Comencem de nou a entrenar
Fa més de quaranta dies que no palegem. Al mes de març el gobierno espanyol va decretar l'estat d'alarma i ens vam tancar tots a casa.
Jo em vaig quedar a Ponts, el meu gat, Tica Cau Nau del Mig Segre a hores d'ara encara no té passaport i no podria entrar a Andorra.
Palejar, hem començat a palejar durant el mes de maig quan ha començat el desconfinament, però el mes d'abril ha passat i ningú l'ha gaudit, ens han robat el mes d'abril, com diu la cançó d'en Sabina.
He començat sortint de la part alta del canal i intentant arribar al pont de Gualter remuntant el riu Segre.
Aquests dies pel riu baixen més de 80m^3/seg, l'aigua deu baixar a una velocitat d'entre 7 i 9 nusos.
El primer dia m'he quedat sense arribar a la central hidroelèctrica de Ponts. El segon dia ja he arribat al pont de Gualter, però aquest poc més de quilòmetre i mig remuntant el riu m'ha costat més de 25 minuts. El descens és més ràpid 10-15 minuts fent maniobres amb molt poc corrent.
La sessió acaba amb un descens pel camp d'eslàlom, avui suau, no tinc les espatlles prou reforçades.
Després de 5 entrenaments, el temps ha anat millorant, l'últim dia he trigat menys de 15 minuts amb condicions molt similars. El descens pel camp d'eslàlom ha estat més exigent, ja començo a fer algun circuit amb certa complexitat.
De mica en mica vaig recuperant el "mojo" que diria el Grumpy.
Aviat començarem els casals esportius i cal estar un xic més en forma, però ens han robat el mes d'abril,
