2014.06.03 - Un pagaia al regne de les aigües braves

En Quico I, o en Quico el primer.

El canal de Ponts és un canal d'aigües braves ideal per la iniciació d'algú.  Tenim 3 entorns, la tolla a dalt on la gent pot aprendre a palejar, el canal al mig més tècnic, i a baix, on acaba el canal, un lloc ideal per iniciar-se a les aigües braves, per això he portat allí a en Francesc.

És un quart d'onze quan arribo a Ponts, en Francesc, m'espera.  El primer que faig és tranquil·litzar-lo explicant-li una mica que hi ha pel canal, deflectors, rulls, obstacles,...

No ho aconsegueixo, encara no tinc la seva qualitat com a mestre i ell te la meitat del seu cap en un altre lloc, mala cosa quan un s'ha de ficar al corrent.

Ens canviem i entrem a l'aigua, ens quedarem a la part baixa del canal hi ha corrent però no massa, això és el que opino jo, ell ho veu diferent.

   

Comencem amb "Backs" i presses de corrents, després pugem una mica pel riu i continuem fent maniobres.

   

La sessió acaba amb un Francesc estressat i sorprès, estressat per que te al cap masses coses i el riu exigeix una dedicació plena, i sorprès perquè li comento que en Toni ha dit que se'l veia força bé.

Per acabar el matí jo baixo el canal en plan oriental, es ha dir tot "xino-xano". Ell es canvia i marxa cap a Mataró, on tenia el seu cap.

Espero retrobar-lo aviat al reialme de les aigües braves i que en pugui gaudir més la pròxima vegada.

Jo em quedo per aprofitar una mica la tarde, faré un altre descens i desprès marxaré cap a casa.  Arribo a Andorra a les 8 de les tarda, he estat 12 horas fora i m'he possat a escriu aquest petit relat de les aventures i desventures d'un pagaia a Ponts.

A veure quan la resta de pagaies s'anima a venir?

Ens veurem a l'aigua!

per cert,

Nosaltres també palegem tot l'any

2014.05.10 - Trobada kayakquera a Ponts.

quatre hores d'entrenament

Surto d'Andorra a quarts de nou amb el meu caiac i el d'en Grumpy baixo a Ponts.  Pel camí, a uns 20 Km de Ponts l'adelanto, per que ell, que a sortit a quarts de vuit, baixa en bicicleta.

Desprès d'esmorçar en Robert i jo ens preparem per anar al riu, i en Grumpy arriba.  Aviat estarem a l'aigua palejant.  El meu exercici és 

Entrar al corrent amb el casc del caiac quasi pla.

                                                          Verbum Edu

Abans ens deien que calia donar casc, quan fèiem un canvi de corrent al riu, i ara ens diuen que "la nova moda és" fer-ho amb el casc casi pla, això si treballant molt d'abdominals.

L'exercici passa per aixecar una mica la proa de l'embarcació, sense tira endarrera el cos, i suaument aixecar un punt el cantó per on ve el corrent.  L'exercici és cansat i exigent, si el canto no és suficient volcada i esquimo, i si és excesiu el viratge és massa rapid i hi ha derrapatge de la popa, que és el que volem evitar. 

Ens fiquem els 3 a l'aigua i comencem a practicar.

   

Primer calentem una mica i desprès comencem el descens.  Tardarem casi dos hores en acabar el primer descens d'un canal de menys de 800 metres, i desprès pugem per fer el salt de la pressa.

   

Son les 2 i anem a dinar, i a quarts de 5 tornem al riu.  En Grumpy es queda a dalt i ens dona el primer ensurt del dia.

el seu caiac baixa per la pressa i jo darrera, ningú pren mal, però jo us asseguro que moure un Recon ple d'aigua no es una tasca gens fàcil.

Tornem a pujar i en Robert i jo continuem entrenant.  un dels entrenaments també és fer esquimo a la corrent, 5 surten bé però fallo en el sisè.

Desprès de dos hores mes de caiac ens canviem i ens fotem un gelat.  Ells marxen cap a Andorra i jo cap a Barcelona.  

A les 9.30 arribo a casa els meus pares i la veritat és que estic molt baldat, tan tan tan baldat que no tinc ni esma d'anar-me'n al llit.

Moltes gracies a en Grumpy i en Robert per la companyia  i

ENS VEUREM A L'AIGUA!

per cert, 

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2014.04.18 - A Ponts, competició i entreno

L’aigua del riu està encara molt, molt freda

He arribat a Ponts abans d’un quart de nou i m’he posat a treballar amb uns companys per preparar l’infraestructura pel programa ETER del Nàutic Mig Segre.  La temperatura és baixa, el termòmetre de la furgoneta marca 7 graus.

El dia està una mica rúfol, però les previsions diuen que acabarà sortint el sol

Veig molta gent coneguda, fa il·lusió aquesta festa del caiac amb tanta gent jove participant-hi, ja m’agradaria que en les competicions al mar tinguéssim tanta gent jove participant-hi.

       

En menys de dos hores començarà la competició.  El sol ja llueix i ha trencat totes les boires matineres.  Molts joves baixant pel canal, jugant, i gaudint , amb l’aigua. Vull destacar, una colla d’andorrans i andorranes, alguns venezolans, gent de Korea que entrena en Litus, gent de Donosti, i Galicia i Portugal, i com no la gent del Cadí i del Nàutic Mig Segre, la Segre’s Cup ja ha esdenvingut una prova internacional.

L’organització impecable, com sempre, el Nàutic Mig Segre ofereix el millor a tots els participants i assistents.

La prova comença i els problemes tècnics es van sol·lucionant, i , els palistes baixen pel canal, i els arbitres avaluen cadasq’un dels descensos, una dècima de segon, pot fer que un d’aquests jove triomfi, l’altre no fracassa, pero ara haurà de millorar.

El descens és molt tècnic, hi han portes de pas quasi alineades i separades per l’ample del canal seguides per una porta de remonte.  La primera s’ha de pasar quasi d’esquena, sobretot en les categories de canoa, C1 i C2, en caiac la maniobra és menys exigent, però també s’ha de fer de forma molt precisa.

               

És una imatge molt plàstica veure ha aquests joves passant per aquestes portes, la concentració, la precissió al posar la pala, el punt de velocitat precis per ,sense perdre velocitat, pasar per cadasq’una de les portes sense penalitzar.

   

En acabar la prova, ajudo a recollir, i faig un moç amb la gent del Nàutic Mig Segre.   Fa un sol espectacular.   És una llastima que en Toni i la resta de la gent del club, hagin tret els números de les portes, per que a mi m’hagues agradat provar de pasar per les portes amb el Recon.

Son les quatre de la tarda i jo entro a l’aigua amb el meu caiac.  Hi han tres o quatre pescadors pel canal, però s’aparten a mesura que passo, aixó no és massa habitual.  Jo m’aturo per deixar que un pescador recuperi el peix que acaba de picar.  Avui estic content, tots podem compartir el riu, únicament hem de respectar unes petites normes de convivència, en definitiva normes de sentit comú. 

He provat de pasar per les portes 14, 15 i 16 amb el Recon, com si aquest fos una piragua d’eslalom, la veritat és que no és facil, al cap em venen les clases d’en Marc, “ANTICIPACIÓ!!” i després d’un parell d’intents fallits i de recordar com les pasaven els palistes del matí,  la maniobra comença a sortir-me de forma acceptable.

En el primer descens he estat 45 minuts, i en el segon uns 40 minuts, però en el segon les meves maniobres van sortint millor, més precises i amb un punt més de velocitat.   Després de repetir i repetir i repetir i repetir les maniobres.  Abans de sortir de l’aigua, faig tres esquimos per la dreta i tres per l’esquerra, he fet un descobriment, l’aigua encara és MOLT freda, pero que molt molt molt FREDA.

Són gairebé les 6 de la tarda i jo em canvió i ja marxo cap a casa he gaudit d’un gran dia de caiac, pero també he acabat ben valdat, i ara el meu coll està una mica resentit per la fredor de l’aigua.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

per cert, 

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2013.05.25 - Un Recon al canal de Ponts

QUE FA UN CAIAC DE CREEk a PONTS?

Avui hem anat a Ponts, el canal te un bon esborany a la dreta per on surt l'aigua, al inici de tot, pero com baixa tanta aigua el canal segueix operatiu i molt divertit.

Hem anat 3 palistes, Pilar i jo del CCCA i Arnau del Club Costa Daurada (TGNNautica). M'ha fet il·lusió veure'l de nou a l'Arnau, feia temps que no coincidiem a l'aigua, i realment paleja força bé.  Ell ha agafat un caiac d'eslalom, la Pilar portava el seu Dagger RPM jo he anat amb el Wave RECON, no és el meu millor caiac per navegar per el canal, però el meu objectiu es tunejar el caiac per poder fer descensos.

Hem anat a l'aigua l'Arnau i jo.  Ell ha començat per abaix i jo per dalt, a mi remuntar el canal.  Ens hem trobat al mitg.

   

La veritat és que l'Arnau navega força bé, jo ja l'he convidat al proxim clinic amb en Marc.  Després s'ha incorporat la Pilar, ella no ha baixat des del inici, embarca despres de la plataforma.

       

Fa unes preses de correctes, però despres fa un contracasc i volca.  L'Arnau i jo recuperem la palista i el barco i la Pilar torna a embarcar.

       

Finalment la Pilar ha fet un descens amb totes les lletres, deprés anem a dinar, i avui ho fem al Ventureta, un plat combinat i cap al Club Mig Segre.  A les 4 ja estem altre cop a l'aigua, jo ja estic baldat, pero l'Arnau encara pot i continua treballant i repetint i repetint.

Jo baixo i faig mitja dotzena d'esquimos, ja tinc el caiac bastant ben acoplat, i la veritat és que no hem costa gaire esquimotar un barco tan gran.

Després l'Arnau i jo sortim del aigua i la Pilar i jo cap a casa i l'Arnau marcha cap a Montrebei, demà te una sortida amb la gent del Club Costa Daurada. A tots 3 moltes gracies per la companyia en una jornada que m'ha deixat baldat.

 

I ara, per acabar una col·lecció d'imatges que han sortit de la meva GOPRO.  

Espero poder montar la màquina GOPRO en un altre lloc el proxim cop i que pugueu gaudir d'imatges diferents.

Des de aqui vull demanar a la CHE que arregli el mes aviat possible el camp d'eslalom, es una vergonya que en la primera riada, el canal hagi patit els desperfectes que ha patit.

Ens veurem a l'aigua!

per cert,
Nosaltres també palegem tot l'any