2012.06.16 - Copa Tarraco

Tres diablesses, 2 van en caiac i una no

Aquesta és una prova que ja fa molts anys que hi vaig.  Aquest cop no hem sortit des de  la platja Llarga, o hem fet des de la platja del Miracle, i no hem fet esquimo ni desembarcaments, però és una prova que m'agrada.


He sortit d'Andorra vora les 7 del mati per anar a Vilanova i recollir el meu kayak i a 3 noies que m'han acompanyat.  Be noies, noies, no sinó mes aviat 3 diablesses, capaces de destripar a qualsevol home en pocs minuts (o segons)

Sobre la 1 del migdia hem arribat a Tarragona i hem anat a dinar.  Allí ens hem trobat a en Josep i na Dominique dels Pagaia.

Poc desprès a la platja del Miracle, em trobat a en Txus que a portat els caiacs per la secció femenina (alies destripahomes).  


Mes tard, un cop acabades  totes les xafarderies habituals, Tu que fas?, Jo que faig?, m'agrada el teu caiac, el meu es mes ràpid,... etc etc i les verificacions de les embarcacions per part del jutges, a les 17 i pocs minuts fèiem la sortida des de l'aigua.

Vull des d'aqui fer un breu però agraiment a tota la gent del Sicoris, "Sempre amb el caiac".  Jo encara recordo els anims que ens vau donar durant el descens del mundial de Sort.   


Sobre la cursa, era el primer cop que feia la sortida des de l'aigua, i a estat interessant, però no diferent del que es habitual, cops, caiacs que es travessen, caiacs que et fan travessar-te.  Fins que no es passa la 1era boia, es tracta de anar fent i no posar-se nerviós.

Ara toca correr

Un cop acabada la cursa, els premis i per acabar-ho d'adobar un sabros entrepa que va fer les delicies d'un estomac afamat.

Ara quedaba el mes dur, portar el caiac a Vilanova i tornar a Andorra.


He arribat a Andorra mort i cansat, son les 3 del mati, i avui tinc que anar a la graduació del meu fill.

Ens veurem a l'aigua!

per cert,
Nosaltres també palegem tot l'any

2012.06.10 - Un altre classe magistral a Arfa

Uns a Arfa i d'altres a Llançà

Els de Kayak Andorra, que en definitiva son el bo i millor del kayak de per aqui, amb permis dels piratas, i en Toni, un extranger de la platja, ens hem trobat a Arfa per asistir a un altre clase magistral d'en Marc, un altre extranger, i jo que escric aquestes notes en sec, sense entrar a l'aigua.

I mentre nosaltres practicavem al riu, altres colegues extrangers, com la Biba, o el Carles, feien practiques al Mar, a Llançà amb els Pagaia.

Amb aixó us full demostrar que el mon del kayak és encara viu.  A veure si aquest nois del mar s'apunten algun dia per fer un clinic al riu.

La sessió a començat de bon mati, sobre les 11 i en Marc ja ens deia que a veure si anavem mes lleugers, que si no acabariem anant a dinar.

Per mostra un album de fotos que desitjo que us agradi.

Avui he marxat d'hora la meva espatlla encara fa de les seves, a veure si aquesta setmana començo a pasar-m'ho be amb la meva pala.


Per cert la Pilar m'ha comentat que ha fet un esquimo, "Gitano", pero esquimo al cap i a la fi.


La veritat és que avui he sentit enveja dels 3 que s'han quedat, i de segur que demà en Grumpy m'ho fara pagar en forma de comentari en aquest blog.


 Ens veurem a l'aigua!

per cert,
Nosaltres també palegem tot l'any

PD:

La foto de Llança me l'enviat  la Biba, i la veritat és que també m'ha fet enveja.

2012.05.26 - La boira

5 caiacs, 2 tangues negres i 1 cova

Amb aquest segon títol, crec que aquest relat serà molt llegit.

El dia s'havia aixecat una mica emboirat, be una mica no, bastant emboirat, així que el club, amb molt bon criteri, suspendre la prova.

 

Jo vaig sortir a navegar, i em vaig allunyar, no es veia la platja, i la sensació de solitud, al mig del aigua sense veure res, ni costa ni referencies per tornar a la platja, evidentment navegar en aquestes condicions, i sense compas, era realment un perill.

Però, un cop suspesa la prova, la boira es va començar a aixecar (Ley de Murphy) i va quedar un dia de navegació maquíssim que vam aprofitar.

Vam sortir 5 caiacs a navegar, i ho vam fer costejant.  Anàvem la Biba, la Sílvia, en Txus en Carles i jo, i tot palejant vam arribar a la cova on vam desembarcar.

Fins aquí he parlat de la cova i dels caiacs, ara ve la resta.

Un cop desembarcats gaudim del mar, i la secció femenina decideix banyar-se, és natural, en Carles i jo ja hi érem a l'aigua.  Es en aquest moment que apareixen els 2 tangues negres, i remarco el color "negres", per que son tangues que vesteixen molt. ¿o no?.

En qualsevol cas la historia no acaba aquí.   La secció femenina estava gaudint del aigua saltant per aquí i per allà, quan va aparèixer a prop de la cova un piragüista, moreno amb el cap ple de rínxols que va fer les delícies de les felines femines que ens acompanyaven, però la seva "insistència" el va fer fugir.

Es una llastima que no tingui mes fotos per acompanyar el relat, però jo que he fet mes de 10000 fotos baixant el Ahansal, o centenar de fotos en diferent sortides i excursions, avui m'havia deixat la càmera al cotxe, imperdonable ja ho se.  Malgrat això he escrit el relat per no oblidar-ho.

Txus, Carles, sempre ens quedarà el record de la cova amb la Biva i la Silvia i les fotos que no vaig fer seran superarades amb escreix per les malifetes de la nostra imaginació.

A la tornada, la Silvia i jo ens vam adelantar una mica, anàvem a uns 8 km/h i en poc mes de 20 minuts ja estàvem a la platja de Ribes Rojes.

Ens veurem a l'aigua!

per cert,
Nosaltres també palegem tot l'any

PD:
Les fotos las ha cedit la Biba, que si portava càmera.

2012.05.17 - Un día de sol a Ponts

Un bateig al riu

Feia molt temps que tenia oblidat el meu blog, casi tant com 2 messos.  Pero aixó ha acabat, i ha acabat molt bé, jo rodejat de noies, 2, gaudint del riu Segre a l'alçada de Ponts.

Avui dijous hem anat la Pilar, l'Annita i jo al nou canal d'aigües braves.  Per l'Annita a estat es primer cop en anar al riu, ha esta com un bateig, i la Pilar i jo hem fet de padrins.

Totes dos semblen molt PROS, pero per l'Anita és el primer cop al riu i per la Pilar, el primer cop aquest any, així que es vestim i a l'aigua que falta gent.

La veritat és que no hi ha massa gent al canal, potser aixó es deu a que és dijous.

La Pilar i l'Anita comencen a treballar el tema dels "bags" i les preses de corrent en la part baixa del canal.  Despres de la primera volcada de l'Anita al fer un contracasco al fer una pressa de corrent,  jo pujo al inici del canal i faig un descens que l'Anita inmortalitza en aquestes fotos.

La secció femenina, repren el entrenament en la part baixa del canal.  Un cop acabat l'entrenament, proposo baixar nedant el canal.  L'objectiu és fer perdre la por al aigua, i l'Anita s'apunta.  La Pilar, inmortalitzara la baixada, clar que la Pilar ja s'ha ficat al aigua.

Donc fer que l'aigua està MOLT freda.

Amb aquest descens acaba la sessió al riu.   A continuació, pels que voleu veure TOTES les fotos, be totes no, pero algunes més si,

Despres hem anat a dinar a la Fonda, un bon dia a l'aigua que espero repetir aviat.

Ens veurem a l'aigua!

per cert,
Nosaltres també palegem tot l'any

2012.03.04 - La cova d'en Gispert

Un parell d'andorrans a la costa brava


Una colla d'amics de l'AEC, en Francesc i el seu fill Egdar han fet una sortida a la cova d'en Gispert.  De matinada, a en Grumpy no li agrada aquesta paraula, sortien navegant de Tamariu en direcció a la cova.

A continuació un grapat de fotos que m'ha fet arribar en Francesc,

Moltes gracies per compartir-les.  Per cert espero el teu text per publicar-lo.

Per cert he vist cares conegudes navegant amb l'AEC.  Salutacions a tots.

Ens veurem a l'aigua!

per cert,
Nosaltres també palegem tot l'any

2012.03.11-16 - Descens d'el riu Ahansal (Mes informació ...)

La segona part d'una aventura memorable

Vaig rebre fa uns dies les fotografies que ens van anar fent el guies de Water by Nature , Danny, Evie, Mikey, Brett, Mustaffa, i Hassan.   Per cert que tots ells son molt profesionals i una bona colla de guasons. Les fotos que veureu a continuació les va fer en Mikey i no tenen desperdici.

En primer lloc teniu algunes fotos del campament base.  Ara us ensenyare algunes fotos d'alguns dels rapids, 

Hem sembla que ja ho havia explicat, però ho repetire, deu ser que ja repapiexo, el riu Ahansal és molt divertit, i no és mes dificil que baixar la Noguera pero si tot pasa MOLT mes rapid.

i jo he afegit un petit video del primer mati de l'excursió que espero que us agradi.  Per a mi ha estat com sempre una meravellosa experiencia amb grans professionals del kayak.

Les imatges del video no son tan bones com les d'en Mike pero es mouen i tenen musica.  Com sempre espero els vostres comentaris.

Ens veurem a l'aigua!

per cert,
Nosaltres també palegem tot l'any