2014.11.15 - Campionat d'eslalom de Catalunya

Una prova Catalana i internacional

D'aquesta trobada puc dir poques coses, però molt sentides.  Retrobades amb gent de la Seu d'Urgell, vells amics i companys de pala, amb nous amics i coneguts, i amb els amics del club Nautic Mig Segre.

Ara us preguntareu perqué Catalana i Internacional, bé perqué hi competien andorrans, be un en, Gaspar, i portuguesos, els que ara està entrenant en Peris.

Per cert, prlant amb en Gaspar ha sorgit la idea de fer un equip andorra d'eslalom en la categoria de veterans, i si som 3 (va per tu Grumpy), podriem participar en patrulles.

Faig un café i començo a observar i fotografiar els els palistes, obridors i competidors.  Els arbitres es situen als seus llocs.

                            

Després del café m'acosto al canal i veig com han posat les portes, i hi ha un parell que inquieten, la 9 i la 10.  La 9 és una porta posada en una contra que s'ha de pasar de cara, i despres has de fer una maniobre "curiosa" al pla de porta de la 9 per poder pasar la 10, us havia comentat que és una mica inquietant?.

Laia sortin de la porta 9 i preparant al porta 10

Quan aquestes portes s'habien de pasar amb un C2 era encara mes expectacular.

                   

Al migdia, el sol va marxar i el fred es va fer sentir una estona, pero finalment el dia va acabar amb un sol que lluia amb força.

A continuació la projecció amb part de les fotos que vaig fer.

NOTA:

Si algú o alguna vol una foto a mida original, em pot enviar un correu a kayak.andorra@gmail.com i us la fare arribar el mes aviat possible.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2014.10.26 - VIII Kayak eXperience

Els palistes i els xiripitiflautics

En Grumpy, l’Eli i jo hem dormit a la Fosca, dins de la furgoneta, però hem dormit a la Fosca.

A dos quarts de 9 ja estem a la platja, i no som els primers. En primer lloc fem un esmorzar, un cafè amb llet i un croissants recién fets, i desprès comencem a descarregar els caiacs.

 

Son 2 quarts de 10 i ja hem descarregat els caiacs.  Comencen a arribar els que han dormit a Cala Estreta, i aquests venen amb gana.  Desembarquen, descarreguen els caiacs i ja son a fer un mos al bar, després d'una nit xiripitiflautica, no hi ha gana, hi ha fam.

 

Després, sobre les 10, la foto de rigor abans d’embarcar, i tots a l’aigua.  La mar està molt plana, com ahir, i naveguem costejant les pedres.  Per cert, jo no vaig entrar a la foradada, hores d’ara encara em pregunto per que?.

 

Continuem navegant fins a Cala Estreta, el mar ha començat a aixecar-se, està entrant un tramuntana-gregal que esta trencant el mar plat que teníem fins ara.

   

En arribar a Cala Estreta, l’espectacle del dia, una colla de desmanegats a sobre d’una barqueta amb un parell de pales i un d’ells fen d’ancle de capa per evitar que la barqueta s’en vagi en orris contra les pedres.  Aquest xiripitiflautics son els mateixos que han donat la nit amb els seus gossos als companys que han fet nit a Cala Estreta.

Nosaltres continuem navegant cap el cap de Planes, on les onades no son precisament planes, per que l’anomenen Cap de Planes?, sempre que he passat per al m’he trobat la mar picada, la mar no està mai plana allí!.   En aquella zona el primer rescat del dia, que es resol sense problemes.

Del Cap de Planes a Cala Massoni (La banyera de la Russa) i desprès naveguem cap a les Formigues.  Les onades es fan grosses, i alguna onada acaba deixant-me xop.

 
Un cop a les Formigues, una onada casi fa que li doni un bon cop a en Grumpy i l’Eli, he hagut de sortir de l’onada ràpidament per que la surfejada no em poses sobre el caiac d’aquesta parella, crec que en Grumpy encara somia amb el casc del meu caiac.

Un cop passades les Illes Formigues, trobo a faltar la Gemma i en Josep de Kayak.Cat i amb en Marc torno a buscar-los.   Ells han passat mes lluny i jo no els he vist, únicament un petit ensurt que ha fet que tornéssim a gaudir de les onades de les Formigues.

 

La Gemma bolca una mica mes enllà, en Josep M, la rescata sense problemes.  Aquesta noia és una “màquina”, ha afrontat onades força grosses sense cap mena de titubeig, increïble en una jove de la seva edat.

 

Tornem a Cala Estreta, el mar ja esta baixant, el vent s’atura, allí fem un mos i continuem cap a la Fosca.

Un cop allà, després d’uns esquimos, mes de 3 hores de paleig i quasi 15 Km recorreguts,  comencem a recollir el material i ha carregar els caiacs.  Dinarem a Cal Pla i després “cada ovella al seu corral”.

 

A tots, Moltes gracies per la companyia i per una bona sortida que entre tots heu fet possible. Jo miraré d'organitzar la propera Kayak eXperience al riu i us hi espero a tots.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2014.10.25 - Un K2 a Port Lligat

Per aquí si es pot passar!, ho veus?

Son quarts de cinc de la tarda, i en Josep M, l’Eli i jo ja estem a Port Lligat.  En pocs minuts els caiacs ja estan a la vora de la mar i nosaltres canviats.

A en Grumpy li deixo la meva segona pala de carboni i sortim a navegar.  El mar esta plat.  Pel mati quan he sortit de Llança he notat que hi havia una mica de vent, poc, i una mica d’onatge, mar de fons, però aquí al sur i a recer del Cap de Creus, la Mar d'Avall li diuen, no tenim ni un bri d’aire, ni una onada.

 

En Grumpy, la Eli i jo anem passant pels freus, alguns millor, alguns pitjor, mentre anem palejant.   Ells intenten o passen per llocs que jo no puc, potser per que ells porten un caiac de plàstic.

 

Hi ha un freu que no es pot passar, be ell si però una mica mes i te que desembarcar.  Acaba amb un 

per aquí si es pot passar!, ho veus?

La meva resposta és que desprès de la seva demostració, anar de Port Lligat a Port de la Selva en caiac, ells ho poden fer per la línia recta.

 

Sobre un quart de set tornem a Port Lligat, tot entrant al port sona un petard i en Grumpy comenta

 “el Barça a ficat un gol”, 

però tot seria un miratge.

Desembarquem molt ràpid, i carreguem els caiacs, i ens canviem, cal trobar un bar on poder veure el partit, però a Port Lligat no hi ha on aixi que ens arribem a Cadaques.

Arribem per veure la segona part, i tot prenen una Moritz i unes patates braves, veiem la Pallissa que el Madrid li fot al Barça, a un Barça molt tendre, sense tensió.  

Ara marxem cap a Palamós, per acampar per allí i preparar-nos per demà.  Demà al voltant del caiac celebrarem la VIII Kayak eXperience, però això serà un altre historia.    

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2014.10.25 - Un mati navegant per Llançà

Palejant i saludant als pagaies

He arribat d’hora, molt d’hora a Llançà i desprès de fer un moç he anat cap a la platja.  A Llançà hi eren una bona colla de pagaies, alguns amb “palillos” i d’altres amb pala “com deu mana”, sempre m'ha sorprès molt favorablement la falera dels Pagaies per la tècnica i per la recerca de bons monitors.

A Andorra ha quedat gent del club treballant per el club a la fira, se que ho faran molt bé, per jo no hi serè. Aquest punt m'entisteix, pero per contra m'era complicat cancel·lar coses a les que ja m'havia compromes.

Aquesta foto que veieu aquí la he tret del FaceBook del club, i és per retrels un homenatge a la gent que silenciosament treballa pel club.

A la platja m’he trobat a en Jose, m’ha comentat que esta una mica “tocat”, però que esta treballant força pel “SYMPO”, encara que no m'ho hagués dit això jo ja ho sabia, en Jose sempre es mou pel caiac, i  jo ja estic esperant el butlletí.  També s'acosta en Rai que esta fent de monitor després de la seva aventura per Alaska, un "crac" aquest Rai. 

Després de la xarradeta amb en Pau, m'entero que en Francesc està a l'aigua, m'alegro molt per ell, ara també tinc ganes de veure a l'Angels, si puc baixaré un dia d'aquests a Sitges per veure-la.   Un dia de bones noticies avui. 

Jo agafo el meu caiac i m‘en vaig a l’aigua.  Les meves primers sensacions son estranyes, és la primera vegada en molt temps que agafo un caiac de mes de 4 metres, i us puc assegurar que no és el mateix.  El casc d’un caiac d’eslalom és arrodonit, i el d’aquest caiac és casi pla, això fa que les transicions en el canteig siguin una mica brusques, i malgrat tenir molt "rocker", el joc amb el plat no és tan fàcil, be que no es un caiac de riu.

Quan ja porto palejant una estona m’acosto a la gent de Pagaia  que esta fent el clínic amb el “palillo” i allí veig molta gent coneguda.  La Dominique també hi és i quan li pregunto que fa palejant amb el palillo una mica mes i m’esquitxa, no entenc a les dones!. A veure palistes, es veritat o no que la pala esquimal o groenlandesa és també coneguda com “palillo” i els palistes son “palilleros” i "palilleres"?

Desprès d’aques ensurt marxo cap una zona mes tranquil·la, hi han mes onades i menys Dominiques, per tant els perills es redueixen.   Allà veig a l’Artur i el Carles, equipats amb trage sec que s’entretenen en ratllar els caiacs sobre les pedres, mentre la resta dels companys de clínic s’ho miren i aprenen, la veritat és que m'ha costat reconèixer l'Artur vestit d'aquella manera, a en Carles ja el tinc mes vist amb aquesta fasenomia.

Ja és hora de dinar hi ha gana i els pagaia han de marxar a Cala Tavallera a fer nit.  Jo hem sento a dinar amb ells i faig una  cervesa que em paga en Carles, tot esperant a en Grumpy.

En Grumpy arriba a quarts de tres, i anem a veure a l’Oriol de SK, recollim el caiac doble i el carreguem.

Els Pagaia ja esta estibant els caiacs, i en Jose em retorna les eines que li he deixat per fer una reparació al caiac d’en Xavi.

Son les quatre de la tarde quan en Grumpy i jo marxem, ens queda mes mar per palejar i mes fútbol per patir.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY