2025.06.06 - Volta a Ithaka

Dia 6: De Minimata a Vathy

Comiat entre aigües maragdes

El dia s’aixeca emboirat. No fa fred, però l’ambient és gris i una mica trist, com nosaltres. Avui és l’últim dia de travessa. En poc més d’una hora arribarem a Vathy, deixarem els caiacs i tornarem cap a Cefalònia.

Esmorzar curt i última mirada

Esmorzem poca cosa. Encara ens queda aigua, però ja no tenim res per menjar. Per sort, a les 10 h podrem esmorzar bé a Vathy.

Una última mirada a la platja de Minimata. No és la més bonica que hem vist, però aquella aigua maragda que ens ha acompanyat durant tota la travessa hi continua present.

Entrant a la badia de Vathy

Avancem cap a la badia. Les onades que ens arriben no són de vent, sinó provocades pels vaixells que entren i surten de Vathy.

La badia de Vathy ens recorda a la de Maó: llarga, estreta i amb una illa al mig, el Lazareto. Naveguem a prop de velers, barques de pesca amarrades i, finalment, passem davant d’un vaixell escorat i averiat.

  

 

Última volta, últim port

Fem la volta final a l’illa del Lazareto i després desembarquem a terra. Deixem els caiacs. La ruta s’ha acabat. Ara només queda esmorzar… i assimilar-ho.

Etapa 6 – Minimata a Vathy

• Distància:         6,85 km
• Temps:             1 h 28 min
• Velocitat mitjana: 4,6 km/h

Vathy: turistes per un dia

Després d’esmorzar, passegem pel poble, fem compres com uns turistes més, dinem en una terrassa i deixem que el cos vagi tornant al ritme habitual.

Ferry i última nit

A les 17 h agafem el ferry de Pisaetos cap a Sami, a Cefalònia. El trajecte és curt, però carrega de silenci. 

El viatge ja s’ha acabat. A Sami, un últim plaer: una sopa de peix deliciosa, compartida amb el Frederic.

Dutxa i silenci

Dutxa calenta, una última mirada al mar i a dormir. És la darrera nit a Grècia. L’aventura s’acaba, però quedarà molt de temps dins nostre, jo he acabat d'escriure aquest blog ara fa pocs dies.

Tancament de la volta

Volta a Ithaka completada. Una travessa preciosa, suau i salvatge, amb ritmes lents i paisatges que calen a dins. Ens acomiadem d’Ithaka amb la certesa que, algun dia, hi tornarem.

Enllaç a l'àlbum de fotos del dia

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

Lluis Llach (sobre u poemaa de Kavaffis)

Ens veiem a l'aigua
per cert
Nosaltres també palegem tot l'any

2025.06.05 - Volta a Ithaka

Dia 5: De Platja de Kamínia a Minimata

Paleig tranquil, gaudint de la mar 

Comencem el dia amb una sortida de sol espectacular des de la platja de Kamínia. Ahir vam sopar molt bé: una hamburguesa i una cervesa a la guingueta, que van saber a glòria.

Les provisions comencen a escassejar. D’aigua anem bé, però per esmorzar demà no queda gaire. Sempre piquem en arribar a destí: estem cansats i afamats, i això fa que el menjar es consumeixi més ràpid del previst. Per sort, avui passarem per algunes platges amb guinguetes on podrem fer un mos.

 

 

Palejant en calma

Recollim el campament, esmorzem i embarquem. El mar està en calma total. Potser és el dia de navegació més fàcil fins ara –ahir també ho va ser–. A la costa est de l’illa estem molt més a recer del vent que al costat oest.

 

Tot just sortim de Kamínia, ens trobem amb les restes d’un vaixell oxidat. El mar sembla una bassa d’oli, però aquest peci ens recorda que el mar pot canviar ràpidament i fer molt mal.

Platges, cales i retrobaments

Avui fem diverses parades: Sarakiniko, Hulla, Filiatro i finalment Gidaki. Algunes d’aquestes platges són de còdols, com gairebé totes fins ara, però en d’altres, els arbres arriben gairebé a tocar l’aigua. És difícil no repetir-ho: l’illa és preciosa.

     

A Gidaki ens trobem amb dos palistes locals, ells baixen en direcció sud, nosaltres pugem cap al nord. A la platja, veiem com estan muntant una guingueta des del mar: Vathy està prou a prop com per arribar-hi amb una llanxa.

 

Mandra i decisió

Després de dinar, ens quedem una bona estona a la platja. Fa mandra continuar, avui estic especialment cansat. Però l’assemblea de pirates decideix continuar fins a Minimata. Triguem uns 90 minuts més.

Etapa 5 – Kamínia a Minimata

• Distància:         15,22 km
• Temps:             3h 57min
• Velocitat mitjana: 3,8 km/h

Escena final de pel·lícula

A Minimata ens trobem una parella de navegants jubilats. Ell està ben torrat –no sabem si pel sol o pel vi– i li costa pujar al seu vaixell. Per sort, la seva parella, molt més assenyada, l’ajuda. Observem l’escena entre rialles mentre nosaltres anem recollint.

 

Dormim darrere de Vathy

A la dreta de la platja trobem un petit espai on dormir. Preparo el que ens queda per sopar i anem a descansar. Demà, la sortida serà curta. Ja estem darrera Vathy, el nostre punt d'inici i final de ruta.

Tancament de jornada

Dia 5 superat! Avui el mar ha estat un aliat perfecte, i hem gaudit d’una navegació suau, platges precioses i trobades curioses. La volta s’acaba, però encara queda una última pàgina per escriure.

Enllaç a l'albúm de fotos del dia

Ítaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

LLuis  Llach (Ìtaca)

Ens veiem a l'aigua
per cert
Nosaltres també palegem tot l'any

2025.06.04 - Volta a Ithaka

Dia 4: De Pisaetos a la platja de Kamínia

El dia dels dos caps

Ens llevem a la platja d’Aetos, on vam dormir la nit anterior. A les 8.00 h ja estem a punt per començar a palejar, però abans de fer els primers metres reals, veiem que el bar del port –tancat ahir– està obert avui. Per decisió unànime, ens hi aturem després de menys de 500 metres. És l’hora d’un cafè de veritat.

Després del cafè –i de recuperar les ulleres de sol oblidades durant la sessió d’estiraments del dia anterior– reprenem la ruta. Avui palegem per la costa sud d’Ithaka, la zona menys habitada i més feréstega de tota l’illa. Ja ahir vam fer provisió per dos dies, sabent que no podrem tornar a comprar res fins arribar a Vathi.

Costa salvatge i mar amable

El paisatge d’avui és espectacular: penya-segats, racons amagats i mar en calma. Ens aturem a la platja de Bad Langadi, just abans del Cap Akra, l’extrem sud de l’illa. La costa impressiona, però el mar acompanya.

 

Roca, cap i bany

Passem el Cap Akra sense massa dificultats. El mar està una mica més mogut, però tot el grup el passa amb tranquil·litat.

Una estona després arribem a la platja d’Andri, un indret preciós de còdols blancs. Ens hi aturem una bona estona: bany llarg, descans i un mos. És un d’aquells llocs que no voldries deixar mai.

 

El cap d'Agios Ioannis

Tornem a l’aigua i palegem cap al Cap de Sant Joan, on just a sobre hi ha la petita capella blanca d’Agios Ioannis. És l’extrem més oriental de l’illa. A partir d’aquí, comencem a girar cap a l’oest.

Cap a Kamínia

Arribem a la platja de Pigadi, on fem una nova parada i un bany ràpid. El dia és llarg però agradable. Des d’allà, avancem en direcció nord-oest, i fem la volta ritual en sentit horari a l’illa de Ligia, una de les més grans que hem vist fins ara.

Finalment, ens acostem a la platja de Kamínia, on ens espera una agradable sorpresa: una guingueta. Hi mengem una hamburguesa que ens sembla el millor àpat del món i una cervesa que entra com l’aigua.

Nit a Kamínia

Decidim dormir a prop de la guingueta, protegits del relente i de la humitat que ve del mar. Un final perfecte per un dia intens i carregat de racons memorables.

Etapa 4 – Pisaetos a Kamínia

• Distància:         20,23 km
• Temps:              4 h 19 min
• Velocitat mitjana:  4,7 km/h

Tancament de jornada

Dia 4 complet! Avui hem resseguit la costa sud i oriental d’Ithaka, superant dos caps i descobrint cales de somni. Ens acostem al final d’aquesta aventura, però encara queda molt per gaudir.

 

Enllaç a l'albúm de fotos del dia

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

LLuis  Llach (Ìtaca)

Ens veiem a l'aigua
per cert
Nosaltres també palegem tot l'any

2025.06.03 - Volta a Ithaka

Dia 3: De la platja d'Afales a Pisaetos

🌄 Bon dia a la platja d'Afales

Aquesta nit hem dormit en una terrassa natural per sobre de la platja d’Afales, menys humitat i una bona vista. Quan surt el sol, baixo a fer algunes fotos mentre la resta del grup es desperta. Recollim sacs i fundes de bivac i baixem cap a la platja per carregar els caiacs.

🍽️ Esmorzar i embarcament

Un cop tot a punt, esmorzem, ens canviem i embarquem. El mar ens espera. Avui tenim per davant la navegació pel sector oest de l’illa.

🏝️ Navegant pel costat salvatge

Sortim a les 8.30 h (dos quarts de nou) i avancem a tocar de la costa. Primer endirecció nord-oest, jugant amb les roques i les formes del litoral, per després anar girant cap al sud-est.

   

⛱️ Parada a Αμμούδι

Fem una parada breu a Αμμούδι, una petita platja de còdols blancs amb un mar transparent. Una estona curta per descansar, respirar i tornar a remar.

🍺 Avituallament a Polis Beach

Continuem fins a Polis Beach, on ens aturem per re-avituallar-nos. El poble de Stavros és a uns 4 km per carretera, i en Jaume i en Jordi tenen sort: una dona i la seva filla els porten en cotxe.

Mentrestant, la resta ens prenem una cervesa i fem un mos a l’ombra mentre esperem que tornin amb l’aigua i alguna cosa més.

🧭 Etapa 3.1 – Afales a Polis Beach

• Distància: 9,51 km
• Temps: 2 h 18 min
• Velocitat mitjana: 4,1 km/h

⛴️ Rumb final cap a Pisaetos

Amb les reserves carregades, embarquem per la segona etapa del dia. Naveguem tranquils, tot i que ja amb un punt de cansament acumulat. El mar és suau i ens ajuda a mantenir el ritme.

A mesura que ens acostem a Pisaetos, veiem com marxa l’últim ferry cap a Cefalònia. També veiem com una parella que prenia el sol recull discretament les coses i desapareix costa enllà.

🧭 Etapa 3.2 – Polis Beach a Pisaetos

• Distància: 12,40 km
• Temps: 2 h 36 min
• Velocitat mitjana: 4,7 km/h

🧘 Relax i sopar

Al port trobem el bar tancat, ja fa estona que ha marxat el ferry. Ens conformem amb uns estiraments a la zona del moll, i tornem cap a la platja a preparar el sopar i descansar.

🌌 Nit a Aetos

Avui dormirem a la platja d’Aetos. El dia ha estat llarg però preciós. Poc a poc, amb el cel estrellat i l’olor de mar, arriba l’hora de tancar els ulls.

🔚 Tancament de jornada

Dia 3 superat! 

Avui hem navegat per la part mes occidental d’Ithaka, amb bons ritmes, una mica d’aventura i una gran sensació de progrés. 

Demà, continuem la volta!

Enllaç a l'albúm de fotos

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

Lluis Llach (Itaca) 

Ens veiem a l'aigua
per cert
Nosaltres també palegem tot l'any