2013.03.09 - De practiques a Ponts

Tant el color, com la mida si importen 

Avui he tornat a anar a Ponts, ja es una tradició amb mi, i he pogut navegar amb en Toni i en Raul (de Manresa).  Ha estat un mati ben aprofitat.

Les dades de la jornada son:

• Baixades:                     4 ( jo 1 menos)
• Esquimos:                    3
• Nadades                      2
• Caiacs de fibra           1
• Caiacs de plastic        2

Com podeu veure una jornada complerta. 

A les 11 erem al canal i a un quart de dotçe al riu (horari acomplert), malgrat que en Toni ha arribat una mica just, pero ha sacrificat l'esmorçar i ja ha compensat.  En Raul que es mes matiner que nosaltres ja hi era al aigua.

Hem començat calentant una miqueta i tot seguit a fer contres i mes contres i mes preses de corrent i mes backs i mes chicanes.

 

   

En Raul, segons ell mateix m'ha comentat, estaba provant els seu nou caiac de plastic, un habitat 74 de WaveSport, per començar la primavera amb un bon caiac de creeck.  A les fotos és el caiac groc.  

En Toni porta el seu Diesel 75 taronja de tota la vida, bé tota no pero casi, jo sempre l'he conegut amb aquesta piragua.  

El meu barco és el que veieu en casi totes les fotos, una Caiman Bomber taronja i negre, aquests colors indican perill a la natura, perque sera?, potser per aixó jo he fet un esquimo avui? pensem-hi, al final sera que tant el color, com la mida si importen.

   

Despres d'aquest primer paseig pel canal, amb un unic incident, l'esquimo d'en Toni, en Raul a marxat cap a Manresa.  Ara estavem en Toni i jo sols.  Começaven els següents descensos.

 

A punt de volcar, l'aigua està GLAÇADA!!!!

 

 

En aquesta segona baixada, l'unic incident ha estat que jo he volcat, un esquimo i ja esta, BRRRRR! pero que freda que esta l'aigua.

En la tercera baixada, jo ja estava un pel cansat, i en Toni, encara que ell digui que no, també, la prova és que ell aquest cop a nedat, el material l'hem recuperat al final del canal.

   

En Toni a volgut fer una quarta baixada, jo m'he quedat  a fora, ja estaba casat, i si estic masa cansat i hem fico a l'aigua, estic fent oposicións a la volcada, i casi segur que la uanyo,  i també, encara que en menor mesura, a la nedada, i la veritat és que l'aigua esta freda, unicament HOMES durs com en Toni son capaços de dir que no esta gaire freda. 

Les imatges del quart descens us explicaran millor que jo el que ha pasat.

  

En les 2 imatges d'adalt, un esquimo reixit d'en Toni, per compensar la nedada que havia fet uns metros abans, quan vol en Toni el sap fer.

Finalment res mes recollir el material i cap a casa.  

En arribar m'he trobat que els de casa estaven fent una fondue de formatge, jo m'hi he apuntat i el dia ha acabat amb una bona migdiada,

Cansat, tipet i calento

Ens veurem a l'aigua!

per cert,
Nosaltres també palegem tot l'any

2011.09.11 - Festemal a Ponts (Mig Segre)

Una clase magistral a Ponts

Hola companys, com veieu avui he pujat aviat les fotos, i ara ja estic escrivint els comentaris.

Com ja sabeu els que em seguiu i si no ara ho repetire,

a mi m'agrada el kayak, qualsevol activitat en kayak

i per aixó m'agrada participar en l'organització de trobades formatives com sobre la que ara estic escrivint. En aquestes ocasions el mes important és que els alumnes tinguin ganes d'aprendre, i gaudir i que el monitor gaudeixi ensenyant.

En aquesta ocasió en Marc, amb tot just 4 horetes, ens ha deixat per l'arrastre, citare la frase d'en Miquel,

Ha estat genial! Per cert, a les 10.00 ja estava al llit i

avui tinc les espatlles que ni amb 30km de caiac de mar!"

jo ho suscric, ha estat genial per tot, pel monitor, pels companys de pala i pel treball dut a terme.

Ens veurem a l'aigua!

per cert,
Nosaltres també palegem tot l'any

Sortida el dissabte, 28.Juny - El riu Segre al seu pas per Ponts

La sortida que hem fet avui a Ponts, proposada per en Marc, ha estat el nostre primer contacte directe amb un riu en el seu estat natural.

Hem quedat a les 10:30 a Ponts, davant de la fonda Cadí, que per allò de la llei de Murphy, avui està tancada, és la seva quinzena de vacances, i també per la mateixa llei uns anem al bar que hi ha abans de la fonda, altres van al que hi ha després, i finalment alguns no hi arriben, es perden per Ponts.

Un cop tots reunits ens dirigim al camp d’eslàlom, i allà, ens preparem per iniciar les activitats, agafem els kayaks, les pales, els “cubres”, les armilles i finalment els cascs. Som 8 kayaquistes, Pilar, Olga, Enma, Josu, Lluis, Dani, Bernat, jo mateix (Rafel), i el nostre monitor, en Marc .

Comencem fent unes preses de corrent, però avui les fem en un riu de debò. Hi ha corrent, pedres, i contracorrents, després fem uns “bac”.

Què és un bac? El bac és una maniobra molt útil per travessar rius de corrent fort amb una embarcació, en el nostre cas amb un kayak. Es tracta d’enfilar la proa del kayak riu amunt, escorem el kayak per la borda d’aigües amunt i comencem a palejar. Quan arribem a l’altre cantó canviem la banda per on escorem i entrem en l’altre contracorrent.

Fent un bac

Això, explicat així , sembla fàcil, però sobre un kayak, i amb un riu que baixa és una mica més complicat, encara que si ho veiem fer a en Marc, tot torna a semblar molt fàcil. Després d’uns “bac” més o menys reeixits, alguns acabats amb mullena (oi que sí, Dani?), ens preparem per anar a dinar, però abans uns quants “esquimos”, alguns surten bé, altres no tant, però de ben segur que no oblidarem la fredor de l’aigua, ni la potència dels braços del Dani a l’hora de fer un “esquimo”.

Dinem al Restaurant el Xalet, ja no és el que era, es menja bé, però crec que ja és massa car, un menú al voltant de 18 euros és excessiu, sort en tenim dels “tiquets restaurant”.

En Marc al restaurant

De tornada, cap a les 16:30, i després d’alguna capcinada, tornem al riu on ara farem un parell de descensos. Ens preparem i de dos en dos pugem els kayaks per sobre del camp d’eslàlom. En Marc puja el seu kayak navegant riu amunt, d’aquella manera tant fàcil que té ell de fer-ho (això és pura enveja).

La capcinada d'en Lluis

Un cop a dalt embarquem. Fa por pensar en la baixada, hi ha pedres i d’altres accidents que vistos des del riu resulten molt impressionants, ben bé no és por el sentiment, potser una mica d’intranquil·litat ja que és el nostre primer descens per un riu de veritat. Un cop acabat aquest primer descens, alguns ens pasem dellarg, i fem més descens del que toca, jo entre ells, fem alguns “bac” buscant contracorrents per remuntar el riu. És difícil, però crec que tots hem après molt en una sortida com la d’avui.

Després tornem a desembarcar, i per terra portem el kayaks un altre cop per sobre del camp d’eslàlom perquè ara farem un descens pel centre del riu. En Bernat ho descriu molt bé: “és com una atracció de Port Aventura, primer t’espanta, però després hi vols tornar”. Aquest cop és en Bernat qui es mulla, segons ell l’aigua encara està gelada. Finalment i per acabar el dia uns quants “esquimos”, en dono fe, l’aigua és MOLT freda.

Un cop acabada la sortida anem al bar “Pedra Negra” per veure alguna cosa, i recuperar forces, i l’Enma ens convida a tots.

Nota del autor: No hi han masses fotos del descens (cap en concret) per que prou feina tenia fent el descens per a sobre fer fotos, i en Marc prou feina tenia cuidant de la nostra seguretat.