La sortida que hem fet avui a Ponts, proposada per en Marc, ha estat el nostre primer contacte directe amb un riu en el seu estat natural.
Hem quedat a les 10:30 a Ponts, davant de la fonda Cadí, que per allò de la llei de Murphy, avui està tancada, és la seva quinzena de vacances, i també per la mateixa llei uns anem al bar que hi ha abans de la fonda, altres van al que hi ha després, i finalment alguns no hi arriben, es perden per Ponts.
Un cop tots reunits ens dirigim al camp d’eslàlom, i allà, ens preparem per iniciar les activitats, agafem els kayaks, les pales, els “cubres”, les armilles i finalment els cascs. Som 8 kayaquistes, Pilar, Olga, Enma, Josu, Lluis, Dani, Bernat, jo mateix (Rafel), i el nostre monitor, en Marc .
Comencem fent unes preses de corrent, però avui les fem en un riu de debò. Hi ha corrent, pedres, i contracorrents, després fem uns “bac”.
Què és un bac? El bac és una maniobra molt útil per travessar rius de corrent fort amb una embarcació, en el nostre cas amb un kayak. Es tracta d’enfilar la proa del kayak riu amunt, escorem el kayak per la borda d’aigües amunt i comencem a palejar. Quan arribem a l’altre cantó canviem la banda per on escorem i entrem en l’altre contracorrent.
Fent un bac
Això, explicat així , sembla fàcil, però sobre un kayak, i amb un riu que baixa és una mica més complicat, encara que si ho veiem fer a en Marc, tot torna a semblar molt fàcil. Després d’uns “bac” més o menys reeixits, alguns acabats amb mullena (oi que sí, Dani?), ens preparem per anar a dinar, però abans uns quants “esquimos”, alguns surten bé, altres no tant, però de ben segur que no oblidarem la fredor de l’aigua, ni la potència dels braços del Dani a l’hora de fer un “esquimo”.
Dinem al Restaurant el Xalet, ja no és el que era, es menja bé, però crec que ja és massa car, un menú al voltant de 18 euros és excessiu, sort en tenim dels “tiquets restaurant”.
En Marc al restaurant
De tornada, cap a les 16:30, i després d’alguna capcinada, tornem al riu on ara farem un parell de descensos. Ens preparem i de dos en dos pugem els kayaks per sobre del camp d’eslàlom. En Marc puja el seu kayak navegant riu amunt, d’aquella manera tant fàcil que té ell de fer-ho (això és pura enveja).
La capcinada d'en Lluis
Un cop a dalt embarquem. Fa por pensar en la baixada, hi ha pedres i d’altres accidents que vistos des del riu resulten molt impressionants, ben bé no és por el sentiment, potser una mica d’intranquil·litat ja que és el nostre primer descens per un riu de veritat. Un cop acabat aquest primer descens, alguns ens pasem dellarg, i fem més descens del que toca, jo entre ells, fem alguns “bac” buscant contracorrents per remuntar el riu. És difícil, però crec que tots hem après molt en una sortida com la d’avui.
Després tornem a desembarcar, i per terra portem el kayaks un altre cop per sobre del camp d’eslàlom perquè ara farem un descens pel centre del riu. En Bernat ho descriu molt bé: “és com una atracció de Port Aventura, primer t’espanta, però després hi vols tornar”. Aquest cop és en Bernat qui es mulla, segons ell l’aigua encara està gelada. Finalment i per acabar el dia uns quants “esquimos”, en dono fe, l’aigua és MOLT freda.
Un cop acabada la sortida anem al bar “Pedra Negra” per veure alguna cosa, i recuperar forces, i l’Enma ens convida a tots.
Nota del autor: No hi han masses fotos del descens (cap en concret) per que prou feina tenia fent el descens per a sobre fer fotos, i en Marc prou feina tenia cuidant de la nostra seguretat.
