Dia 8 - de Cala Escorxada a Cala dels Canutells
És el penúltim dia de la volta a Menorca en caiac. Ens aixequem d'hora, avui hem descansat molt bé, sota els pins i a recer de la serena, en Josep Mª va trobar un bon lloc, millor que Cala Fustam que m'havia proposat la Sílvia.
Inspeccionem la cala, i en Jordi recupera de l'aigua un cubell d'escombraries que deixem ben situat fora de la sorra, per que la gent deixi allí dintre les escombraries i no escampades per la cala, desitjo que serveixi per mantenir neta aquesta bonica cala. Nosaltres marxem amb les nostres deixalles com sempre.
Inspeccionem la cala, i en Jordi recupera de l'aigua un cubell d'escombraries que deixem ben situat fora de la sorra, per que la gent deixi allí dintre les escombraries i no escampades per la cala, desitjo que serveixi per mantenir neta aquesta bonica cala. Nosaltres marxem amb les nostres deixalles com sempre.
A partir d'aquí, el litoral de penya-segats calcaris comença a baixar d'alçada fins a arribar al centre de la costa sud de Menorca, amb les platges més llargues de l'illa. La primera platja serà la platja de Binigaus, però abans trobem la cova dels contrabandistes, que té al final una petita platgeta.
Tot seguit tenim la platja de Binigaus, on desembarquem per llençar les nostres deixalles, i l'illot de Binicodrell on trobem la cova de Binicodrell, i seguint palejant trobem la platja de Sant Tomàs, on hi ha una urbanització on es pot comprar menjar i beure, nosaltres continuem navegant.
Més tard arribem a la platja de Son Bou, la platja més llarga de Menorca. Navegar aquest tram de la costa sud tan pla és fa una mica monòton. Un cop passem pels alts penya-segats que ens permetran abandonar la platja de Son Bou arribem a cala Llucalari. És una caleta verge i agresta, protegida per penya-segats imponents que ofereixen un gran contrast respecte a la zona que acabem de deixar enrere. Un bon racó per passar-hi la nit.
Seguidament navegarem per un dels trams amb més concentració de coves accessibles en caiac de mar de Menorca. Aquesta etapa transcorre per un paisatge diferent del que hem vist fins ara, amb petites cales flanquejades per penya-segats abruptes, grutes i escletxes que en alguns casos es converteixen en coves que explorem.
Val la pena perdre en calma aquesta etapa per anar descobrint els racons més amagats i gaudir dels seus petits secrets.
De cala Llucalari passem a cala Sant Llorenç i, després d'una bona remada, a cala en Porter, on naveguem per sota de la famosa cova d'en Xoroi, convertida en un establiment turístic on els seus visitants ens observaran de dalt estant. A cala en Porter hi ha una urbanització on ens proveïm i dinem. Desembarquem per la rampa que hi ha a mà dreta de la cala.
Jo em trobo allí amb un company de curs de TD1 que em comenta que hi ha poca gent que acabi la volta a Menorca en caiac si no ho fa de forma organitzada, i nosaltres ja estem a punt d'acabar-la.
En aquesta cala, el Don Giovani del grup, en Jordi, intenta iniciar una relació amb una noia de Navarra anomenada Leire, però aquesta relació no prosperarà, ell no li ha demanat les seves dades i no té forma de tornar a contactar amb ella. Quin error pel nostre Giovani, bé encara és jove i ha d'aprendre.
Sortim de Cala en Porter després de les 5 de la tarda, i anem a Calescoves, una cala molt protegida. A les parets dels penya-segats de Calescoves observem les coves artificials de la necròpolis prehistòrica més important de la Menorca talaiòtica, que durant els anys 60 i 70 va ser habitatge de molts hippies. És una cala amb molt encant, però no apta per passar-hi la nit comodament.
Palejarem una hora més fins a arribar a Cala Canutells, on farem un bon sopar i dormirem.
A quarts de 7, quan arribem a Cala dels Canutells, jo surto del caiac i pujo ràpidament per reservar taula per a 2 quarts de 9. Seguidament arribem a la platja de Canutells, una cala plena d'ànecs. Aquí es produeixen escenes molt divertides amb aquests animalons. Descarreguem el nostre material i ens canviem per a sopar.
Ells mengen unes tapes i un peix de roca que jo crec que és una rascassa, allà li diuen cap-roig, és un peix molt saborós, jo tinc l'estómac un xic revoltat i em demano una rascassa més petita, el peix està excel·lent, el sopar el reguem amb un vi blanc ben fresc. El contrast de sopar de fogó a sopar de restaurant també ajuda a magnificar el sopar.
 |
| Foto: Jaume P. |
 |
| Foto: Jaume P. |
 |
| Foto: Jaume P. |
 |
| Foto: Jaume P. |
 |
| Foto: Jaume P. |
La previsió per demà no és massa bona amb l'entrada de vent del sud, navegarem amb la costa a sotavent, l'única cosa bona és que tenim moltes sortides, moltes platges i platgetes on podrem desembarcar.
Més tard, ja fosc, instal·lem el campament i ens posem a dormir en la zona del moll. A les 5 del matí sento sortir als pescadors, gairebé no fan soroll, farem més soroll nosaltres quan ens aixequem a quarts de set.
Distancia recorreguda: 23 Km
Temps de paleig: 5h 1’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada