2021.12.12 - La volta a l'illa de Buda

Tot preparant Formentera, anem a una altre illa

Alguns palistes del club ja podem marcar un altre illa circumnavegada, l'Illa de Buda, i avui era illa, de Ponts sortim 3, el Jaume el Roert i jo, en Jordi anirà directament. 

Hem quedat al club Nàutic a les 6.45 per carregar els caiacs, a Ponts fa fresca i boira.  Agafem 2 caiacs del club i el meu, 3 caiacs sobre la furgoneta.

Abans de les 7.30 ja estem en carretera cap a Riumar on hem quedat amb en Jordi.  Arribem a les 10 tocades, i a 2 quarts d'onze ja estem al punt d'embarcament esmorçats, ....ats i .....ats, podeu posar els mots cag i pix en els punt suspensius si no ho heu entes.

Fa bo, no sembla el mateix dia que teniem al mati que quan hem sortit de Ponts. Per navegar portarem unicament una termica, jo deixare una muda i un paravent al tambucho de dia.

El punt d'embarcament i desembarcament és:  40º 43,139'N  000º 51,015'E.

Desembocadura del riu Ebre

Anem baixant el riu Ebre, que avui baixa força carregat d'aigua. Quan sortim al mar, les onades trenquen i dificulten, una mica, sortir per la desembocadura.

Un cop sortits a mar obert, naveguem en direcció al canal de Migjorn. Hi ha mar de fons i les onades juganeres fan que en alguns moments tinguem instants divertits i de tensió.

Passem la desembocadura del canal de migjorn, que avui està oberta, i desembarquem a la platja, en una zona on a dreta i esquerra tenim pescadors.

Jo torno a embarcar per intentar remuntar la desembocadura del canal, em costa força, el corrent és fort i les onades no m'impulsen prou, al final em toca palejar de valent per remuntar-lo.

El Robert, el Jaume i el Jordi embarquen una mica més amunt on el corrent ja és molt més suau.

La resta del camí és fàcil i aviat arribem al punt de desembarcament. Allí recollim el material i carreguem els caiacs, tots menys en Jordi, perquè ell no el carrega, ell el desmunta.

La fi de festa és al restaurant Ca la Núria, allí fem un menú típic amb paella i arròs negre.

Ara tornar a casa, descarregar els caiacs, endreçar-los i ...

El fotograf

ENS VEUREM A L'AIGUA!
PER CERT
NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2021.10.12 - De pràctiques a l'Ametlla de mar

Fer alguna cosa pel Pilar

Fer alguna cosa pel Pilar no és el mateix que, fer una pila de coses, i nosaltres hem fet una pila de coses pel Pilar.

Sortim a les 7.30 en Pau i jo des del restaurant Boncompte, 20 minuts després recollim al Miquel al Bon Àrea de Guissona.

Anada

Són les 9.30 quan arribem al port esportiu de l'Ametlla de Mar. L'Ametlla de Mar, anomenada la Cala pels seus habitants, és un municipi de Catalunya que pertany a la comarca del Baix Ebre. Està situat al bell mig del golf de Sant Jordi d'Alfama. Allí fem una mica de teoria per explicar el material que portem al caiac de mar mentre no arriba el Ferran.

Preparant el material

La previsió ens dona un dia de poc vent de mestral que pujarà una mica cap a les 15 h, però en qualsevol cas serà un vent de terra que no aixecarà cap onada.

    

Passem de la platja del port a Cala Pepo pel petit pas que hi ha sota la carretera.

Comencem palejant, guia en Pau, la idea és anar roquejant i intentar arribar a la Cala de l'Àliga.

Juguem amb les pedres malgrat que no hi ha massa onades, inclús ens quedem enganxats en alguna roca, sort que ells porten caiacs de plàstic, si no hauríem de reparar demà.

   

Passada la punta de l'Àliga passem entre l'illot i la platja de l'illot, gairebé ens enganxem amb la sorra, i finalment arribem a la platja de l'Àliga. Allí desembarcarem, després d'una petita, però intensa, cursa. Allí dinem, i més tard embarquem per tornar a casa, però ara ho farem navegant de punta a punta, guiats per en Miquel.

  

Tornada

Abans d'arribar a Cala Pepo tant el Pau, com el Miquel practiquen els diferents tipus d'arrossegaments, 1 arrossega 1, 1 arrossega 2, 2 arrosseguen 1...., i en arribar a Cala Pepo, practiquem els rescats amb el buidatge de l'embarcació i el re-embarcament.

 

 

 

En acabar ens dutxem a Cala Pepo, quan jo ho faig surt aigua calenta de la dutxa, recollim el material i les barques i tornem a casa.  Deixem els caiacs de plàstic a la base de TGNàutica, i nosaltres continuem cap a Ponts.  Deixem al Miquel a Guissona i nosaltres continuem fins a Ponts.  A les 19.30 ja estem al club, on descarreguem el meu caiac.

 

Enllaç a l'albúm de fotos

Ens veiem a l'aigua

per cert

Nosaltres també palegem tot l'any 

[TD2] - CLAP, quelcom mes que una onomatopeia

Comunicació, Línia de visió, Anticipació i Posició de màxima utilitat.

CLAP és un recordatori de les coses que cal fer al gestionar grups a la natura.  Qualsevol que s’aventura en un entorn natural, que sempre es desafiant i imprevisible, ho hauria de conèixer.   Funciona en qualsevol activitat que es realitzin en tota mena d'espais naturals, muntanyes, boscos, rius o el mar.


C DE COMUNICACIÓ

La comunicació entre persones sembla senzilla, però per descomptat, no ho és.  Els grups es separen, es divideixen, les veus no s'entenen amb vent i la bramor del riu o el mar, la planificació s’oblida i els canvis en la meteo sovint son ignorats.  A tot això cal afegir la fatiga o l'excitació del moment.  

Comunicar-se al principi de l'activitat indicant clarament els sistemes de comunicació que emprearem, i que cal fer si el grup és divideix. 
Comunicar-se sovint durant l'activitat, fen't servir sistemes que s’apliquen quan no funcionen les veus: xiulets, senyals de mà, senyals de pala, i altres senyals.
Les solucions tecnològiques com les ràdios VHF, els telèfons i les ràdios bidireccionals poden ser un complement, però hem de recordar que les bateries fallen, els penya-segats bloquegen la recepció.  També requereixen que l’usuari deixi el que fa per prémer botons i parlar.  Si les dues mans es troben en una corda o una pala, aquesta no és una opció.

Cal fer que comunicació sigui senzilla quan l'entorn sigui difícil.  Cal utilitzar ordres simples  com a l'esquerra, a la dreta, pel centre, aturar, esperar, buscar, agrupar.   Qualsevol cosa més complicada pot esperar fins que el grup estigui en un lloc on es pugui parar, parlar i relaxar-se una mica.


L DE LÍNIA DE VISIÓ

Els excursionistes s'extravien darrera d'uns revolts, els palistes es fan fonadisos darrera d'un ràpid, els escaladors desapareixen darrera el pròxim ràpel, i el lider com més centrat en el que s'està fent, més disminueix la seva bombolla de consciència en el grup.

Només sabreu si algú té problemes si els podeu veure, però és poc freqüent poder veure tot el grup alhora. 

La feina de líder és gestionar la visió de tot el grup.  En condicions difícils, cada persona hauria d'estar en la línia de visió d'algú dintre del grup i el grup s'hauria d'aturar si això es descompon. 

Cal tenir visibilitat en els moments crucials, i mantenir la direcció o veure si algú te problemes.


A D’ANTICIPACIÓ

Què pot anar malament? Qué és el més probable que passi?   En aquest punt l'experiencia és un grau molt importat.  Fa poc vaig veure com un guia de riu és situava en una petita contra al mig d'un ràpid, quan un dels palistes va volcar, el va poder desbolcar gairebe sense desplaçar-se.  El guia  estava a punt per fer un rescat, i al lloc idoni.; l'havia vist a venir.  Utilitzeu la vostra experiència per predir el què podria passar abans que passi.


P DE POSICIÓ DE MÀXIMA UTILITAT

Ser allà on cal estar la major part del temps i, al contrari de l'opinió popular, no sempre és al capdavant del grup.  

Dirigir des del devant té sentit quan es necessita la vostra habilitat per establir la ruta en un lloc complexe. Però quan esteu al devant, cal girar contínuament el cap per mantenir la Linea de Visió i pot ser que el vostre ritme sigui prou ràpid perquè accidentalment vulgueu repartir massa el grup. I els membres més lents, fatigats, més nerviosos i no qualificats estaran a la part del darrere, on estan més allunyats i per tant mes dificil de serà menys probable que sàpiga que es troba un problema. A menys que tinguis un segon líder a l’esquena, estar al capdavant pot no ser millor.

La posició de màxima utilitat també varia amb l'esport. Als senders i a les aigües blanques, la posició de plom / escombratge generalment funciona bé. Però en kayak de mar en condicions de vent, la posició de màxima utilitat sol estar a sotavent.
  La posició de "captura" en cas de càpsula, en recorreguts llargs en aigües obertes o en senderisme, sol ser cap al costat on es pot veure. tot el grup.

Sobretot, la posició d’utilitat ha d’incloure un fet crític: 

• no ens convertim en un altre víctima. 

He vist líders, que en l’intent s'ajudar a algú es posen en la línia perill, amb risc de caiguda de les roques, amb zona d'esquiadors fora de control, en la zona on trenquen les onades o .... 

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2019.06.23 - Volta a Menorca en caiac de mar. La tornada

Dia 10 - de Maó a Barcelona

Avui ens aixequem vora les 6 del matí gairebé tots. Els que hem dormit, ho hem fet en un racó del pàrquing del port i a les 6 del matí el sol ha començat a sortir, i han començat a arribar vehicles, suposo que de gent que treballa per aquí.

Foto: Jaume P.

En Jordi i en Miki seguiran dormint, però ells han clapat poc, van sortir de gresca i han arribat molt de matinada a jeure, entre les 4 i les 5 diria jo, mes a prop de les 5 que de les 4.

Vora les vuit del matí els que estem desperts marxem a esmorzar, al campament deixem els bells dorments. És l'últim dia per comprar alguna cosa per la família. És sorprenent el tard que obren els bars en diumenge els dies de la festa gran de Menorca.

Trobem una pastisseria que obre a tres quarts de nou. Esmorzem ensaïmades i cafè amb llet, és el primer cop en aquest viatge que prenc una ensaïmada i per gairebé tots és el mateix, oi Josep.

Després de comprar unes ensaïmades de record tornem al port i ens anem preparant per embarcar.

En Jordi i en Miki marxen llavors a esmorzar, tornen quasi a les 11.15 quan nosaltres ja hem anat movent tots els caiacs al punt d'embarcament.

  

L'embarcament és complicat perquè el lector no llegeix bé els codis de barres de les pantalles dels telèfons, el sol genera aquests problemes.

Embarquem sobre les 11.45 i a les 12.00 el vaixell abandona el port de Maó, la nostra petita aventura arriba a la seva fi de la millor manera possible, gaudim de la piscina del vaixell que torna a Barcelona gairebé vuit.

El viatge el farem quasi tot el temps asseguts en una ombra de la piscina, gaudint del sol el cel i les vistes del mar.

Foto:  Jaume P.

El dinar al vaixell també està molt bé, com l'embarcació va gairebé buida, les racions són molt generoses.

Més tard, fem una becaina, en el meu cas dura quasi una hora, tots estem molt cansats.

 

Arribem a les 7 de la tarda a Barcelona, i ja tenim la furgoneta d'en Josep amb el remolc esperant-nos, la gent de parking10 a treballat molt bé.

Ens acomiadem del Miki i del Frederic a Barcelona, els han vingut a recollir. Nosaltres carreguem i continuem fins a Igualada on deixem al Jaume i nosaltres continuem cap a Ponts. Hi ha cansament al grup, hi ha moments de molt silenci mentre el Josep condueix.

Abans de les 9 arribem a Ponts, descarreguem els caiacs, els esbandim i els deixem al seu lloc. En Robert i en Josep Mª pugen a Andorra, la resta ens quedem a Ponts. Demà és festa, podrem descansar.

La nostra petita aventura a conclòs, i ho ha fet de la millor manera, amb un bon colofó el retorn en el vaixell ha estat magnific, i molts ja portem una barba de 9 dies.

      

Fotos cedides per Jaume P.

Com el Jaume no surt jo l'incorporo.

Ara algunes dades de la sortida.

Dies de paleig:                 8
Distancia Total recorreguda:    205.3 Km 110 MN

Temps Total de paleig: 47h 30’

Velocitat mitja: 4.32 Km/h 2.33 Nusos

Enllaç a l'àlbum de fotos del dia 23

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2019.06.22 - Volta a Menorca en caiac de mar.

Dia 9 - de Cala dels Canutells a Maó 

Avui després del gran i bon tiberi d'ahir per sopar, ens hem aixecat a quarts de set, a punta de sol, com gairebé sempre. 

Foto: Jaume P.

La previsió no és gaire bona, diu que entrarà vent de sud, però més aviat tard, esperem haver passat el cap de punta Prima abans no entri el vent.

 

Per acabar la nostra aventura, naveguem per una costa baixa urbanitzada però amb molts racons i petites cales perfectes per nedar, descansar, i sortir del mar si cal, com són la cala de Binidalí o la cala de Biniparratx.

Passem també per Binissafúller, on trobareu el caló Fondo, conegut popularment com les Olles de Binissafúller, un racó ideal per a fer snorkel, que nosaltres no aprofitem, cal continuar per no tenir masses problemes amb el vent.

Finalment, seguint les indicacions de Miki, que té arrels aquí, ens aturem a Binibéquer Vell i passegem pels seus estrets carrerons i casetes blanques, la darrera parada abans d'arribar a la platja de Punta Prima, on farem un bon descans, un cafè amb gel i ens banyarem.

 

   

 

Anem molt justos de temps i el vent del sud ja comença a fer-se notar, per això deixem per una altra excursió la visita a l'illa de l'aire i l'illot del cagaire. Lamento especialment no visitar l'illa de l'aire, perquè m'hagués agradat força veure el 7 i últim far de Menorca. És un far que no està pròpiament a l'illa de Menorca sinó en una illa minúscula, l'illa de l'aire, una illa on sempre bufa el vent.

 

Ara des de Punta Prima fins a Maó navegarem ja en direcció nord, a cada palada tenim més a prop la fi del nostre periple per Menorca.

Aquest tram de costa és força turístic, passem per una petita zona d'estiueig, Alcalfar on veiem dalt dels penya-segats, la seva imponent torre de defensa.

Ens aturem a S'Algar, avui el sol pica, i ara que estem a recer del vent es nota molt. No hi ha una platja pròpiament dita així que desembarquem en una rampa per pujar embarcacions.

Mirem de deixar els caiacs a la part on els hi doni menys sol i nosaltres preparem el dinar i ens refresquem.

Un veí de la urbanització obre una mànega d'aigua dolça i alguns aprofitem per treure'ns la sal de sobre.

Dinem a l'ombra de les barques avarades, tots ja sentim el cansament dels dies de paleig acumulats. Descansem a les ombres de les cases i a quarts de quatre fem un cafè en un bar que hi ha a tocar del port.

A quarts de cinc ja estem a l'aigua, direcció cala Rafalet, uns quants encara anem fent freus, alguns molt divertits. He de recordar que cal portar un casc per la propera excursió, sobretot si vull roquejar. Just sortir de cala Rafalet, seguim direcció nord fins a l'entrada del port de Maó.

En Robert em comenta que el mar fa pujada. Jo em quedo sorprès, tot i que anem en direcció nord mai havia sentit aquesta definició, però en Jaume s'apunta al concepte, i és que a hores d'ara ja fa moltes hores que palegem avui i moltes milles acumulades a les nostres espatlles.

L'entrada de Maó per la banda sud és un seguit de fortaleses que antigament defensaven l'entrada d'un dels ports més importants de la Mediterrània.

En entrar a Maó s'ha d'anar amb compte amb el trànsit d'embarcacions que surten del port a primera hora del dia, i entren a darrera hora, especialment a l'estiu.

Travessem el port, avui no hi ha massa tràfic perquè el port està mig tancat per una cursa que ha d'arribar.

Les últimes bolcades a cura d'en Robert i en Jordi fan que el Robert perdi les seves ulleres de sol al fons del port de Maó, les busquen ell i el Jordi, però finalment no les troben.

Desembarquem just al mateix lloc on vam embarcar i anem a dormir a un pàrquing que hi ha a la zona del port. Després fem 2 grups, els que sortiran de nit i els que no, els darrers anirem a sopar primer, més tard ja aniran els que volen sortir i aprofitar la gresca de la revetlla de Sant Joan, una de les festes grans aquí a Menorca.

Avui hem palejat gairebé vuit hores, ha estat el dia més llarg.

Demà a la nit ja dormirem a casa.

Distancia recorreguda:  35,6 Km

Temps de paleig: 7h 52’

Enllaç a l'àlbum de fotos del dia 22

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY