Blat), en Bernat, la Pilar i jo mateix.

Sobre les 11 ja estem a l'aigua, qui mes qui menys baixant pel canal d'aigües braves, uns amb un Open-Kayak i d'altres amb el kayak tancat.

Desprès de diverses baixades amb mes o menys èxit anem a dinar a Cal Canturri, i per la tarda, aigües mes tranquil·les, practiques amb corrent, presses de corrent, "backs", mes "presses de corrent", mes "backs",..

El vídeo d'en Josep Mª (Llargues) es molt il·lustratiu del que va passar a l'aigua.




Desprès una dutxa calenta, o freda segons el gustos, i mes tard, al passeig de la Seu, per prendre un gelat amb o sense orxata.

Vull destacar que tots ens ho vam passar molt bé, i que, alguns mes que d'altres, vam aprofitar les lliçons d'en Marc al aigua.


Ens veurem a l'aigua

diumenge, 17 de maig del 2009

Una clase al Parc del Segre (16.maig)

Dissabte al Parc o l'aigua del canal segueix molt freda

El dissabte vam tornar a anar al Parc del Segre a fer una classe en les fredes aigües del canal. Com alumnes, la Pilar, en Carlos, en Robert, en Josep Mª en Bernat i jo, com monitor teníem a en Marc, i com a convidat en Pere.

Una altre cosa important que va passar va ser que la Pilar, finalment, va estrenar el seu kayak fora de la piscina, era l'ultim kayak per estrenar.

La sessió és va dividir en 2 parts.una al matí de 2 hores de 11 a 1 i una segona part per la tarde de 2 quarts de quatre fins a 2 quarts de sis.

Ens vam trobar a 2 quarts d’onze i a les onze ja eram a l'aigua. L’exercici del mati tractava de fer preses de corrent en la part alta del canal, on hi ha mes corrent, per cert

Un cop a dalt vam començar a treballar, i el treball malgrat que el corrent no és extremadament fort, estem en un canal, el treball és intents i ens obliga a estar amatents pel que fa a la nostra actitut vers l'aigua.





Vam dinar a Cal Canturri i a les tres ja anavem de cap al Parc del Segre.

Per la tarde, en Robert i en Pere ja no hi eren, però va arribar en Josep Maria. En Marc ens va prometre que de grat o per força tots fariem un esquimo en la corrent.

En Carlos ja n'havia fet algun mig esquimo al mati, i per la tarde mes d'un i mes d'una el van imitar.

A continuació 2 videos amb un esquimo cadascun.




i també algunes fotos mes del grup com record de l'activitat








Ens veurem a l'aigua

diumenge, 19 d’abril del 2009

Un bateig a la Noguera (18.abril)

Descens en kayak per la Noguera

El dissabte 18 d’abril en Josep Maria, en Bernat i jo vàrem anar a l’estació que té RocRoi a Llavorsí. El nostre objectiu era agafar els nostres kayaks nous, uns RPM de Dagger. Unes imatges del nostre kayak extretes de la web de Dagger.



Dagger RPM, el nostre kayak


Tots tres teníem al cap provar-los després al canal d’aigües tranquil·les de la Seu d’Urgell, però en Lluís (de RocRoi) ens va oferir provar-los a la Noguera, i tots de cap al riu!.


En primer lloc vull fer un parell de comentaris, jo no tenia la màquina de fotografiar, per tant la foto que acompanya aquest text és del blog de RocRoi , i en segon lloc , en Lluis va tenir que completar el nostre material perquè ni Josep Maria ni en Bernat portaven tot el necessari.


Carreguem el kayaks al meu cotxe i pugem una mica més amunt de Rialp, allí ens canviem, deixem la roba seca al cotxe d’en Lluis, i tots 4 pugem amb el meu cotxe amb els 4 kayaks, fins on iniciarem el descens, uns 7 Km riu amunt, a prop d'Escaló.





El descens va tenir una mica de tot. En un primer moment eufòria, estrenàvem els kayaks i fèiem un descens per un riu, la Noguera, que per a nosaltres és mític. Una segona part va ser més de posar els peus a terra (bé al riu), en Lluís ens va explicar com entrar en una corrent, els canvis de casc, .... bàsicament tot allò que en Marc ens fa fer a la piscina, però en les quietes aigües de la piscina tot és molt mes fàcil. Realment al riu, el tema dels "cascos" és MOLT important, i més d’un va haver de fer un esquimo, bé per en Bernat (2 esquimos reeixits al mig del riu). Una tercera part van ser els ensurts, un parell o tres de ràpids, amb trencada de pala inclosa, que ens van acabar de fer posar els peus a terra a tots tres.


I per ultim una quarta part on, mentre dinàvem un entrepà, recordàvem les vicissituds viscudes, amb un regust mes aviat dolç a la boca per l’aventura viscuda: havíem baixat un tram de la Noguera, i en el fons, malgrat els petits entrebancs, ens ho havíem passat molt bé.


Finalment vull enviar el nostre agraïment a en Lluís per l’aventura que ens va fer viure, amb la promesa (o amenaça, no n’estic segur) que hi tornarem ben aviat.


Ens veurem a l'aigua

dijous, 9 d’abril del 2009

III Simposi de Pagaia

El III Simposi de Pagaia
La gent de Pagaia ho ha aconseguit, han tirat endavant el III Simposi amb un bon grapat d'activitats de moltíssima qualitat, acompanyades d’ un temps que ens ha permès desenvolupar-les totes (o gairebé totes). Tots els qui hi hem anat hem gaudit d'un excel·lent ambient tant pel que fa als diferents cursos com pel que fa a la gent que hi participava, monitors i alumnes.

La vàlua dels monitors queda fora de qualsevol dubte: gent com Alejandro Franco, Andreas Dippel, Bernhard Hillejan, Christophe Claeys, Fina Vila, Frédérique Claeys, Hakola Dippel, Hans Heupink, José Ginés, Loïck Bourdon, Manuel Pastoriza, Marc Martin, Martin Grondona, Miguel Albuquerque, Nigel Dennis, Olga Menal, Olly Sanders, Pau Calero, Phil Clegg, Stan Szlapka o Urs Steiner, han desenvolupat diversos cursos, presentacions i activitats en les quals tots els que hi hem participant n’ hem gaudit.
Entre els diferents cursos vull fer esment a un parell, en primer lloc el curs de Rescat i auto-rescat i en segon lloc al diferents cursos de tecniques avançades, el primer per que poques vegades els palistes tenim opció de practicar-lo i el segon per que moltes vegades oblidem quelcom tan important com la tècnica de paleig.

Un exemple de rescat al mar (per Olly Sanders i Pau Calero)
Pel que fa a l’organització, ha estat immillorable.
Gràcies Pagaia!


Desitjo que molts clubs puguin desenvolupar jornades com les que hem viscut.
Un aspecte a millorar, segons el meu entendre, seria que la gent del club Pagaia no van aconseguir que el dissabte hi haguessin onades per poder fer el curs de surf, això vol dir que les relacions del club amb Posidó no són tan bones com seria d’esperar, aquest és un tema que caldrà resoldre de cara al proper Simposi, el IV.
Una recomanació per a tots els que llegiu aquest text: procureu no faltar-hi ,
hi ha caiac, 
hi ha rauxa 
i molta disbauxa.

Campionat de veure amb porró
El resultat del campionat és molt poc relevant.
El dimarts, venia el mes trist de tot, tenir que marchar.
Ens veurem a l'aigua

dilluns, 16 de març del 2009

La cova d'en Gispert -15.març.2009 -

Aquesta és una de les primeres excursions que jo vaig fer en kayak ja fa molts anys, i potser per això per mi te un significat especial, i jo sempre miro de repetir-la. Potser és per això o potser per que gaudir de la natura que t'acompanya tota l'excursió és un espectacle meravellós.

La sortida la farem des de Tamariu. Hem quedat amb en Jaume a les 9 del matí, i com sempre els d'Andorra fem tard. Ens trobem a Tamariu a 3 quarts de 10.


El dia és clar, s'està aixecant una mica de vent entre Gregal i Tramuntana, que arribarà a ser de força 3 a la nostra tornada.

Anem costejant tota l'estona seguint les línies trencades de la costa. Un cop sortim de la punta d'Esguard arribem a la platja de la Font, allí intentem passar pel freu que uneix la aigües mortes amb la Cala Llarga, però un arbre travessat i un mar baix (mimbes) ho desaconsellen, així que fem la volta per la punta des Banc, i entrem a la cala llarga.

A continuació entrem a Cala Marquesa i fem el freu anomenat el rec dels arbres.


Finalment la zona de les coves, primerament la cova de la gavina, després la cova del bisbe, i finalment la cova d'en Gispert, mes de 160 metres de cova, per mi una veritable meravella.


Després de la cala d'Estramadriu arribem a a la punta d'es Paluell i finalment a la Platja d'Aiguablava. allí ens aturem per fer un mos i descansar una mica.


En aquesta època del any, aquestes platges tenen una bellesa impressionant, res a veure a l'estiu quan hi ha una munió de barques fondejades, i les aigües estan tèrboles per les quantitats de olis que el motors deixen anar. Al estiu es fa difícil entendre que a aquesta cala se l'anomeni Aigua blava.


La tornada es fa rapida, uns quaranta minuts donat que un gregal ens empeny amb la seva força 3 cap a Tamariu.

El dinar el fem a Mas Pou i després cada ovella al seu corral, als de Andorra ens queden 4 hores llargues per arribar a casa, però ha estat un cap de setmana molt eixit.



Gracies a tots per la vostra companyia i

Ens veurem a l'aigua

Com hi podeu participar?

Si voleu coneixer les activitats que us proposem no deixeu de mirar e la pestanya del calendari. Si voleu proposar una activitat o demanar mes informació podeu enviar un em@il a

kayak.andorra@gmail.com

amb les vostres dades, i us respondrem el mes aviat possible.