2016.12.03-06 - 4 dies d'eslàlom a Orthez

La pala horitzontal no pasa per una porta d'eslàlom

Aquesta història va començar quan en Toni em va convidar a anar a entrenar al camp d'eslàlom d'Orthez, jo ni m'ho vaig pensar, era un si segur. 

Primer dia
Dissabte surto d'Andorra a quarts de 5. Abans de les 6 estic a la fonda Cadi fent un cafè i un dònut, i a les 6 estic davant del Boncompte per carregar el meu caiac al remolc de la furgoneta del club i la meva roba al maleter. 

Són dos quarts de set quan sortim primer cap a Balaguer per recollir el darrer membre de l'equip, i després ja direcció Osca. Pel cami fem una aturada per esmorçar.

 

Hem omplert 2 furgonetes, 15 persones que d'aquí una estona estaran piraguant. 

Sobre les dotze arribem al camp d'eslàlom d'Orthez. Fa sol i no fa gaire fred, sobre 12-15 graus.   Els 4 dies tindrem sol i una temperatura agradable durant el dia.

La meva primera impressió quan veig el camp és que jo mai baixaré fent portes per allí. La veritat és que em pregunto per què no he portat jo el meu RPM de plàstic. 

En Toni ens fa preparar, primer escalfem i després comencem a baixar. La primera baixada és per conèixer el camp, la veritat és que per mi és per verificar que en arribar a baix he sobreviscut.  Ara ve el primer circuit 

1. Salt 
2. Porta de remonte a la dreta 
3. Salt 
4. Porta de cara centrada 
5. Salt 
6. Porta de cara a la dreta 
7. ... 

El meu primer circuit se salda amb alguns 50 i, això si, puntuant a totes les portes, més d'una vegada.

He fet 3 baixades, els salts els he passat de moltes maneres, d'esquena, de cara, bolcat,... Avui faig un esquimo, avui, a mi, no em toca nedar.  El meu caiac s'endu uns quants cops, la setmana que vé tindré que reparar.

Quan parem per dinar, en Genaro, que ha baixat fins baix amb Ricard, torna lesionat, s'ha donat un cop amb la pala a la cara. Jo acompanyo a Toni al CAP d'Orthez. Sortim d'alli desprès de 4 hores. Genaro amb una colla de punts per dintre i per fora del llavi, sort que encara te totes les dents.

Anem a dormir a un càmping al Principat de Làas. He vist per internet que té una constitució sui generis i una frontera, també sui generis, amb França. 

Al càmping ens repartim en 3 bungalous, els menuts tots junts al bungalou del mig. El nostre bungalou no té calefacció ni li funciona el vàter ni te televisió, realment la tele no la notem a faltar. 

La primera nit repartim les habitacions, jo dormo amb Genaro i Macia i Toni dormen junts. Com es fa el repartiment de les habitacions?, ens les juguem a "pedra, paper, estisora" per què en Macià no sap jugar a "pedra, paper, estisora, lagarto, spock". Deixo a continuació les regles pel pròxim cop.

El sopar el prepara el chef Toni.  Un bon plat d'espagetis a la bolognesa

i els menuts no deixen ni rastre, ho estava bo o hi havia gana o les dos coses.  

Hem passat una nit molt fresca, mes que fresca freda.  Algú comenta que allí va morir la Heidi, congelada.

Enllaç a l'àlbum de fotos del primer dia


Segon dia
Al dia següent tornem al camp d'eslàlom.   Jo estic mort, una mala nit, bé una freda nit afecta força.

Genaro avui no entra a l'aigua.   Es prou dur aquest home, amb 8 punts i està aquí amb nosaltres.  Fem 2 trams, i avui a la tarde, nedo. 

El dia està prou assolellat, i no fa gaire fred, potser hi han 12 graus de temperatura, però l'aigua esta molt freda.

 

Genaro i Toni van corregint els errors (horrors) que anem fent en les 2 seccions del riu que baixem.

   

Els menuts baixen com màquines, els més gran fem el que podem.  Jo per la tarda estic fos i aprofito per anar fent fotos.

Per la tarde ens aturem a un McDonald's per fer un cafè, oi Macià!.

A la nit, als bungalous tenim una sorpresa, el vàter segueix sense funcionar, però tenim una estufa operativa!.


Enllaç a l'àlbum de fotos del segon dia


Tercer dia
Al tercer dia ens aixequem a les 7. En Toni ens vol portar avui al camp d'eslàlom de St. Pé de Bigorre. És un camp diferent del d'Orthez. És més riu, més ample i amb més corrent. Està a uns 40 minuts d'on dormim, per això ens aixequem més d'hora.

En arribar trobem gent de Donosti que està entrenant allí, clar, com fa solet, encara que l'aigua estigui freda, un s'ho passa d'allò més bé.

Comencem fent un salt que hi ha a dalt de tot, seguidament juguem al rull que es forma sota. Allí estem tots, grans i petits. 

         

En Maciá s'ha portat un caiac de Freestyle i quan es cansa del eslàlom fa els seus pinitos amb el plàstic.

La resta continuem treballant, que és el que toca.

  

Sortim per dinar, un entrepà que ens preparà en Macia, i, com sempre, 2 sessions, matí i tarda. En Genaro ha tornat avui a l'aigua.  

La rutina dels circuits es manté, i en Toni va gravant les baixades per anar-les comentant després.

A la tarda visitem el camp d'eslàlom de Pau, i a la nit anem a sopar a una pizzeria. Hi ha molta gana. 

 

Quan arribem als bungalous, avui el nostra està força calento.  Avui dormire tipet i calentó que deien a casa.

Enllaç a l'àlbum de fotos del tercer dia


Quart dia
Avui en Rafel (jo no un altre) s'aixeca fotut i no es posa a l'aigua. Moltes de les fotos que veureu d'aquest dia són seves. 

 

Les meves sensacions al canal avui, són ben diferents de les que vaig tenir el primer dia. El canal és complicat, però ja no el veig tant impossible com el primer dia. 

 

Faig unes quantes baixades intentant passar per totes les portes i no puntuar en totes, ho vaig aconseguint de mica en mica. En Ricard em comenta el mateix. 

Tots anem baixant i exhaurint les nostres forces. 

    

La sessió acaba baixant el ràpid anomenat "Les pales d'en Genaro", a veure si endevineu perquè?.

Ràpid:  Les pales d'en Genaro

i tots ho van fent amb més o menys fortuna.

   

Ens vestim, carreguem el material i marxem cap a casa.  Abans ens aturem, per segon cop aquests 4 dies, en un McDonald's per fer un mos per dinar.

Equip de competició?

i aqui estem gairebe tots.

Enllaç a l'àlbum de fotos del quart dia.



Un ùltim agraïment a Toni per convidar-me i a tots i totes per acompanyar-me i ensenyar-me durant aquests dies.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2016.11.26-27 - CST - Seguretat al Mar (Pagaia)

Lideratge de grups

Divendres, poc abans de ser dissabte, arribo a Llançà, estic cansat de tant viatge. Preparo el llit de la furgoneta i vaig a dormir.

El dissabte, a les 8 del matí, descarrego el caiac i començo a preparar el material. A 2 quarts de 9 estic esmorzant, ja hi ha una bona colla de pagaies a la platja de Llançà.

Al briefing que hi ha al club ens presenten als monitors Pau Calero i Phil Hadley i ens divideixen en 2 grups. Jo faré dissabte amb en Pau i diumenge amb en Phil.

   

Poc després a la platja comencen les explicacions d'en Pau sobre el lideratge, d'aquesta presentació em queda un acrònim,

MyABCDE

on

M	Me	La presentació del guia
y	You	La presentació de cadasq’un dels membres del equip
A	Àrea	La zona per on palejarem
B	Barcos	Els barcos i l'equipament de seguretat.  - Línies de vida  - Cordes
C	Comunicacions	Quins sistema de comunicació hi ha dintre del grup  - Xiulets ( Codi de xiulets) - Veu - Crits - Pala (Moviments de la pala) - Radio
D	Doctor	Si algun membre del equip te alguna malaltia,  i si porta alguna medicació o tractament a tenir en compte. - Si portem botiquins/mantes tèrmiques/…
E	Emergències	A les radiós el canal 16 Als telèfons el numero 112 Dades que ens poden demanar: On som, si és possible  Quants som, Numero de caiacs   Colors dels caiacs i color de la roba  Quan es truca al numero 112, cal parlar amb molta tranquilitat

Desprès anem a l’aigua.  D’aquesta primera jornada em queda una frase, és una frase que va dir en Pau i jo parafrasejant a en Groucho Marx l’escric aquí

No participaria mai en un grup de caiac de mar, 

on m’acceptin com a membre del grup.

Dedicada a en Pau Calero, ell sabrà perquè    😈

    

Es una sessió de matí i tarda.  Després de dinar fem un "Santornem-hi".
Ja al capvespre en Phil ens fa una petita presentació del que és el lideratge. La presentació ens deixa una única regla:

No hi ha regles

i un parell d'acrònims per recordar, 

• Per navegació segura:    CLAP
• Per gestió d'incidents:     SAFER

Una breu explicació sobre l'acrònim per la navegació segura

CLAP

C	Comunicació	La comunicació és la part mes important en el lideratge d’un grup.  Comunicar el que volem  i que l’informació s’entengui és molt important.
L	línia de visió	Tenir una línia de visió de tot el grup es vital per garantir la seguretat de tots
A	Anticipació	És important anticipar els possibles incidents
P	Posició	Com líders d’un grup hem d’estar en aquella posició de màxima utilitat per la seguretat del grup.

i sobre l'acrònim de resolució d'incidències

SAFER

S	Stop	Ens aturem per poder pensar que farem
A	Avaluem	Avaluem les opcions i quina pot ser la millor
F	Formulem	Formulem un pla, que i com farem la solució del incident
E	Executem	Executem el pla
R	Revaluem	Revaluem el pla i el corregim si s’escau

Després de a presentació, ens preparen una paella vegetariana excel·lent, com no pot ser d'altra manera.

  

tots en gaudim i alguns amb en Phil al capdavant marxant a ballar una mica.  Jo estic mort de cansament i marxo a la furgo per dormir una mica, demà més.

El diumenge comencem a les 9.  Avui aniré amb en Phil.  El dia comença bé, primer rescats al canto de mar de l'espigo que hi ha davant de Llançà. 

 

La navegació és mes amena que ahir, bufa una mica de vent i aixeca una mica de mar.  Els rescats a tocar del espigó son forçà entretinguts, però el mes important és que estem practicant en llocs un xic mes difícils.

 

L'aigua està força fresca, sort que anem ben equipats.  Els rescats es van succeint ara un a l'aigua, ara un altre.

A destacar, la comunicació entre el lider del grup i el grup.  Ens acostem a les roques i jo aprofito per sortir del caiac, nedar fins una pared, enfilar-me i recuperar el meu caiac.

Finalment toca dinar, jo aprofito per volar una mica el dron i obtenir unes quantes fotos del que esta fent l'altre grup.

   

Son vora les 4 de la tarde quan jo torno a casa.  Em queden més de 3 hores de viatge i després descarregar el caiac i condicionar el material i preparar la furgo per la propera sortida, un clínic de 4 dies amb l'equip de competició d'eslàlom a Orthez.

Moltes gracies a tots els companys de pagaia per aquests 2 magnífics dies.

Aqui us deixo també l'enllaç a l'àlbum de fotos

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2016.11.19 - Tots els colors del groc

No massa aigua i no massa sol a Ponts 

Avui m'he aixecat d'hora, però no massa d'hora. Abans de 2 quarts de nou estava al box carregant el meu caiac d'eslàlom.

He quedat a Ponts amb la Pilar. Un cop llest marxo cap a Ponts, pel camí estic observant els colors de la muntanya. En arribar a Adrall marxo cap a Sort, perquè?, no ho sé, potser distret pel paisatge. De resultes d'això arribo quasi 1 hora més tard a Ponts. Trobo a la Pilar esperant-me al Ventureta.

Abans de dos quarts de dotze la Pilar i jo entrem a l'aigua, a la tolla que hi ha per sobre del canal. Els més menuts de Ponts també estan a l'aigua.

Comencem a palejar en direcció al pont que travessa la carretera que ve de Tremp. Mitja hora després ja estem al pont. Hi ha molt poca aigua i no el podem remuntar, així que girem cua i anem baixant. 

 

El paisatge és espectacular, les fotos no poden reflectir el que veig, potser per què el cel està molt emboirat i no es veu el sol, però és un espectacle.

Malgrat que hi ha poca aigua baixem més de pressa que pugem, gaudint del paisatge que ens acompanya, observant les cigonyes que s'han quedat i practicant maniobres en pla, arribem al canal.

Jo faig una baixada procurant no ratllar massa el caiac, la Pilar em segueix per terra, l'últim salt el faig "bofejant" per evitar que la proa toqui a terra. Al final, he pogut baixar i el caiac no ha rascat enlloc, un èxit.

Enllaç al meu àlbum de fotos

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2016.11.12 - 45 dies sense palejar

Al CAB (Canal d'Aigües Braves) de Zaragoza

Avui ja fa més de 45 dies que no palejava, el motiu una lesió a la cama esquerra que ja tinc prou fotuda.

M'he aixecat d'hora ben d'hora, i amb la furgoneta ben carregada, porto el Recon 93 i el Matrix de Vajda anem al CAB de Zaragoza.  Pel Recon és el seu ultim viatge amb mi, li desitjo un propietari que el torni a fer navegar de valent, s'ho mereix, i en Jorge pot donar-li la canya que necessita.

En arribar a Zaragoza, em trobo amb en Jorge, i li entrego el Recon. Després vaig a fer un mos. A les 11.30 ja estic al canal per començar a remar.

Reconec l'indret, en Carlos, el propietari del bar del canal m'explica com funciona i jo em presento a la resta dels companys i companyes de pala.  Després coneixo a en Luis, avui ell baixa amb un open, el seu cotxe no s'ha volgut posar en marxa.

Jo abans de baixar reviso el canal per evitar les pedres, no vull esberlar el caiac un altre cop.

Ara vull parlar una mica del canal, el CAB té un bon desnivell, mes de 5 m crec, i té 4 bombes que poden pujar aigua de l'Ebre. Sortim de la tolla del final i una cinta mecànica ens porta fins al punt de sortida.

El canal té 3 salts que estan força bé, i com hi ha força desnivell l'aigua baixa molt ràpid. Cal que la piragua baixi més ràpid que l'aigua per què no s'encavalqui sobre la cua de la meva piragua.

Obren 2 de les 4 bombes i comencem a baixar pel canal. Jo arribo a fer tres baixades, la primera d'observació, la segona i la tercera més relaxat.

   

Després d’una hora d’aigua, en Carlos tanca el canal i els 11 palistes sortim de l’aigua a fer un mos.

Per acabar la jornada, em queden 3,5 hores de furgoneta fins a casa, però ha estat un dia ben aprofitat.

Enllaç al meu albúm de fotos.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY