2016.04.09 - "Joves" promeses del eslalom

"Tenemos que perseverar!"

Avui en Grumpy i jo hem anat a practicar eslàlom a Sort. Hem quedat amb en Guillem dos quarts d'una.

 

Hem començat amb Guillem a la part alta del canal, però potser estàvem massa fora de la zona de confort.   La Noguera-Pallaresa baixa amb un bon cabal d'aigua.  

Un contra-casc d'en Grumpy i els meus braços massa encongits ens han aconsellat sortir de la part alta i anar a la part baixa.

Un cop abaix, hem preparat un altre circuit de portes i hem vist que cal millorar, no coneixem aquest canal i el fet d'entrenar en un lloc nou ens ha fet sortir de la nostra zona de confort.

Per la tarde he aprofitat per volar el dron entre l'aigua i les línies del camp d'eslàlom.

  

 

Es complicat volar el dron entre cordes, es complicat i el resultat no es espectacular, el camp d'eslalom és molt ample i no es fàcil calcular les distancies.

 

Al dron li fa falta un zoom, i al pilot més experiència de vol, i de paleig, cal perseverar!.

Ens veurem a l'aigua

per cert,

Nosaltres palegem tot l'any

2016.04.02 - A Camarasa

Baixant amb Grumpy

Ens trobem al Sant Eloi a les 9 i fem el cafè.  Després amb 2 furgonetes baixem cap a Ponts.  Esmorçar al Ventureta, cal mantenir les tradicions, i d'allí a Camarasa.

A Camarasa ens canviem i deixem la furgoneta i la roba seca.  Pugem els caiacs a la meva furgoneta i marxem cap a la presa de Camarasa.

 

Embarquem, al peu de la presa del Segre.  Hi ha un tronc que dificulta una mica l'embarcament.  Malgrat el tronc al mig del camí, està mes fàcil que fa uns anys.

 

 

Tot just embarcats, ens trobem amb l'aiguabarreig entre el Segre i la Noguera-Pallaresa.

Allí juguem a fer creauaments, "backs", aprofitant el corrent d'aigua de la Noguera.  Continuem sense preses cap a baix, observant els marges del riu i el paisatge.

 

Aviat arribem al primes ràpid, a una 1200m del punt d'embarcament.  Es tracta d'un pas que farem per la dreta, deixant a l'esquerra roc central.

Ho fem així  per que per l'esquerra i ha un parell de pedres que podrien deixar el caiac de fibra una mica tocat.  Abans del ràpid, a la dreta, tenim una petita "contra" per ordenar la baixada.

  

Com diria en Grumpy baixem sense mullar-nos la cara, jo simplement diria sense problemes, i un cop passat el ràpid, ens quedem una estona jugant amb les onades.  A la dreta, un cop passat el ràpid, tenim una bona "contra" per si cal fer seguretat.

Continuem baixant, sense preses, no fa sol, però tampoc fa vent, el dia és força agradable. El proper ràpid està uns 800 m corrent avall.

És un tren d'onades amb una "contra" molt marcada a la esquerra i una menys marcada però que esta bé a la dreta.  La baixada és fa seguint el corrent principal i sense problemes.  Si no volem agafar les onades podem anar una mica més a la dreta de la V cercant les línies dels deflectors.

En Grumpy i jo ens quedem una mica mes per allí jugant amb les onadetes i després continuem riu aval.

L'ultim ràpid és un tren d'onades que s'agafa de dreta a esquerra seguint també la línia d'aigua.

   

Baixant a la dreta hi ha una "contra" enorme, i a l'esquerra una "contra" que esta força bé per fer la seguretat.  Com sempre que trobem un ràpid, ens quedem jugant una estona i desprès continuem baixant.

L'ultim pas és sota el pont, allí és fa un petit rull que aprofitem per jugar una mica.  El pont l'hem passat per l'esquerra.  Hi ha una petita illa al mig i nosaltres passem el pont pels ulls de l'esquerra.

 

Continuem baixant, ara ja queda arribar a Camarasa.  Únicament afegir dos notes.  Tot baixant cap al poble hem vist un parell d'arbres caiguts que estan al mig del corrent.  Convé evitar-los per no tenir cap ensurt.  Els arbres es veuen bé i es poden esquivar amb facilitat.

Arribem a Camarasa, carreguem els caiacs a la "furgo" d'en Grumpy i donem per acabat aquest descens.

Algunes dades:

• Temps:   1h 36m
• Dificultat:  II/II+, amb més volum podríem parlar de  II+/III
• Distancia:  3,6 Km

ULTIMES NOTES: 

És una sortida curta, ideal per iniciar-se en les aigües braves,per que desprès de cada ràpid tenim una tolla per recuperar-nos, per tant cal aprofitar els diferents accidents per practicar totes les maniobres bàsiques,  si no ho fem així la sortida se'ns farà curta.

Mes fotos al següent ENLLAÇ ... 

Ens veurem a l'aigua

per cert,

Nosaltres palegem tot l'any

2016.03.21 - Jornades tècniques (Pagaia)

i jo ... filmant!

Hay que meterla hasta el fondo,

sentirla dura,

y no sacarla hasta el final.

Manolo Pastoriza 

Avui m'he aixecat amb mal de cap,i he decidit no ficar-me a l'aigua.  Després d'esmorçar he marxat cap a la platja.  Els tres tallers surten a palejar a quarts d'onze.

Jo aprofito per volar el DRON i filmar una mica els companys que palegen.  És força complicat volar el DRON a mes de 100m de distancia, treballant el guiatge amb el FPV.

Sento força enveja al veure els meus companys pagaies gaudint de les ensenyances d'en JeanMarc, Manolo, Eila, Nigel, Jèrôme, Marc i Kate.

Aquí us deixo un breu resum del que vaig filmar

Ara parlaré de la frase de Manolo, ben segur que ha sorprès a mes d'un.  En Manolo va fer diversos tallers, i com bon mestre, sap que per que els alumnes  aprenguem alguna cosa cal sorprendre'ns.   Bé ell ho ha fet, aquesta frase, que els mal pensats ben segur que heu tret fora de context, (jo també) 

Hay que meterla hasta el fondo,

sentirla dura,

y no sacarla hasta el final.

Aixi és com Manolo explicava als seus alumnes com cal fer una palada circular.  Es probable que si algú llegeix aquest POST, el pròxim cop que hagi de fer una palada circular, la recordi, i ben segur que aquesta palada li sortira molt millor.

Ens veurem a l'aigua

per cert,

Nosaltres palegem tot l'any

2016.03.13 - El dia de la marmota

El vídeo

El descens del riu Gàllego des de Carcavilla fins a Murillo de Gàllego ens va deixar a en Grumpy i a mi molt bones sensacions, tant és aixi que he decidit editar un vídeo amb els millors moments dels descens.

Algunes de les imatges son de la camera d'en Grumpy i altres son de la meva.  Un altre dia presentare en exclusiva el descens d'en Grumpy, es mereix una entrada especial.

Us deixo l'ENLLAÇ al video de youtube

Ens veurem a l'aigua

per cert,

Nosaltres palegem tot l'any

2016.03.20 - Jornades tècniques (Pagaia)

Caiac Rock hopping

o, com rascar una mica més el caiac

Aquesta nit ja he dormit al bungalou del Càmping de Colera, i he descobert que el poble és ideal per en Grumpy, les campanes de l’esglesia comencen a tocar 5 minuts abans de l’hora.

  

A les 9.40, com cada dia ja hem fet el briefing i la presentació, i ja estem llestos per anar a l’aigua.  Aquest cop vaig a fer un taller de Rock-Hopping amb en Jean-Marc i en Jeromme.

Comencem fent una mica d’escalfament a la zona del Catellar i de les Carboneres.  Despres en Jeromme i en Jean-Marc proposen fer 2 grups, un una d’iniciació, que queda sota el control d’en Jeromme, i l’altre una mica mes “canyero” amb en Jean-Marc.

   

Avui el mar està forçà pla, però amb en Jean-Marc, això no vol dir res.  Ell sempre troba aquell freu que requereix d’una, o més d’una palades especials i en acabar de passar-lo, el teu caiac té una rascada mes.  Tant és així que en Jean-Marc desencalla més d’un caiac enganxat sobre les pedres d’algun escull.

El mes curios de tot és que molts dels meus companys avui son també els d’ahir, jo i ells sabem per que escric això, oi que si Juanjo, Artur, Marcel,…

 

Abans de les 13.30h arribem a Llançà, per la tarde tindrem un taller d’esquimos.  Jo aprofito per sortir amb el meu caiac d’eslalom i provar 

circular, “retro” i tracció

com sempre no em surt massa bé però si ho repeteixo 1.000.000……0 vegades més potser conseguiré millorar una mica.

Moltes gracies al Jean-Marc i el Jeromme per les seves explicacions sobre com afrontar un escull (rasca-caiacs), i com no també als meus companys de pagaia per haver compartit amb mi aquesta jornada

Després, a quarts de set, ja dutxat i vestit em truca la Júlia i pujo a donar un cop de mà amb el sopar.  Es de destacar el ben organitzats que estan aquests pagaies, i també és de destacar l’excel·lent relació que hi ha entre Llançà, la capital del caiac a la Mediterrania, i aquest club, un bon exemple que potser altres viles i ciutats tindrien que intentar imitar.

A les 20.00h els 60 comensals ens asseiem a taula, unes breus paraules d’en Pep (El president) i tots a dinar. 

El menú

Amanida amb tonyina i anxoves amanida amb salsa de xato

Paella marinera

Macedònia de fruites amb culis de moscatell

En Jameson s’incorpora acabats els postres, com sempre arriba tard aquest xicot, i aquest cop no te l’exit de la vegada anterior.  De totes maneres, amb en Pep ja hem acordat que anirem baixant plegats, a veure si al final es fa soci.

La nit acaba amb en MagArtur fent de les seves, fent un espectacle de màgia i mentalisme molt reeixit que va fer riure i rumiar a tots els espectadors.  Sempre sorprèn l’Artur.

Moltes felicitats als membres del club que mercès a la vostra implicació feu que aquestes activitats siguin sempre un èxit.

Aquí teniu l'ENLLAÇ a l'àlbum de fotos

Ens veurem a l'aigua

per cert,

Nosaltres palegem tot l'any

2016.03.19 - Jornades tècniques (Pagaia)

Resolució d’incidències

La incidència sóc jo

Avui he dormit al port de Llançà, vaig arribar ahir a quarts de dotze i em vaig quedar a dormir al port.  En despertar-me, a quarts de 8, tenia la fragoneta d’en Juanjo al costat de la meva, em va dir que havia arribat 3 hores mes tard.

 

A les 9, ja estic esmorçat i llest pel kayak, serà el meu company els pròxims 3 dies.  M’he apuntat al taller de resolució d’incidències.  Els monitors son la Kate i en John, que actuarà com ajudant.  Ens apuntem una bona colla.  

Comencem amb les presentacions a 2 quarts d’onze, i tot seguit a l’aigua.

La Kate i en John comencen per explicar-nos els rescats de contacte sense corda de contacte, després ho anem aplicant en situacions mes complexes fins acabar fent rescats entre els rocalls.  

   

El fet de treballar el rescat de contacte sense corda de contacte és un exercici molt útil entre palistes que comparteixen l’activitat.  Com va dir la Kate, es molt important practicar aquests exercicis amb el grup de gent amb el que navegues habitualment.

 

El mar està forçà bé, això ens permet arriscar una mica mes.  Després continuem amb els arrossegaments, que be s’esta quan et porten, jo crec que l’objectiu de tot bon caiaquista és esdevenir víctima per que et portin a la platja, això si, com a víctima no cal que li ho posis fàcil als rescatadors, ans al contrari, els s’ho passen millor si ho possés una mica complicat, el Juanjo i la Teresa us podrien fer un relat de com una víctima complica el seu rescat.

Dinem a la platja de Canelles.  Després de dinar, com entra ven de component sur circunvalem el cap Ras i quedem davant de la cala Garbet, on continuem amb els rescats, aquest cop des de l’aigua, be tots no, en Marcel dona la nota i no es fica a l’aigua, es com els gats, no es vol mullar.

De tornada anem canviant els papers, uns fan de víctimes, i cauen amb mes o menys gracia a l’aigua i d’altres lideren el recat, bé tots no, tots menys en Marcel.

De tornada a Llançà en Juanjo em pregunta quin taller faré jo demà, ell ho pregunta per no apuntar-se al mateix que jo, però això serà un altre historia.

   

Moltes gracies a la Kate i a l john per les seves explicacions sobre els rescats i la resolució d’inidències, i com no també als meus companys de pagaia per haver compartit amb mi aquesta jornada.

Aquí teniu l'ENLLAÇ a l'àlbum de fotos

Ens veurem a l'aigua

per cert,

Nosaltres palegem tot l'any