És un au?, és un avió?, no, és el Ferran
Avui és 12 de setembre, son les 7 del matí i el grup de veterans del club i el Ferran marxem al riu Gàllego.
Arribem a Murillo de Gallego, i per culpa de la pandèmia, del famós SARS-CoV-2, gairebé tot està tancat, així que esmorzem a l'hotel. Després pugem al pont de Carcavilla i ens preparem per al descens. Allí el Ferran baixa per la rampa, llençant el crit de guerra del Nàutic.
Després del salt, el descens. Som 10 al riu, i la Maria, la dona del Jaume, ens ajuda amb els trasllats i les fotos.
Baixem el riu, sense gaires problemes, una nedada per aquí, una per allà i l'altre més a baix, però, que és baixar el riu sense nedades?
Tots els incidents es resolen sense més històries i finalment arribem a L'Embudo. No podem oblidar la vista dels mallos des del riu.
Tots els incidents es resolen sense més històries i finalment arribem a L'Embudo. No podem oblidar la vista dels mallos des del riu.
L'Embudo és un ràpid que te uns sifons molt lletjos. Parem, desembarquem i mirem tot el pas.
Per l'embudo no baixen tots, baixem per parelles mentre els altres fan la seguretat.
Arribem al final, simplement recordar que el final està més enllà del pont penjat, així no haurem de carretejar els caiacs.
Arribem al final, simplement recordar que el final està més enllà del pont penjat, així no haurem de carretejar els caiacs.
Finalment arriba el moment del dinar, i l'hem de feren 2 taules perque som 11, i segons les normes de la COVID-19 el màxim son 10 persones per taula.
Ara escrivint això i revisant les notes recordo el convit de la Maria, que dels 11 que erem va ser la unica dona i la unica persona, amb prou seny, per no baixar.
Gracies a totes i tots per un magnific dia de riu.
Tornem a casa, descarreguem els caiacs i dimarts torno al riu, a Sant Llorenç de Montgai.
Ens veiem a l'aigua
per cert