Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eslàlom olímpic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eslàlom olímpic. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de juliol del 2026

2026.07.24 - Mònica Doria, subcampiona del món de canoa

 Una felicitació i una protesta

Primer de tot, una felicitació enorme, sincera i entranyable a Mònica Doria pel magnífic segon lloc aconseguit en la prova de canoa femenina dels Campionats del Món d’eslàlom 2026, disputats a Oklahoma City.

No ha estat només una gran final. Mònica ha completat una competició extraordinàriament sòlida de principi a fi: (Enllaç a les dades)

A les classificatòries, va obtenir el segon millor temps amb 93,48 segons, sense cap penalització i només a 29 centèsimes de la primera classificada.

A la semifinal, va ser la més ràpida de totes amb 98,03 segons, novament sense penalitzacions.


A la final, va aconseguir la medalla de plata amb 103,04 segons, també sense cap penalització, i va acabar a 2,52 segons de la campiona mundial, la txeca Tereza Kneblová.

Tres baixades i cap penalització: una demostració extraordinària de velocitat, precisió, regularitat i capacitat competitiva.  Mònica Doria torna a situar Andorra entre les grans potències de l’eslàlom mundial, aquesta vegada amb una extraordinària medalla de plata en C1 femení. Els Campionats del Món d’Oklahoma formen part del calendari oficial de la Federació Internacional de Canoa.

Felicitats, Mònica!!. 

Una abraçada enorme i tot el nostre reconeixement.

El resultat és teu, del teu equip tècnic, de la teva família i de totes les persones que t’han acompanyat durant tants anys. Però també és un resultat que fa visible Andorra al món.

I precisament per això, després de la felicitació, toca la protesta.


Un país amb una subcampiona mundial, però sense una instal·lació pròpia

Mònica Doria fa anys que competeix a l’elit internacional. Ha participat en Jocs Olímpics, Copes del Món, Campionats d’Europa i Campionats del Món. Avui és subcampiona mundial de canoa.

Però el Principat d’Andorra continua sense disposar d’una instal·lació pròpia, específica i operativa on els infants i els joves del país puguin descobrir, aprendre i entrenar regularment l’eslàlom.

Dit sense embuts:

Andorra té una subcampiona del món d’eslàlom, 

però no té una escola pròpia d’eslàlom al país.

No és una contradicció menor. És una anomalia esportiva.

Durant tots aquests anys, Mònica Doria i els altres palistes andorrans han hagut de desenvolupar bona part de la seva preparació a la Seu d’Urgell, aprofitant les instal·lacions del Parc Olímpic del Segre.  És un centre excepcional, amb un canal específic de competició, un canal d’iniciació, zones d’aigua plana i una infraestructura reconeguda oficialment com a centre especialitzat de tecnificació esportiva de piragüisme en eslàlom.

Andorra ha tingut la fortuna de disposar d’aquesta infraestructura molt a prop. Però tenir una instal·lació a prop no és el mateix que tenir un projecte propi.

El juny de 2025 es va anunciar la possibilitat de construir al Prat del Senzill, a Sant Julià de Lòria, un camp de pràctiques destinat al piragüisme. L’objectiu declarat era precisament que els esportistes andorrans no haguessin de desplaçar-se sempre fins al Parc del Segre. Tanmateix, el projecte es trobava encara en una fase embrionària, pendent d’un estudi de viabilitat i sense terminis concrets. (Cadena SER)(Diari d'Andorra)

Mentrestant, els anys passen, 

les medalles arriben i la base continua esperant.

Les medalles no poden substituir una política esportiva

És fàcil felicitar una esportista quan puja al podi. És fàcil publicar-ne una fotografia, celebrar-ne el resultat i presentar-la com a exemple de l’esport andorrà.

El que és més difícil és construir les condicions perquè darrere seu apareguin nous palistes.

Una esportista excepcional pot superar moltes mancances gràcies al talent, al treball, a la perseverança i al suport del seu entorn. Però un país no pot basar el desenvolupament d’un esport en l’excepcionalitat d’una sola persona.

Sense una instal·lació pròpia i sense una escola estable:

  • els infants andorrans gairebé no tenen l’oportunitat de conèixer l’eslàlom;
  • la captació de nous palistes és extraordinàriament difícil;
  • la formació depèn d’instal·lacions situades fora del país;
  • i els èxits de l’elit no es transformen en una estructura esportiva de base.

No cal construir immediatament un canal olímpic com el de la Seu d’Urgell. Però sí que cal una zona d’iniciació segura, unes instal·lacions dignes, material, tècnics i un programa continuat que permeti començar des de la base.

Perquè una medalla mundial hauria de ser molt més que una fotografia institucional.

Hauria de ser una oportunitat.

Felicitats, Mònica. 

I ara, que ningú no miri cap a una altra banda


Avui toca celebrar una actuació magnífica i una medalla extraordinària.

Però demà caldrà tornar a fer la mateixa pregunta:

Quants anys més haurà de continuar Andorra celebrant els èxits de Mònica Doria abans de crear les condicions perquè un nen o una nena pugui descobrir l’eslàlom sense haver de sortir del país?

Mònica ja ha fet la seva part.

Ha entrenat, ha competit, ha representat Andorra i ha pujat al podi d’un Campionat del Món.

Ara correspon a les institucions fer la seva.

Felicitats, Mònica, per aquesta magnífica medalla de plata.

I a qui tingui responsabilitats en l’esport andorrà:

menys fotografies amb les medalles i 

més instal·lacions al país perquè pugui arribar la generació següent.

dimecres, 31 de desembre del 2025

2025.12.31 – Ara ja són 2 caiacs al canal

i, sí: segueixen baixant 40 m³/s 

Tanquem l’any amb una imatge que, fa només uns dies, semblava impensable.
On abans hi havia una pila de caiacs provant línies amb prudència, avui sols en baixen dos. El canal continua baixant fort, al voltant dels 40 m³/s, i lluny de ser un impediment, s’ha convertit en un escenari d’aprenentatge de primer nivell.

Els vídeos que acompanyen aquesta entrada mostren baixades reals, sense filtres, en condicions exigents: cabal alt, velocitat, lectures ràpides i decisions que no admeten dubtes. 

En aquests 2 primers videos tenim al Toni i l'Aniol, un vers l'altre, primer la primera baixada i despres la baixada amb crono



Ara comparem la primera i l'ultima baixada (amb crono) de cada palista.  Al final el pitagüisme d'eslàlom es un esport d'un contra un mateix.



No és un entrenament còmode, no hi ha sol, pero tampoc fa massa fred i tots pensen amb la festa de la nit.  El riu —i el canal— tornen a posar cadascú al seu lloc.

Amb cabals així, el canal és una de les millors escoles possibles.

Ens veiem a l'aigua
per cert
Nosaltres també palegem tot l'any

dilluns, 29 de desembre del 2025

2025.12.29 - [CNMS] - Dues canoes al canal

 i, baixen 40 metres cubics

Quan el canal baixa amb 40 m³/s, tot canvia. Les línies s’acceleren, els errors es paguen cars i cada decisió tècnica compta. En aquesta sessió d’entrenament al canal, posem el focus en la canoa (C1) amb dues embarcacions compartint espai, aigua i lectura del riu.

Circuit 1






En aquest ultim video del primer circuit veiem la comparativa entre els dos palistes.  A continuació podeu veure el mateix recorregut d'una altra manera


Es curiosa aquesta comparativa, son 2 palistes pero molts dels seus moviments son molt similars.

A continuació tinc alguns videos del 2n circuit.

Circuit 2







Finalment tenim la comparativa per transperencia


Es curios lo similars que son els moviments d'ambdos palistes, els canvis de pala, el numero de palades, ..., potser això te a veure amb que ambdos pertanyen a la mateixa escola.

Tots els vídeos que acompanyen aquesta entrada mostren dos circuits treballats amb continuïtat. No són baixades “netes” de primera: quan es van enregistrar la baixada amb creono, ja era la quarta baixada, amb el cansament acumulat i la necessitat d’afinar encara més la tècnica. Precisament aquí és on el material és més interessant:
  • Lectura de corrent real, amb el cabal ja interioritzat.
  • Trajectòries ajustades en portes clau, especialment en canvis de riba i entrades amb pressió d’aigua.
  • Gestió de l’estabilitat en C1 quan el cabal no perdona, treballant el suport i el temps d’aplicació de la pala.
Hem preparat comparatives amb dos punts de vista (mateix circuit, mateix cabal) per facilitar l’anàlisi: veure com varia la 
  • línia, 
  • el ritme 
  • la decisió tècnica 
entre baixades ajuda molt més que una sola imatge aïllada. És un material pensat tant per a palistes com per a entrenadors, per mirar, parar, tornar a mirar i extreure conclusions.

Amb cabals així, el canal és una de les millors escoles possibles.

Ens veiem a l'aigua
per cert
Nosaltres també palegem tot l'any

divendres, 26 de desembre del 2025

2025.12.23 - [CNMS] - Fa fred, molt fred!

Quan el fred marca l’entrenament

Encara que el cos ja portés unes quantes baixades, el fred continuava sent protagonista:

  • costa mantenir la sensibilitat

  • els petits errors apareixen amb facilitat

  • les penalitzacions són habituals

  • i cada decisió s’ha de prendre ràpid, amb poc marge

En dies així, més que buscar la perfecció, l’objectiu és ser regulars, constants i conscients del que es fa.

Temps de la tanda (4a baixada)

Aquests són els temps registrats en aquesta tanda, amb les penalitzacions corresponents:

  • Martí : 41,60

  • Pol:     41,84 + 4

  • Aniol:   42,14 + 2 (Canoa)

  • Cesc:    45,19

  • Jan:     49,69

  • Martina: 51,42

  • Ariadna: 53,12 + 2

  • Bernat:  56,59 + 4

  • Paula:   61,00 + 2

Els vídeos del primer circuit

Tots els vídeos corresponen al mateix quar i al mateix moment de l’entrenament.
En aquest cas, el Martí, que marca el millor temps del grup, apareix en dos vídeos, comparant-se amb dos perfils diferents: l’Aniol (canoa) i el Pol.

Circuit 1 – Martí & Aniol (canoa)



  • Martí: 41,60

  • Aniol: 42,14 + 2

Circuit 1 – Martí & Pol


  • Martí: 41,60

  • Pol:   41,84 + 4

Dos temps molt similars, però les penalitzacions que castiguen qualsevol imprecisió.

Circuit 1 – Cesc & Jan (Fratiac)


  • Cesc: 45,19

  • Jan: 49,69

Circuit 1 – Martina & Ariadna


  • Martina: 51,42

  • Ariadna: 53,12 + 2

Circuit 1 – Bernat & Paula


  • Bernat: 56,59 + 4

  • Paula: 61,00 + 2

Una idea clara per tancar

Aquests vídeos no busquen mostrar baixades perfectes.  Mostren entrenament real, en ple hivern:

  • fred

  • cansament

  • errors

  • encerts

  • i molta constància

Dies així no sumen medalles, però construeixen palistes.


Ens veiem a l'aigua
per cert
Nosaltres també palegem tot l'any

dimarts, 11 de març del 2025

2025.03.11 - [CNMS] - Anàlisi tècnica: comparatiu en canoa

Dos videos en paral·lel

En aquest vídeo podem veure i analitzar dues maneres diferents d’afrontar un descens en canoa. Compararem l’estil del Dani i l’Oriol, posant èmfasi en la preparació de les línies i les diferències tècniques en la seva execució.  Descobreix com la planificació prèvia i el posicionament del cos poden marcar la diferència en l’eficiència del descens.






En aquest vídeo d'entrenament de canoa es poden apreciar diferències tècniques entre dos palistes: el Dani (imatge esquerra) i l'Oriol (imatge dreta). La seva manera d'afrontar les portes i la preparació de les seves línies ens permet destacar aspectes clau de la seva execució.

El casc pla del Dani

Un dels elements que crida l'atenció en la tècnica del Dani és el seu casc pla, que reflecteix un estil de paleo més baix i compacte. Aquesta posició li permet mantenir una estabilitat i una visibilitat més clara del traçat, facilitant un control més precís de la seva trajectòria.

A més, el Dani destaca per una preparació anticipada de les línies. Això significa que ajusta la seva posició i velocitat amb antelació per abordar cada porta amb un angle més eficient. Aquest enfocament li permet executar transicions fluids i mantenir la inèrcia de l'embarcació de manera constant.

Comparant amb l'Oriol

D'altra banda, l'Oriol mostra un estil una mica diferent, amb una execució que pot semblar més reactiva. Això pot implicar una major necessitat d'ajustaments d'última hora, cosa que pot comprometre la fluïdesa en determinats trams del recorregut. Tot i això, el seu enfocament pot ser beneficiós en situacions que requereixen adaptabilitat ràpida.

Conclusió

Aquest tipus d'anàlisi comparatiu és fonamental per entendre les diferents estratègies que pot adoptar un palista en eslàlom. La preparació prèvia de les línies i el posicionament del cos poden marcar la diferència en termes d'eficiència i control. Així doncs, el vídeo ens ofereix una oportunitat excel·lent per aprendre i aplicar aquestes observacions en els nostres entrenaments diaris.

Ens veiem a l'aigua
per cert
Nosaltres també palegem tot l'any


Com hi podeu participar?

Si voleu coneixer les activitats que us proposem no deixeu de mirar e la pestanya del calendari. Si voleu proposar una activitat o demanar mes informació podeu enviar un em@il a

kayak.andorra@gmail.com

amb les vostres dades, i us respondrem el mes aviat possible.