Aquesta és una prova que ja fa molts anys que hi vaig. Aquest cop no hem sortit des de la platja Llarga, o hem fet des de la platja del Miracle, i no hem fet esquimo ni desembarcaments, però és una prova que m'agrada.
He sortit d'Andorra vora les 7 del mati per anar a Vilanova i recollir el meu kayak i a 3 noies que m'han acompanyat. Be noies, noies, no sinó mes aviat 3 diablesses, capaces de destripar a qualsevol home en pocs minuts (o segons)
Mes tard, un cop acabades totes les xafarderies habituals, Tu que fas?, Jo que faig?, m'agrada el teu caiac, el meu es mes ràpid,... etc etc i les verificacions de les embarcacions per part del jutges, a les 17 i pocs minuts fèiem la sortida des de l'aigua.
Vull des d'aqui fer un breu però agraiment a tota la gent del Sicoris, "Sempre amb el caiac". Jo encara recordo els anims que ens vau donar durant el descens del mundial de Sort.
Sobre la cursa, era el primer cop que feia la sortida des de l'aigua, i a estat interessant, però no diferent del que es habitual, cops, caiacs que es travessen, caiacs que et fan travessar-te. Fins que no es passa la 1era boia, es tracta de anar fent i no posar-se nerviós.
Ara toca correr
Un cop acabada la cursa, els premis i per acabar-ho d'adobar un sabros entrepa que va fer les delicies d'un estomac afamat.
Ara quedaba el mes dur, portar el caiac a Vilanova i tornar a Andorra.
He arribat a Andorra mort i cansat, son les 3 del mati, i avui tinc que anar a la graduació del meu fill.
Ens veurem a l'aigua!
per cert,
Nosaltres també palegem tot l'any
Nosaltres també palegem tot l'any
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada