Tot preparant la volta a l'illa d'Elba

 

La proposta

VOLTA A L’ILLA D’ELBA (cap al sud)

6 dies de volta + 1 dia de retorn

DIA 1

Marina di Salivoli → Cavo → Porto Azzurro

Distancia: 27–28 km

Pernocta — Platja Barbarossa

Característiques

• Sorra, pendent suau.

• Bona per entrar/sortir amb caiac.

• Tranquil·la a última hora del dia.

• Aigua dolça i serveis a Porto Azzurro (10–15 min a peu).

Reaprovisionament

• Porto Azzurro: supermercats, bars, restaurants, farmàcia.

DIA 2

Porto Azzurro → Platja d’Aquarilli

Distancia:  ~26 km

Pernocta — Aquarilli

Característiques

• Còdols foscos, pendent mitjana.

• Molt aïllada, accés per terra difícil.

• Excel·lent per bivac discret.

• Cap servei.

Reaprovisionament

• Cap (cal sortir amb menjar i aigua del Dia 1).

DIA 3

Aquarilli → Marina di Campo → Platja de Galenzana

Distància: 24–25 km

Pernocta — Galenzana

Característiques

• Sorra fina.

• Envoltat de vegetació.

• Accés per terra llarg i poc usat → tranquil·la de nit.

• Bona protecció amb mar moderada.

Reaprovisionament

• Marina di Campo (clau del viatge):

DIA 4

Galenzana → Cavoli → Fetovaia → Pomonte → Campo lo Feno

Distància:  22–23 km

Pernocta — Campo lo Feno

Característiques

• Còdols i sorra.

• Molt aïllada.

• Sense accés còmode per terra.

• Un dels millors bivacs de tota la volta.

Reaprovisionament

• Opcional a Pomonte (petit, limitat).

DIA 5

Campo lo Feno → Sant’Andrea → Procchio → Portoferraio → Cala dei Frati

Distància:  27–28 km

Pernocta — Cala dei Frati 

Característiques

• Còdols clars, petita.

• Accés per terra pràcticament nul.

• Molt discreta.

Reaprovisionament

• Procchio (bàsic).

• Portoferraio (complet, però convé no allargar-se).

DIA 6

Cala dei Frati → Bagnaia → Nisportino → Cavo

Distància:  22–23 km

Pernocta — Cavo

• Sorra, fàcil.

• Ideal per preparar retorn.

Reaprovisionament

• Bagnaia / Nisporto (petits).

• Cavo (correcte).

DIA 7 — RETORN

Cavo → Marina di Salivoli

Distància: ~10 km

• Travessa directa.

• Rumb orientatiu: 275–285°.

• Opció ferri amb caiac sense vehicle.

Ens veiem a l'aigua
per cert
Nosaltres també palegem tot l'any

2025.11.21 - Per aquí, no baixaré!

Avui no faré gaire cosa. 
Traduït pel Ramon: Faré el canal i un esquimo final.

Avui el Ramon ha estrenat el seu nou caiac al canal.

El dia s’ha aixecat fred, molt fred; d’aquells que et fan dubtar si realment és el millor moment per provar material nou. Però ell ja venia amb la decisió presa de casa. El Frederic i jo, tot sigui dit, tampoc hem hagut d’insistir gaire.

   

Sortim des de la part alta del canal i, després de palejar fins a la piscifactoria, comencem a fer algunes maniobres per acabar d’escalfar-nos. En quinze minuts ja som a l’entrada del canal. Només quinze minuts… però la veritat és que aquest moment feia més de catorze mesos que el Ramon el perseguia.

 

Quan va començar al llac, no aconseguia ni mantenir el caiac recte. A base de perseverança —i en té molta— ha anat construint una progressió impressionant: més de 200 dies palejant, primer en aigua plana, després a la part dreta del canal i finalment pel canal de Ponts sencer. Avui, per fi, tocava l’examen final.

   

Pel camí ha acumulat quilòmetres i experiències: tres descensos de Camarasa en caiac de plàstic, i al canal passant per un Spade BlackJack, després un Spade Jocker, més tard un Spade Bliss i darrerament un Prijon Athlete.

I avui, per primera vegada, s’ha llançat pel canal amb un caiac de fibra, un Vajda Salto de carboni. I ho ha fet molt bé. Ha baixat amb seguretat, entrant en moltes contres, jugant amb algunes portes i provant els primers remontes amb cara de “això m’agrada”.

  

Ja al final del camp d’eslàlom, ha rematat la jornada amb un esquimotatge impecable. Un d’aquells que deixen clar que el treball constant té recompensa.

Hem acabat amb molt bones sensacions i amb la certesa que, a partir d’ara,Ramon ja pot començar a jugar de veritat al camp d’eslàlom. Ha sortit de l’aigua cansat, però amb un somriure d’orella a orella. I nosaltres també.

Enllaç a l'alúm de fotos

Ens veiem a l'aigua
per cert
Nosaltres també palegem tot l'any

Juny.2025 - Volta a Ithaka (Resum)

Resum de la travessa en caiac de mar 

Entre el 1 i el 6 de juny de 2025 vam completar la volta a l’illa d’Ithaka en caiac de mar. Una travessa de 6 dies costejant l’illa en sentit anti-horari, descobrint platges amagades, penya-segats, cales, ports i guinguetes. Aquí en fem un petit resum amb les dades de cada etapa i els moments més destacats del recorregut.

Ithaka es una illa molt poc turistificada i ha estat un plaer circumnavegar-la.

Avui, després de molts mesos de la nostra petita aventura, únicament lamento no haver estat 2 o 3 dies mes i haver visitat Cefalonia amb el caiac. 

Resum d’etapes

1 de juny - Dia 1 – De Vathy a platja de Kantina

• Distància: 18,21 km
• Temps: 4 h 18 min
• Velocitat mitjana: 4,2 km/h

Sortida des de Vathy, organització del material i primer contacte amb la costa est. Dinar a la guingueta de Nissaki i primera nit a la platja de Kantina, al peu d’un cementiri.

2 de juny - Dia 2 – De Kantina a Afales

• Distància: 21,13 km
• Temps: 4 h 46 min
• Velocitat mitjana: 4,4 km/h

Navegació pel nord de l’illa amb mar viva, bolcada i rescat en grup. Bany espectacular a la platja d’Afales i excursió al palau d’Ulisses.

3 de juny - Dia 3 – D’Afales a Pisaetos

• Distància: 21,91 km
• Temps: 4 h 54 min
• Velocitat mitjana: 4,4 km/h

Costejant el vessant oest d’Ithaka. Parades a cales com Ammoudi, Polis i platja d’Andri. Dinar i bany a Gidaki. Nit a la platja de Pisaetos.

4 de juny - Dia 4 – De Pisaetos a Kamínia

• Distància: 20,23 km
• Temps: 4 h 20 min
• Velocitat mitjana: 4,7 km/h

Jornada espectacular per la costa sud, passant pel Cap Akra i el cap d’Agios Ioannis. Banys a Andri i Pigadi. Hamburguesa i cervesa a la guingueta de Kamínia.

5 de juny - Dia 5 – De Kamínia a Minimata

• Distància: 15,22 km
• Temps: 3 h 57 min
• Velocitat mitjana: 3,8 km/h

Etapa molt relaxada i marítima. Visita a platges precioses com Sarakiniko i Gidaki. Mandrosa sortida de la platja però decisió col·lectiva de continuar fins a Minimata.

6 de juny - Dia 6 – De Minimata a Vathy

• Distància: 6,85 km
• Temps: 1 h 28 min
• Velocitat mitjana: 4,6 km/h

Última etapa breu i emotiva. Volta simbòlica a l’illa del Lázareto. Desembarcament i comiat. Ferry a Sami i sopar final. Jo vaig prendre una sopa de peix, molt bona per tancar la travessa.

Conclusions

• Distància total: 103,55 km
• Temps total: 23 h 43 min
• Velocitat mitjana: 4,37 km/h

La volta a Ithaka ha estat una experiència completa i equilibrada: paisatge, mar, esforç, descans, natura i molta bellesa. Una illa petita amb molt a oferir, ideal per gaudir en caiac de mar, amb etapes ben repartides, navegació amable i l’essència del Mediterrani més autèntic.

“Ítaca ens ha regalat mar, natura, silenci i temps. Ara sabem què volen dir les Ítaques.”

Viatge a Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

— Lluís Llach (basat en un poema de K. P. Kavafis)

2025.06.06 - Volta a Ithaka

Dia 6: De Minimata a Vathy

Comiat entre aigües maragdes

El dia s’aixeca emboirat. No fa fred, però l’ambient és gris i una mica trist, com nosaltres. Avui és l’últim dia de travessa. En poc més d’una hora arribarem a Vathy, deixarem els caiacs i tornarem cap a Cefalònia.

Esmorzar curt i última mirada

Esmorzem poca cosa. Encara ens queda aigua, però ja no tenim res per menjar. Per sort, a les 10 h podrem esmorzar bé a Vathy.

Una última mirada a la platja de Minimata. No és la més bonica que hem vist, però aquella aigua maragda que ens ha acompanyat durant tota la travessa hi continua present.

Entrant a la badia de Vathy

Avancem cap a la badia. Les onades que ens arriben no són de vent, sinó provocades pels vaixells que entren i surten de Vathy.

La badia de Vathy ens recorda a la de Maó: llarga, estreta i amb una illa al mig, el Lazareto. Naveguem a prop de velers, barques de pesca amarrades i, finalment, passem davant d’un vaixell escorat i averiat.

  

 

Última volta, últim port

Fem la volta final a l’illa del Lazareto i després desembarquem a terra. Deixem els caiacs. La ruta s’ha acabat. Ara només queda esmorzar… i assimilar-ho.

Etapa 6 – Minimata a Vathy

• Distància:         6,85 km
• Temps:             1 h 28 min
• Velocitat mitjana: 4,6 km/h

Vathy: turistes per un dia

Després d’esmorzar, passegem pel poble, fem compres com uns turistes més, dinem en una terrassa i deixem que el cos vagi tornant al ritme habitual.

Ferry i última nit

A les 17 h agafem el ferry de Pisaetos cap a Sami, a Cefalònia. El trajecte és curt, però carrega de silenci. 

El viatge ja s’ha acabat. A Sami, un últim plaer: una sopa de peix deliciosa, compartida amb el Frederic.

Dutxa i silenci

Dutxa calenta, una última mirada al mar i a dormir. És la darrera nit a Grècia. L’aventura s’acaba, però quedarà molt de temps dins nostre, jo he acabat d'escriure aquest blog ara fa pocs dies.

Tancament de la volta

Volta a Ithaka completada. Una travessa preciosa, suau i salvatge, amb ritmes lents i paisatges que calen a dins. Ens acomiadem d’Ithaka amb la certesa que, algun dia, hi tornarem.

Enllaç a l'àlbum de fotos del dia

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

Lluis Llach (sobre u poemaa de Kavaffis)

Ens veiem a l'aigua
per cert
Nosaltres també palegem tot l'any

2025.06.05 - Volta a Ithaka

Dia 5: De Platja de Kamínia a Minimata

Paleig tranquil, gaudint de la mar 

Comencem el dia amb una sortida de sol espectacular des de la platja de Kamínia. Ahir vam sopar molt bé: una hamburguesa i una cervesa a la guingueta, que van saber a glòria.

Les provisions comencen a escassejar. D’aigua anem bé, però per esmorzar demà no queda gaire. Sempre piquem en arribar a destí: estem cansats i afamats, i això fa que el menjar es consumeixi més ràpid del previst. Per sort, avui passarem per algunes platges amb guinguetes on podrem fer un mos.

 

 

Palejant en calma

Recollim el campament, esmorzem i embarquem. El mar està en calma total. Potser és el dia de navegació més fàcil fins ara –ahir també ho va ser–. A la costa est de l’illa estem molt més a recer del vent que al costat oest.

 

Tot just sortim de Kamínia, ens trobem amb les restes d’un vaixell oxidat. El mar sembla una bassa d’oli, però aquest peci ens recorda que el mar pot canviar ràpidament i fer molt mal.

Platges, cales i retrobaments

Avui fem diverses parades: Sarakiniko, Hulla, Filiatro i finalment Gidaki. Algunes d’aquestes platges són de còdols, com gairebé totes fins ara, però en d’altres, els arbres arriben gairebé a tocar l’aigua. És difícil no repetir-ho: l’illa és preciosa.

     

A Gidaki ens trobem amb dos palistes locals, ells baixen en direcció sud, nosaltres pugem cap al nord. A la platja, veiem com estan muntant una guingueta des del mar: Vathy està prou a prop com per arribar-hi amb una llanxa.

 

Mandra i decisió

Després de dinar, ens quedem una bona estona a la platja. Fa mandra continuar, avui estic especialment cansat. Però l’assemblea de pirates decideix continuar fins a Minimata. Triguem uns 90 minuts més.

Etapa 5 – Kamínia a Minimata

• Distància:         15,22 km
• Temps:             3h 57min
• Velocitat mitjana: 3,8 km/h

Escena final de pel·lícula

A Minimata ens trobem una parella de navegants jubilats. Ell està ben torrat –no sabem si pel sol o pel vi– i li costa pujar al seu vaixell. Per sort, la seva parella, molt més assenyada, l’ajuda. Observem l’escena entre rialles mentre nosaltres anem recollint.

 

Dormim darrere de Vathy

A la dreta de la platja trobem un petit espai on dormir. Preparo el que ens queda per sopar i anem a descansar. Demà, la sortida serà curta. Ja estem darrera Vathy, el nostre punt d'inici i final de ruta.

Tancament de jornada

Dia 5 superat! Avui el mar ha estat un aliat perfecte, i hem gaudit d’una navegació suau, platges precioses i trobades curioses. La volta s’acaba, però encara queda una última pàgina per escriure.

Enllaç a l'albúm de fotos del dia

Ítaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

LLuis  Llach (Ìtaca)

Ens veiem a l'aigua
per cert
Nosaltres també palegem tot l'any