Una clase al Parc del Segre (16.maig)

Dissabte al Parc o l'aigua del canal segueix molt freda

El dissabte vam tornar a anar al Parc del Segre a fer una classe en les fredes aigües del canal. Com alumnes, la Pilar, en Carlos, en Robert, en Josep Mª en Bernat i jo, com monitor teníem a en Marc, i com a convidat en Pere.

Una altre cosa important que va passar va ser que la Pilar, finalment, va estrenar el seu kayak fora de la piscina, era l'ultim kayak per estrenar.

La sessió és va dividir en 2 parts.una al matí de 2 hores de 11 a 1 i una segona part per la tarde de 2 quarts de quatre fins a 2 quarts de sis.

Ens vam trobar a 2 quarts d’onze i a les onze ja eram a l'aigua. L’exercici del mati tractava de fer preses de corrent en la part alta del canal, on hi ha mes corrent, per cert

Un cop a dalt vam començar a treballar, i el treball malgrat que el corrent no és extremadament fort, estem en un canal, el treball és intents i ens obliga a estar amatents pel que fa a la nostra actitut vers l'aigua.

Vam dinar a Cal Canturri i a les tres ja anavem de cap al Parc del Segre.

Per la tarde, en Robert i en Pere ja no hi eren, però va arribar en Josep Maria. En Marc ens va prometre que de grat o per força tots fariem un esquimo en la corrent.

En Carlos ja n'havia fet algun mig esquimo al mati, i per la tarde mes d'un i mes d'una el van imitar.

A continuació 2 videos amb un esquimo cadascun.

i també algunes fotos mes del grup com record de l'activitat

Ens veurem a l'aigua

Un bateig a la Noguera (18.abril)

Descens en kayak per la Noguera

El dissabte 18 d’abril en Josep Maria, en Bernat i jo vàrem anar a l’estació que té RocRoi a Llavorsí. El nostre objectiu era agafar els nostres kayaks nous, uns RPM de Dagger. Unes imatges del nostre kayak extretes de la web de Dagger.

Tots tres teníem al cap provar-los després al canal d’aigües tranquil·les de la Seu d’Urgell, però en Lluís (de RocRoi) ens va oferir provar-los a la Noguera, i tots de cap al riu!.

En primer lloc vull fer un parell de comentaris, jo no tenia la màquina de fotografiar, per tant la foto que acompanya aquest text és del blog de RocRoi , i en segon lloc , en Lluis va tenir que completar el nostre material perquè ni Josep Maria ni en Bernat portaven tot el necessari.

Carreguem el kayaks al meu cotxe i pugem una mica més amunt de Rialp, allí ens canviem, deixem la roba seca al cotxe d’en Lluis, i tots 4 pugem amb el meu cotxe amb els 4 kayaks, fins on iniciarem el descens, uns 7 Km riu amunt, a prop d'Escaló.

El descens va tenir una mica de tot. En un primer moment eufòria, estrenàvem els kayaks i fèiem un descens per un riu, la Noguera, que per a nosaltres és mític. Una segona part va ser més de posar els peus a terra (bé al riu), en Lluís ens va explicar com entrar en una corrent, els canvis de casc, .... bàsicament tot allò que en Marc ens fa fer a la piscina, però en les quietes aigües de la piscina tot és molt mes fàcil. Realment al riu, el tema dels "cascos" és MOLT important, i més d’un va haver de fer un esquimo, bé per en Bernat (2 esquimos reeixits al mig del riu). Una tercera part van ser els ensurts, un parell o tres de ràpids, amb trencada de pala inclosa, que ens van acabar de fer posar els peus a terra a tots tres.

I per ultim una quarta part on, mentre dinàvem un entrepà, recordàvem les vicissituds viscudes, amb un regust mes aviat dolç a la boca per l’aventura viscuda: havíem baixat un tram de la Noguera, i en el fons, malgrat els petits entrebancs, ens ho havíem passat molt bé.

Finalment vull enviar el nostre agraïment a en Lluís per l’aventura que ens va fer viure, amb la promesa (o amenaça, no n’estic segur) que hi tornarem ben aviat.

Ens veurem a l'aigua