divendres, 25 de desembre del 2020

2020.12.23 - [TD2] - Seguretat en Caiac de mar

Si no ho portes amb tu, quan ho necessitis no ho tindras.


Des dels racons més verges fins als més malmesos per la humanització, tots ells al ritme del nostre paleig, però sempre amb seguretat, i la seguretat comença amb la previsió.

Vigilar la meteorologia.

És fonamental, com en qualsevol activitat que realitzem a la natura. La meteorologia canvia de manera sobtada a la costa. No hem de sortir a navegar en cas de mala visibilitat i / o cels amenaçadors.


Consulta l’estat del mar. 

Escollir el dia de l'excursió havent consultat les taula de marees de la zona i coneixent els horaris dels corrents dominants.

 

Previsió.

Organitza la teva travessia en funció de vent, ja que unes condicions desfavorables poden costar un sobreesforç excessiu, o encara més que no puguem arribar a destí.

 

Sol i calor.

Totes les masses piquen, i a l'estiu és recomanable evitar les hores de més insolació, portar gorra, ulleres de sol i protecció solar i, sempre, sempre, porta prou aigua, begudes hidratants, i menjar energètic, com barretes, fruita o fruits secs.

 

La costa, una amiga?, una enemiga?.

Antany, i també durant el segle passat, un dels grans temors dels mariners era tenir la costa a sotavent durant els temporals.


En caiac de mar naveguem molt a prop de la costa, sempre busquem el recer de les badies, cales, rades, caletes. Hem de preveure els punts on podem desembarcar si és necessari, cal fer la recerca d'aquests punts abans d'embarcar i sempre hem de preparar la ruta alternativa.


Desembarcar, sobretot si ho fem ja amb temporal, pot ser una aventura arriscada.  Hem d'evitar arribar a aquest punt, els caiacs van carregats especialment si la sortida és de diversos dies, i no sempre és fàcil trobar un punt de desembarcament a l'abric dels vents i del mar.



Compte amb les embarcacions a motor.

Diu la dita "A l'estiu tota cuca viu", bé jo no sé si les cuques viuen o no, però si sé que les nostres costes són "envaïdes" per infinitat de turistes de totes les parts del món, i molts d'ells lloguen qualsevol mena d'embarcacions de motor i en alguns casos, per desconeixement, per curiositat, o simplement perquè no ens veuen, s'acosten massa als caiacs posant en perill els caiacs i els palistes, és feina nostra mantenir-nos lluny d'aquests artefactes.



Llops de mar, no llops solitaris.

Cal evitar navegar en solitari, i sempre portar un mòbil, una emissora, i una petita farmaciola amb tu.



Cal ser prudent i, cal ser visible.

Utilitza una embarcació amb cambres estanques amb tancament hermètic, i suficient flotabilitat a proa i popa, que compti amb línia de vida, i si és possible, el caiac, la pala i el teu equip han de ser de colors brillants i visibles.



El caiac és també un flotador.

En cas d'accident no abandonis la teva embarcació, puja sobre ella i tracta de cridar l'atenció per a aconseguir ajuda, bé sigui amb senyals o amb una bengala o amb una llanterna, i sobretot procura no perdre mai la teva pala.


El material.

El material que no portes amb tu, quan ets al caiac, no el tens quan el pots necessitar. Semblà de "perogrullo", però és així, i durant la preparació de qualsevol sortida és important recordar-ho.


Una armilla salvavides, un ganivet, un mirall, una bomba de buidatge, un sistema de comunicació (telèfon, emissora,..), l'equip de protecció contra el fred, l'antimosquits ..., tot això cal tenir-ho previst.


Tot és una aventura, però amb el teu equip podrà fer que trobis la diferència entre la diversió i la tragèdia. 




Ens veiem a l'aigua

per cert

Nosaltres també palegem tot l'any

dilluns, 21 de desembre del 2020

2020.12.21 - Bon Nadal i Millor 2021

 La nit més llarga i el dia més curt


Avui és 21 de desembre, el dia del solstici d'hivern, una data a partir de la qual el dia s'allarga, i comença l'hivern.



Ara anire a entrenar als menuts, a les 18h ja es fosc, però ells segueixen baixant pel canal, sort dels focos de llum.


Ens veiem a l'aigua

per cert

Nosaltres també palegem tot l'any


dijous, 10 de desembre del 2020

2020.09.12 - Al riu Gállego

És un au?, és un avió?, no, és el Ferran

Avui és 12 de setembre, son les 7 del matí i el grup de veterans del club i el Ferran marxem al riu Gàllego.

Arribem a Murillo de Gallego, i per culpa de la pandèmia, del famós SARS-CoV-2, gairebé tot està tancat, així que esmorzem a l'hotel. Després pugem al pont de Carcavilla i ens preparem per al descens. Allí el Ferran baixa per la rampa, llençant el crit de guerra del Nàutic.


Després del salt, el descens.  Som 10 al riu, i la Maria, la dona del Jaume,  ens ajuda amb els trasllats i les fotos.



 


Baixem el riu, sense gaires problemes, una nedada per aquí, una per allà i l'altre més a baix, però, que és baixar el riu sense nedades?

Tots els incidents es resolen sense més històries i finalment arribem a L'Embudo.  No podem oblidar la vista dels mallos des del riu.

 

 




L'Embudo és un ràpid que te uns sifons molt lletjos.  Parem, desembarquem i mirem tot el pas.

 



Per l'embudo no baixen tots, baixem per parelles mentre els altres fan la seguretat.
Arribem al final, simplement recordar que el final està més enllà del pont penjat, així no haurem de carretejar els caiacs.

Finalment arriba el moment del dinar, i l'hem de feren 2 taules perque som 11, i segons les normes de la COVID-19 el màxim son 10 persones per taula.

Ara escrivint això i revisant les notes recordo el convit de la Maria, que dels 11 que erem va ser la unica dona i la unica persona, amb prou seny, per no baixar.
Gracies a totes i tots per un magnific dia de riu.

Tornem a casa, descarreguem els caiacs i dimarts torno al riu, a Sant Llorenç de Montgai.





Ens veiem a l'aigua

per cert

Nosaltres també palegem tot l'any

dilluns, 4 de maig del 2020

2020.05.04 - Quien me ha robado el mes de abril?

Comencem de nou a entrenar


Fa més de quaranta dies que no palegem. Al mes de març el gobierno espanyol va decretar l'estat d'alarma i ens vam tancar tots a casa.


Jo em vaig quedar a Ponts, el meu gat, Tica Cau Nau del Mig Segre a hores d'ara encara no té passaport i no podria entrar a Andorra.


Palejar, hem començat a palejar durant el mes de maig quan ha començat el desconfinament, però el mes d'abril ha passat i ningú l'ha gaudit, ens han robat el mes d'abril, com diu la cançó d'en Sabina.


He començat sortint de la part alta del canal i intentant arribar al pont de Gualter remuntant el riu Segre.


Aquests dies pel riu baixen més de 80m^3/seg, l'aigua deu baixar a una velocitat d'entre 7 i 9 nusos.


El primer dia m'he quedat sense arribar a la central hidroelèctrica de Ponts. El segon dia ja he arribat al pont de Gualter, però aquest poc més de quilòmetre i mig remuntant el riu m'ha costat més de 25 minuts. El descens és més ràpid 10-15 minuts fent maniobres amb molt poc corrent.


La sessió acaba amb un descens pel camp d'eslàlom, avui suau, no tinc les espatlles prou reforçades.


Després de 5 entrenaments, el temps ha anat millorant, l'últim dia he trigat menys de 15 minuts amb condicions molt similars. El descens pel camp d'eslàlom ha estat més exigent, ja començo a fer algun circuit amb certa complexitat.


De mica en mica vaig recuperant el "mojo" que diria el Grumpy.


Aviat començarem els casals esportius i cal estar un xic més en forma, però ens han robat el mes d'abril, 



Ens veiem a l'aigua

per cert

Nosaltres també palegem tot l'any

dissabte, 14 de març del 2020

[TD2] - CLAP, quelcom mes que una onomatopeia

Comunicació, Línia de visió, Anticipació i Posició de màxima utilitat.

CLAP és un recordatori de les coses que cal fer al gestionar grups a la natura.  Qualsevol que s’aventura en un entorn natural, que sempre es desafiant i imprevisible, ho hauria de conèixer.   Funciona en qualsevol activitat que es realitzin en tota mena d'espais naturals, muntanyes, boscos, rius o el mar.


C DE COMUNICACIÓ

La comunicació entre persones sembla senzilla, però per descomptat, no ho és.  Els grups es separen, es divideixen, les veus no s'entenen amb vent i la bramor del riu o el mar, la planificació s’oblida i els canvis en la meteo sovint son ignorats.  A tot això cal afegir la fatiga o l'excitació del moment.  

Comunicar-se al principi de l'activitat indicant clarament els sistemes de comunicació que emprearem, i que cal fer si el grup és divideix. 
Comunicar-se sovint durant l'activitat, fen't servir sistemes que s’apliquen quan no funcionen les veus: xiulets, senyals de mà, senyals de pala, i altres senyals.
Les solucions tecnològiques com les ràdios VHF, els telèfons i les ràdios bidireccionals poden ser un complement, però hem de recordar que les bateries fallen, els penya-segats bloquegen la recepció.  També requereixen que l’usuari deixi el que fa per prémer botons i parlar.  Si les dues mans es troben en una corda o una pala, aquesta no és una opció.

Cal fer que comunicació sigui senzilla quan l'entorn sigui difícil.  Cal utilitzar ordres simples  com a l'esquerra, a la dreta, pel centre, aturar, esperar, buscar, agrupar.   Qualsevol cosa més complicada pot esperar fins que el grup estigui en un lloc on es pugui parar, parlar i relaxar-se una mica.


L DE LÍNIA DE VISIÓ

Els excursionistes s'extravien darrera d'uns revolts, els palistes es fan fonadisos darrera d'un ràpid, els escaladors desapareixen darrera el pròxim ràpel, i el lider com més centrat en el que s'està fent, més disminueix la seva bombolla de consciència en el grup.

Només sabreu si algú té problemes si els podeu veure, però és poc freqüent poder veure tot el grup alhora. 

La feina de líder és gestionar la visió de tot el grup.  En condicions difícils, cada persona hauria d'estar en la línia de visió d'algú dintre del grup i el grup s'hauria d'aturar si això es descompon. 

Cal tenir visibilitat en els moments crucials, i mantenir la direcció o veure si algú te problemes.


A D’ANTICIPACIÓ

Què pot anar malament? Qué és el més probable que passi?   En aquest punt l'experiencia és un grau molt importat.  Fa poc vaig veure com un guia de riu és situava en una petita contra al mig d'un ràpid, quan un dels palistes va volcar, el va poder desbolcar gairebe sense desplaçar-se.  El guia  estava a punt per fer un rescat, i al lloc idoni.; l'havia vist a venir.  Utilitzeu la vostra experiència per predir el què podria passar abans que passi.


P DE POSICIÓ DE MÀXIMA UTILITAT

Ser allà on cal estar la major part del temps i, al contrari de l'opinió popular, no sempre és al capdavant del grup.  

Dirigir des del devant té sentit quan es necessita la vostra habilitat per establir la ruta en un lloc complexe. Però quan esteu al devant, cal girar contínuament el cap per mantenir la Linea de Visió i pot ser que el vostre ritme sigui prou ràpid perquè accidentalment vulgueu repartir massa el grup. I els membres més lents, fatigats, més nerviosos i no qualificats estaran a la part del darrere, on estan més allunyats i per tant mes dificil de serà menys probable que sàpiga que es troba un problema. A menys que tinguis un segon líder a l’esquena, estar al capdavant pot no ser millor.

La posició de màxima utilitat també varia amb l'esport. Als senders i a les aigües blanques, la posició de plom / escombratge generalment funciona bé. Però en kayak de mar en condicions de vent, la posició de màxima utilitat sol estar a sotavent.
  La posició de "captura" en cas de càpsula, en recorreguts llargs en aigües obertes o en senderisme, sol ser cap al costat on es pot veure. tot el grup.

Sobretot, la posició d’utilitat ha d’incloure un fet crític: 

  • no ens convertim en un altre víctima. 
He vist líders, que en l’intent s'ajudar a algú es posen en la línia perill, amb risc de caiguda de les roques, amb zona d'esquiadors fora de control, en la zona on trenquen les onades o .... 


ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

Com hi podeu participar?

Si voleu coneixer les activitats que us proposem no deixeu de mirar e la pestanya del calendari. Si voleu proposar una activitat o demanar mes informació podeu enviar un em@il a

kayak.andorra@gmail.com

amb les vostres dades, i us respondrem el mes aviat possible.