Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cala Estreta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cala Estreta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 19 de gener del 2015

2015.01.17 - Mites i llegendes del cap Roig

La Fosca i Andorra unides per la llegenda de Pirene

La sortida comença el dia abans.  Arribo a Palamós abans de la posta de sol, el dia 16 el sol es ponia a les 17.40 h.  El moment és molt maco, hi ha poca gent al port i la vista és espectacular.  Us deixo un parell de fotos perquè ho pogueu apreciar.  Un consell per a caiaquistes, i no caiaquistes, en un bar angles NO demaneu tapes, no ho feu, no son gens bones. 




Marxo a dormir a la Fosca i a les vuit del matí ja he deixat el meu caiac a la platja, l’he deixat a l’esquerra de la roca Fosca, que dóna nom a la cala.  Segurament els meus companys de pala sortiran per la dreta, però evidentment si jo poso el caiac a la dreta ells sortiran per l’esquerra, així que millor no patir (Principi de Murphy).



Poc a poc els companys de Pagaia van arribant i els caiacs, tal com havia previst, van a la dreta.  Embarco per l’esquerra, moure el caiac carregat per terra s’em fa molt costa amunt, i desembarco per la dreta quan ja estan fent els escalfaments seguint la Dominique.  M’he perdut la presentació però ja aniré coneixent els companys durant l’excursió, el que no em perdo és la llegenda de la roca Fosca, que dona nom a la platja que, com la resta d’històries, ens explicarà en Manel.  Com que no he trobat la història a la xarxa, us explico el que recordo i el que he anat completant amb els mites i llegendes de l’antigor.

La princesa Pirene, filla de Bebrix i una deessa de l'aigua, després d'haver fet l’amor amb Heracles, va deixar la casa del seu pare per trobar un racó a la Costa Brava on recordar el seu estimat. Buscant, va trobar una petita platja. La suavitat de la sorra als peus nus la va deixar meravellada. I allà, mig a l'aigua, mig a la platja, hi va manar construir un palau. Va passar el temps i el senyor que habitava el castell situat al promontori de l'esquerra, extasiat amb la princesa, va intentar enamorar-la, però els seus esforços van ser en va. Sentint-se menyspreat i humiliat, una nit, mentre tothom dormia, va calar foc al palau. Les ruïnes cremades, on les onades van batre durant segles, van quedar reduïdes a una gran roca negra que va donar el nom a la platja de la Fosca.

Heracles va tornar, però Pirene ja era morta i per enterrar-la va acumular un grapat de roques i va formar un cordillera, els Pirineus, per honrar la seva memòria, i allí al bell mig dels Pirineus va deixar una petita vall que desprès s’anomenaria Andorra.


   


Embarquem a les 10.46 h i sortim cap a Cala Estreta, abans farem les aturades de rigor a Platja Castell i S’Alguer on escoltarem les breus Històries de Mar que ens explica en Manel.



Arribem a s’Alguer, un bon racó on encara podem trobar les velles cases dels pescadors “degudament” conservades, algunes més ben conservades que d’altres, una petita meravella al nostre Mediterrani.  En Manel en té més informació al seu blog, a continuació teniu l’ENLLAÇ

 


Davant de la Platja Castell ens agrupem i en Manel ens explica la lluita d’un poble, Palamós, en defensa de l’última platja lliure d’edificacions i de com la mateixa Generalitat va trigar mes de 10 anys a acceptar incloure la platja del Castell al PEIN, malgrat que una votació popular a la ciutat de Palamós, un referèndum legal, amb mes del 60% de participació i gairebé un 70% a favor de no edificar Castell, havia demanat això.



Teniu més informació a l’ENLLAÇ d’en Manel.

És curiós com depenent de com van les coses un  referèndum té un valor o un altre, és clar que el poder sempre tracta de perpetuar-se.

Aquest cop sí que passo per la Foradada, bé, passo jo, i passem tots.

   

Després d’alguns petits ensurts, amb en Jordi i n' Evaristo, en Jordi bolca en entrar en un freu mentre el seu caiac bolcat és una joguina en mans de les pedres i les onades que se'l disputen, i l’Evaristo que l'intenta rescatar, però el seu caiac queda entre la pedra i l'onada, també acaba nedant amb en Jordi, arribem a cala Estreta. Jo hores d'ara, escrivint aquesta entrada, encara sento el CATACRACK del seu caiac contra les roques, que no presagia res de bo. Mentre en Manel s’endu el caiac d’en Jordi, l'Evaristo reembarca en el seu  i  jo recupero en Jordi sobre el meu i l’arrosego per mar fora del atzucac on estava.  En Jordi amb els primers símptomes de congelació es fica en el su caiac, ja fora de tot l’enrenou.  Avui en Quico no és a cala Estreta, però la seva cabana, com sempre, està oberta de bat a bat.  



Us deixo també l’entrada de l’ENLLAÇ d’en Manel sobre cala Estreta.



L’Evaristo comença a reparar el caiac, en Jordi es treu el vestit mig sec i també revisem el seu caiaci, que no té res.  Ara, quan escric aquest BLOG, pensant en el caiac d’en Jordi, em ve a la memòria aquell poema de José de Espronceda que feia

Hojas del arbol caidas
juguetes del viento son.

En el nostre cas podríem escriure

Caiacs en el mar volcados
juguetes de las olas son


A cala Estreta, malgrat  que no ho havíem planificat així, dinem tot esperant que la reparació del caiac de l' Evaristo quedi enllestida.

  

Abans de la sortida trobem a faltar una de les emissores del club que portava n'Evaristo. Un grup de 3 surt per mar en caiac i un de 2 surt per terra. Van al punt on hem tingut el sarau, i al final tornen amb l'emissora perduda. Bones emissores, aquestes iCom, floten de veritat!

Sortim de cala Estreta a les 13.41 h en direcció a les Illes Formigues.  A la tornada, perquè allí és força difícil estar junts, en Manel ens explica la batalla de les Formigues entre Roger de Llúria i els francesos, el millor de tot és el final de la història.  Com era costum en aquella època, als presoners que no pagaven rescat, se'ls treien els ulls; bé, a tots no, un el deixaven borni perquè guiés la resta davant del rei Felip III de França. Sempre hi ha hagut gent una mica bèstia!

Després del desastre de la seva flota, el rei de França va demanar una treva a Roger de Llúria.  Segons explica el cronista Bernat Desclot, els ambaixadors francesos van amenaçar-lo, en nom del Rei Felip III de França, amb armar tres-centes galeres si no s'avenia a la treva. Roger de Llúria va respondre:
"Ja en podrà armar tres-cents o deu mil si vol el rei de França, que no crec que tingui ganes d'encontrar me ni vaixell de cap mena s'atreveixi a creuar la mar; més, que dic, vaixell!; no crec que cap peix gosi alçar-se sobre lo mar si no porta un escut o senyera del Rei d'Aragó en la cua per mostrar guiatge d'aquell noble senyor el rei d'Aragó e Sicília!".


A L’ENLLAÇ d’en Manel teniu més informació sobre aquesta i d'altres batalles.





A la Dominique no li agraden aquestes històries, i encara li agrada menys la història de la cala del Crit.

Segons la llegenda, una nau barbaresca va fondejar en aquella zona en ser sorpresos per una intensa boira. El pirates es van refugiar a la cala de la Font Morisca, al costat del Crit, per carregar aigua dolça. Quan estaven a la platja, els moriscos van sentir el cant d’un gall que provenia del mas de Cal Gall Peric i el capità de la nau anomenat Amara, va arribar fins al mas. Tres dels quatre membres de la família es van poder escapar i els moros van capturar una de les dues filles, que la que van portar fins a la platja del Crit. A partir d’aquest moment hi ha diverses versions sobre la mateixa història.
Sembla ser que la noia, en resistir-se a ser raptada va mossegar el capità Amara, i aquest va decidir tallar-li el coll. El crit que va fer la donzella en ser assassinada va ser tant gran que es va sentir per tota la zona.
Una altra versió diu que la noia va mossegar el capità pirata i que va aconseguir escapar-se i el que es va sentir era el crit del pirata barbaresc. 
Una tercera versió, aquesta és meva, diu que la noia va donar al capità pirata una puntada de peu als .., i que va aconseguir escapar-se i el que es va sentir era el crit de dolor del pirata barbaresc.  En el que sí que coincideixen els tres finals és que els pirates van saquejar i cremar el mas.


 


A l'ENLLAÇ d'en Manel teniu tota la história.

La història de la Banyera de la Russa (a cala Massoni) segur que li agrada més a la Dominique, no hi ha sang-i-fetge.

La història de la Banyera de la Russa és més simpàtica i més humana.  El cap Roig era propietat dels Woevodsky.  A la Dorothy, la mestressa de la casa, li agradava banyar-se en les aigües netes de cala Massoni.  Aquest indret va ser batejat per la població local com a “la Banyera de la Russa”. Allà els capricis de la natura formen una veritable piscina natural amb un túnel on Dorothy prenia els seus banys.
La llegenda conta que les anades  de Dorothy cap a la cala eren seguides amb molta atenció pels curiosos i pescadors, que aprofitaven per plantar el palangre per la zona quan ella baixava a banyar-se.  I és que, segons sembla, Dorothy, una dama d’una bellesa extraordinària, es banyava conilla. Això però, és clar, és només una llegenda.


   

La história de la Banyera de la Russa (Cala Massoni), la podeu llegir a l'ENLLAÇ

La tornada la fem directes, pràcticament no fem cap freu; bé, en John i jo en fem un parell.

Mitja hora després, a les 16.17 h, arribem puntuals a la Fosca.

Avui no faig esquimo, el meu cos encara no està per això.

Després, sobre les 18 h anem l'Hotel Ancora a fer una cervesa, i a les 19 h cada ovella cap al seu corral.


 


Moltes gràcies a tots el companys de pala
Pepe,Jordi,Julia,Manel,Stella,David,Pep,Brisa,John,Dominique,Teresa,Evaristo,Jose Luis,Joan,Olivier,Vicky,Artur,Pep, heu estat un grup molt divertit, i espero que ens retrobem en properes sortides.

Algunes dades de la sortida

Anada
De la Fosca a cala Estreta 
  • Distància:  5,6 Km
  • Temps: 2h 45m 12,9s
  • Velocitat mitjana: 2,0 Km/h
  • Velocitat màxima: 11,2 Km/h
  • Temperatura: 17.7 ºC


Tornada
De cala Estreta a la Fosca passant per les Formigues i el cap Roig
  • Distància:  8,64 Km
  • Temps: 2h 35m 53,2s
  • Velocitat mitjana: 3,3 Km/h
  • Velocitat màxima: 9,0 Km/h
  • Temperatura: 16.0 ºC






Ens veurem a l'aigua!

per cert, 

Nosaltres també palegem tot l'any


dimecres, 29 d’octubre del 2014

2014.10.26 - VIII Kayak eXperience

Els palistes i els xiripitiflautics

En Grumpy, l’Eli i jo hem dormit a la Fosca, dins de la furgoneta, però hem dormit a la Fosca.

A dos quarts de 9 ja estem a la platja, i no som els primers. En primer lloc fem un esmorzar, un cafè amb llet i un croissants recién fets, i desprès comencem a descarregar els caiacs.

 

Son 2 quarts de 10 i ja hem descarregat els caiacs.  Comencen a arribar els que han dormit a Cala Estreta, i aquests venen amb gana.  Desembarquen, descarreguen els caiacs i ja son a fer un mos al bar, després d'una nit xiripitiflautica, no hi ha gana, hi ha fam.

 

Després, sobre les 10, la foto de rigor abans d’embarcar, i tots a l’aigua.  La mar està molt plana, com ahir, i naveguem costejant les pedres.  Per cert, jo no vaig entrar a la foradada, hores d’ara encara em pregunto per que?.


 

Continuem navegant fins a Cala Estreta, el mar ha començat a aixecar-se, està entrant un tramuntana-gregal que esta trencant el mar plat que teníem fins ara.

   

En arribar a Cala Estreta, l’espectacle del dia, una colla de desmanegats a sobre d’una barqueta amb un parell de pales i un d’ells fen d’ancle de capa per evitar que la barqueta s’en vagi en orris contra les pedres.  Aquest xiripitiflautics son els mateixos que han donat la nit amb els seus gossos als companys que han fet nit a Cala Estreta.


Nosaltres continuem navegant cap el cap de Planes, on les onades no son precisament planes, per que l’anomenen Cap de Planes?, sempre que he passat per al m’he trobat la mar picada, la mar no està mai plana allí!.   En aquella zona el primer rescat del dia, que es resol sense problemes.



Del Cap de Planes a Cala Massoni (La banyera de la Russa) i desprès naveguem cap a les Formigues.  Les onades es fan grosses, i alguna onada acaba deixant-me xop.

 
Un cop a les Formigues, una onada casi fa que li doni un bon cop a en Grumpy i l’Eli, he hagut de sortir de l’onada ràpidament per que la surfejada no em poses sobre el caiac d’aquesta parella, crec que en Grumpy encara somia amb el casc del meu caiac.

Un cop passades les Illes Formigues, trobo a faltar la Gemma i en Josep de Kayak.Cat i amb en Marc torno a buscar-los.   Ells han passat mes lluny i jo no els he vist, únicament un petit ensurt que ha fet que tornéssim a gaudir de les onades de les Formigues.


 


La Gemma bolca una mica mes enllà, en Josep M, la rescata sense problemes.  Aquesta noia és una “màquina”, ha afrontat onades força grosses sense cap mena de titubeig, increïble en una jove de la seva edat.

 


Tornem a Cala Estreta, el mar ja esta baixant, el vent s’atura, allí fem un mos i continuem cap a la Fosca.


Un cop allà, després d’uns esquimos, mes de 3 hores de paleig i quasi 15 Km recorreguts,  comencem a recollir el material i ha carregar els caiacs.  Dinarem a Cal Pla i després “cada ovella al seu corral”.

 

A tots, Moltes gracies per la companyia i per una bona sortida que entre tots heu fet possible. Jo miraré d'organitzar la propera Kayak eXperience al riu i us hi espero a tots.




ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY





Com hi podeu participar?

Si voleu coneixer les activitats que us proposem no deixeu de mirar e la pestanya del calendari. Si voleu proposar una activitat o demanar mes informació podeu enviar un em@il a

kayak.andorra@gmail.com

amb les vostres dades, i us respondrem el mes aviat possible.