2025.06.06 - Volta a Ithaka

Dia 6: De Minimata a Vathy

Comiat entre aigües maragdes

El dia s’aixeca emboirat. No fa fred, però l’ambient és gris i una mica trist, com nosaltres. Avui és l’últim dia de travessa. En poc més d’una hora arribarem a Vathy, deixarem els caiacs i tornarem cap a Cefalònia.

Esmorzar curt i última mirada

Esmorzem poca cosa. Encara ens queda aigua, però ja no tenim res per menjar. Per sort, a les 10 h podrem esmorzar bé a Vathy.

Una última mirada a la platja de Minimata. No és la més bonica que hem vist, però aquella aigua maragda que ens ha acompanyat durant tota la travessa hi continua present.

Entrant a la badia de Vathy

Avancem cap a la badia. Les onades que ens arriben no són de vent, sinó provocades pels vaixells que entren i surten de Vathy.

La badia de Vathy ens recorda a la de Maó: llarga, estreta i amb una illa al mig, el Lazareto. Naveguem a prop de velers, barques de pesca amarrades i, finalment, passem davant d’un vaixell escorat i averiat.

  

 

Última volta, últim port

Fem la volta final a l’illa del Lazareto i després desembarquem a terra. Deixem els caiacs. La ruta s’ha acabat. Ara només queda esmorzar… i assimilar-ho.

Etapa 6 – Minimata a Vathy

• Distància:         6,85 km
• Temps:             1 h 28 min
• Velocitat mitjana: 4,6 km/h

Vathy: turistes per un dia

Després d’esmorzar, passegem pel poble, fem compres com uns turistes més, dinem en una terrassa i deixem que el cos vagi tornant al ritme habitual.

Ferry i última nit

A les 17 h agafem el ferry de Pisaetos cap a Sami, a Cefalònia. El trajecte és curt, però carrega de silenci. 

El viatge ja s’ha acabat. A Sami, un últim plaer: una sopa de peix deliciosa, compartida amb el Frederic.

Dutxa i silenci

Dutxa calenta, una última mirada al mar i a dormir. És la darrera nit a Grècia. L’aventura s’acaba, però quedarà molt de temps dins nostre, jo he acabat d'escriure aquest blog ara fa pocs dies.

Tancament de la volta

Volta a Ithaka completada. Una travessa preciosa, suau i salvatge, amb ritmes lents i paisatges que calen a dins. Ens acomiadem d’Ithaka amb la certesa que, algun dia, hi tornarem.

Enllaç a l'àlbum de fotos del dia

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

Lluis Llach (sobre u poemaa de Kavaffis)

Ens veiem a l'aigua
per cert
Nosaltres també palegem tot l'any