Avui no faré gaire cosa.
Traduït pel Ramon: Faré el canal i un esquimo final.
Avui el Ramon ha estrenat el seu nou caiac al canal.
El dia s’ha aixecat fred, molt fred; d’aquells que et fan dubtar si realment és el millor moment per provar material nou. Però ell ja venia amb la decisió presa de casa. El Frederic i jo, tot sigui dit, tampoc hem hagut d’insistir gaire.
Sortim des de la part alta del canal i, després de palejar fins a la piscifactoria, comencem a fer algunes maniobres per acabar d’escalfar-nos. En quinze minuts ja som a l’entrada del canal. Només quinze minuts… però la veritat és que aquest moment feia més de catorze mesos que el Ramon el perseguia.
Quan va començar al llac, no aconseguia ni mantenir el caiac recte. A base de perseverança —i en té molta— ha anat construint una progressió impressionant: més de 200 dies palejant, primer en aigua plana, després a la part dreta del canal i finalment pel canal de Ponts sencer. Avui, per fi, tocava l’examen final.
Pel camí ha acumulat quilòmetres i experiències: tres descensos de Camarasa en caiac de plàstic, i al canal passant per un Spade BlackJack, després un Spade Jocker, més tard un Spade Bliss i darrerament un Prijon Athlete.
I avui, per primera vegada, s’ha llançat pel canal amb un caiac de fibra, un Vajda Salto de carboni. I ho ha fet molt bé. Ha baixat amb seguretat, entrant en moltes contres, jugant amb algunes portes i provant els primers remontes amb cara de “això m’agrada”.
Ja al final del camp d’eslàlom, ha rematat la jornada amb un esquimotatge impecable. Un d’aquells que deixen clar que el treball constant té recompensa.
Hem acabat amb molt bones sensacions i amb la certesa que, a partir d’ara,Ramon ja pot començar a jugar de veritat al camp d’eslàlom. Ha sortit de l’aigua cansat, però amb un somriure d’orella a orella. I nosaltres també.
