Ara vull parlar d'un clàssic en el mon del descens, "El descens del riu Sella". L'objectiu inicial era que el "presi" del club i la "presi" de la federació vinguessin amb nosaltres per fer aquest descens, però això no va ser possible. Els que no van faltar, i no podia ser d'altra manera eren els esportistes de la FADEM, s'havien entrenat a la piscina i a Sort per aquest esdeveniment i no van fallar.
Nosaltres vam sortir d'Andorra el dia 6 i vam arribar al Càmping on ens esperaven amb les tendes preparades, molt be per ells, par de l'equip de la FADEM.
Al mati, desprès d'esmorçar, vam anar cap Arriondas, on es feia la sortida. Allí es celebrava una festeta que, a les 9 del mati estava encara en tot el seu esplendor.
Desprès d'algunes visicituts vam arribar al punt de partida i vam començar el descens sense mes entrebancs.
Els atletes, com no podia ser d'altra manera, van arribar a la meta, i el simple fet d'arribar ja va ser una Victorià per a tots.
Desprès d'això, sols em queda afirmar que
"Els límits és quelcom que el nostre ego, el nostre cervell , els costums
o tot plegat imposa a la nostra persona"
Tots hem d'intentar que això passi el menor numero de vegades possible.o tot plegat imposa a la nostra persona"
Per acabar, a la nit vam baixar a Ribadesella, on vam sopar i després alguns van anar a la MACROFESTA que continuaria tota la nit. Vull fer un esment especial a la festa, no era un poble en festa, era una festa que ocupava tot un poble.
Al mati següent, varem tornar tots plegats cap Andorra.
Al mati següent, varem tornar tots plegats cap Andorra.
Ens veurem a l'aigua!