Algunes fotos
Enllaç a l'àbum de fotos
dimarts, 24 de setembre del 2019
dilluns, 23 de setembre del 2019
2019.06.22 - Volta a Menorca en caiac de mar.
Dia 9 - de Cala dels Canutells a Maó
Avui després del gran i bon tiberi d'ahir per sopar, ens hem aixecat a quarts de set, a punta de sol, com gairebé sempre.
 |
| Foto: Jaume P. |
Per acabar la nostra aventura, naveguem per una costa baixa urbanitzada però amb molts racons i petites cales perfectes per nedar, descansar, i sortir del mar si cal, com són la cala de Binidalí o la cala de Biniparratx.
Passem també per Binissafúller, on trobareu el caló Fondo, conegut popularment com les Olles de Binissafúller, un racó ideal per a fer snorkel, que nosaltres no aprofitem, cal continuar per no tenir masses problemes amb el vent.
Finalment, seguint les indicacions de Miki, que té arrels aquí, ens aturem a Binibéquer Vell i passegem pels seus estrets carrerons i casetes blanques, la darrera parada abans d'arribar a la platja de Punta Prima, on farem un bon descans, un cafè amb gel i ens banyarem.
Anem molt justos de temps i el vent del sud ja comença a fer-se notar, per això deixem per una altra excursió la visita a l'illa de l'aire i l'illot del cagaire. Lamento especialment no visitar l'illa de l'aire, perquè m'hagués agradat força veure el 7 i últim far de Menorca. És un far que no està pròpiament a l'illa de Menorca sinó en una illa minúscula, l'illa de l'aire, una illa on sempre bufa el vent.
Ara des de Punta Prima fins a Maó navegarem ja en direcció nord, a cada palada tenim més a prop la fi del nostre periple per Menorca.
Aquest tram de costa és força turístic, passem per una petita zona d'estiueig, Alcalfar on veiem dalt dels penya-segats, la seva imponent torre de defensa.
Ens aturem a S'Algar, avui el sol pica, i ara que estem a recer del vent es nota molt. No hi ha una platja pròpiament dita així que desembarquem en una rampa per pujar embarcacions.
Mirem de deixar els caiacs a la part on els hi doni menys sol i nosaltres preparem el dinar i ens refresquem.
Un veí de la urbanització obre una mànega d'aigua dolça i alguns aprofitem per treure'ns la sal de sobre.
Dinem a l'ombra de les barques avarades, tots ja sentim el cansament dels dies de paleig acumulats. Descansem a les ombres de les cases i a quarts de quatre fem un cafè en un bar que hi ha a tocar del port.
A quarts de cinc ja estem a l'aigua, direcció cala Rafalet, uns quants encara anem fent freus, alguns molt divertits. He de recordar que cal portar un casc per la propera excursió, sobretot si vull roquejar. Just sortir de cala Rafalet, seguim direcció nord fins a l'entrada del port de Maó.
En Robert em comenta que el mar fa pujada. Jo em quedo sorprès, tot i que anem en direcció nord mai havia sentit aquesta definició, però en Jaume s'apunta al concepte, i és que a hores d'ara ja fa moltes hores que palegem avui i moltes milles acumulades a les nostres espatlles.
L'entrada de Maó per la banda sud és un seguit de fortaleses que antigament defensaven l'entrada d'un dels ports més importants de la Mediterrània.
En entrar a Maó s'ha d'anar amb compte amb el trànsit d'embarcacions que surten del port a primera hora del dia, i entren a darrera hora, especialment a l'estiu.
Travessem el port, avui no hi ha massa tràfic perquè el port està mig tancat per una cursa que ha d'arribar.
Les últimes bolcades a cura d'en Robert i en Jordi fan que el Robert perdi les seves ulleres de sol al fons del port de Maó, les busquen ell i el Jordi, però finalment no les troben.
Les últimes bolcades a cura d'en Robert i en Jordi fan que el Robert perdi les seves ulleres de sol al fons del port de Maó, les busquen ell i el Jordi, però finalment no les troben.
Desembarquem just al mateix lloc on vam embarcar i anem a dormir a un pàrquing que hi ha a la zona del port. Després fem 2 grups, els que sortiran de nit i els que no, els darrers anirem a sopar primer, més tard ja aniran els que volen sortir i aprofitar la gresca de la revetlla de Sant Joan, una de les festes grans aquí a Menorca.
Avui hem palejat gairebé vuit hores, ha estat el dia més llarg.
Demà a la nit ja dormirem a casa.
Distancia recorreguda: 35,6 Km
Temps de paleig: 7h 52’
ENS VEUREM A L'AIGUA!
PER CERT
NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY
dilluns, 16 de setembre del 2019
2019.06.21 - Volta a Menorca en caiac de mar.
Dia 8 - de Cala Escorxada a Cala dels Canutells
És el penúltim dia de la volta a Menorca en caiac. Ens aixequem d'hora, avui hem descansat molt bé, sota els pins i a recer de la serena, en Josep Mª va trobar un bon lloc, millor que Cala Fustam que m'havia proposat la Sílvia.
Inspeccionem la cala, i en Jordi recupera de l'aigua un cubell d'escombraries que deixem ben situat fora de la sorra, per que la gent deixi allí dintre les escombraries i no escampades per la cala, desitjo que serveixi per mantenir neta aquesta bonica cala. Nosaltres marxem amb les nostres deixalles com sempre.
Inspeccionem la cala, i en Jordi recupera de l'aigua un cubell d'escombraries que deixem ben situat fora de la sorra, per que la gent deixi allí dintre les escombraries i no escampades per la cala, desitjo que serveixi per mantenir neta aquesta bonica cala. Nosaltres marxem amb les nostres deixalles com sempre.
A partir d'aquí, el litoral de penya-segats calcaris comença a baixar d'alçada fins a arribar al centre de la costa sud de Menorca, amb les platges més llargues de l'illa. La primera platja serà la platja de Binigaus, però abans trobem la cova dels contrabandistes, que té al final una petita platgeta.
Tot seguit tenim la platja de Binigaus, on desembarquem per llençar les nostres deixalles, i l'illot de Binicodrell on trobem la cova de Binicodrell, i seguint palejant trobem la platja de Sant Tomàs, on hi ha una urbanització on es pot comprar menjar i beure, nosaltres continuem navegant.
Més tard arribem a la platja de Son Bou, la platja més llarga de Menorca. Navegar aquest tram de la costa sud tan pla és fa una mica monòton. Un cop passem pels alts penya-segats que ens permetran abandonar la platja de Son Bou arribem a cala Llucalari. És una caleta verge i agresta, protegida per penya-segats imponents que ofereixen un gran contrast respecte a la zona que acabem de deixar enrere. Un bon racó per passar-hi la nit.
Seguidament navegarem per un dels trams amb més concentració de coves accessibles en caiac de mar de Menorca. Aquesta etapa transcorre per un paisatge diferent del que hem vist fins ara, amb petites cales flanquejades per penya-segats abruptes, grutes i escletxes que en alguns casos es converteixen en coves que explorem.
Val la pena perdre en calma aquesta etapa per anar descobrint els racons més amagats i gaudir dels seus petits secrets.
De cala Llucalari passem a cala Sant Llorenç i, després d'una bona remada, a cala en Porter, on naveguem per sota de la famosa cova d'en Xoroi, convertida en un establiment turístic on els seus visitants ens observaran de dalt estant. A cala en Porter hi ha una urbanització on ens proveïm i dinem. Desembarquem per la rampa que hi ha a mà dreta de la cala.
Jo em trobo allí amb un company de curs de TD1 que em comenta que hi ha poca gent que acabi la volta a Menorca en caiac si no ho fa de forma organitzada, i nosaltres ja estem a punt d'acabar-la.
En aquesta cala, el Don Giovani del grup, en Jordi, intenta iniciar una relació amb una noia de Navarra anomenada Leire, però aquesta relació no prosperarà, ell no li ha demanat les seves dades i no té forma de tornar a contactar amb ella. Quin error pel nostre Giovani, bé encara és jove i ha d'aprendre.
Sortim de Cala en Porter després de les 5 de la tarda, i anem a Calescoves, una cala molt protegida. A les parets dels penya-segats de Calescoves observem les coves artificials de la necròpolis prehistòrica més important de la Menorca talaiòtica, que durant els anys 60 i 70 va ser habitatge de molts hippies. És una cala amb molt encant, però no apta per passar-hi la nit comodament.
Palejarem una hora més fins a arribar a Cala Canutells, on farem un bon sopar i dormirem.
A quarts de 7, quan arribem a Cala dels Canutells, jo surto del caiac i pujo ràpidament per reservar taula per a 2 quarts de 9. Seguidament arribem a la platja de Canutells, una cala plena d'ànecs. Aquí es produeixen escenes molt divertides amb aquests animalons. Descarreguem el nostre material i ens canviem per a sopar.
Ells mengen unes tapes i un peix de roca que jo crec que és una rascassa, allà li diuen cap-roig, és un peix molt saborós, jo tinc l'estómac un xic revoltat i em demano una rascassa més petita, el peix està excel·lent, el sopar el reguem amb un vi blanc ben fresc. El contrast de sopar de fogó a sopar de restaurant també ajuda a magnificar el sopar.
 |
| Foto: Jaume P. |
 |
| Foto: Jaume P. |
 |
| Foto: Jaume P. |
 |
| Foto: Jaume P. |
 |
| Foto: Jaume P. |
La previsió per demà no és massa bona amb l'entrada de vent del sud, navegarem amb la costa a sotavent, l'única cosa bona és que tenim moltes sortides, moltes platges i platgetes on podrem desembarcar.
Més tard, ja fosc, instal·lem el campament i ens posem a dormir en la zona del moll. A les 5 del matí sento sortir als pescadors, gairebé no fan soroll, farem més soroll nosaltres quan ens aixequem a quarts de set.
Distancia recorreguda: 23 Km
Temps de paleig: 5h 1’
ENS VEUREM A L'AIGUA!
PER CERT
NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY
Subscriure's a:
Missatges (Atom)