2015.03.28 - Simpòsium Pagaia 2015 - Dia 1

Un dia molt llarg

Ahir divendres vaig arribar a Llançà, la capital del caiac a Catalunya.  Vam descarregar els meus caiacs i vam fer un moç.  Després de cap a formalitzar les inscripcions del Simpo.

 

Allí les primeres salutacions, vells amics, antics companys de pala que ens retrobarem i finalment les inscripcions als clínics

Avui a quarts de 8 ens hem aixecat, la Rosa i jo hem dormit al hotel Carbonell, un hotel petit i familiar de la vila, i després cap a la presentació del dia, i dels monitors.

 

Ens organitzem per anar a la platja de Garbet, per que la previsió diu que el vent bufarà molt fort, força 7 amb ratxes que poden arribar a força 9.  

Jo estic inscrit en el clínic de "Resolució d'incidències", som una molt bona colla que es divideix en 2 grups, el nostre el guiaran en Rick (Cornwall) i en Jean Marc (Bretagne), 2 palistes experimentats que ens faran millorar la tècnica de la solució de problemes en el mar.

     

El primer que fem és treballar moviments bàsics, per mes endavant anar a jugar una mica amb les pedres, practicant el canvi en la tècnica que els han comentat.  

El vent va pujant d'intensitat i alguna ratxa provoca les primeres volcades sense consecuencies.

      

Desprès de 90 minuts de caiac dinem una mica, però per poder dinar cal fer uns esquimos primer.

 

Un cop dinats, un dinar de treball, per que en Rick i en Jean Marc ens expliquen que i com ho farem els següents rescats.

Revisem les línies d'arrosegament i veiem que salten correctament del cinturo.  i després tornem a l'aigua per practicar, i practicar, i practicar. 

• Arrosegament sense cordes per devant
• Arrosegament sense cordes per darrera
• Arrosegament amb corda en linia de 2 i de 3

en fi una jornada llarga, us ho havia dit?.

 

Es una llàstima que més gent del club d'Andorra no s'hi hagi afegit, el nivell tècnic dels guies és excel·lent i jo estic aprenent molt.

   

Finalment arribem a la platja, jo estic mort, i en Rick encarà em fa fer un parell d'esquimos més.  Que bo que és portar un vestit sec!

Carreguem i cap a Llançà, i allí la primera sorpresa del dia, bé ni la primera ni la segona ni ..,  però si és una noticia

Rai treballant per SKKayay?

Ara toca gaudir del video d'en Rai a Alaska.  Som una bona colla a la casa de cultura i no hi cabem tots.

Del video unicament us dirè que millor que el veieu, imatges precioses i una historia que cal sentir.

Al final tots en peu aplaudint a en Rai per una aventura que molts voldrien voldriem haber fet.

Demà serà un dia mes llarg encara, toca un clínic de Rock Hopping al matí i un altre de rescat assistit per la tarda, i aquesta nit dormirem un hora menys.

A continuació una projecció de TOTES les fotos

Ens veurem a l'aigua!

per cert,

Nosaltres també palegem tot l'any

2014.07.20 - Vinyes verdes vora el mar

Que els pins cenyeixin la cala

Avui hem quedat  a Llançà amb la Vera i en Txus.  Jo havia de recollir el meu caiac que en Pau (SK Kayak) m’havia reparat, malgrat tenir un any, ja estava una mica atrotinat, bé no massa però volia reparar les ralladures i alli ho fan força bé.

Son les 10 i pocs minuts, jo ja he ellestit amb en Pau i estic prenent un esmorçar.  Arriben la Vera i en Txus i es prenen un tallat.

Mentre fem el moç, comentem una mica la previsió del temps, molt vent de nord i a la tarda pluges; queda  clar que o sortim de Port Lligat per anar cap el Cap de Creus, o hem de canviar de ruta.  En Txus proposa anar  cap el nord, direcció Colera i Portbou.  Tots hi estem d’accord i a les 11 sortim en direcció nord.  

   

El vent bufa fort, potser força 4, i nosaltres intentem navegar enganxats a les pedres per estar una mica arrecerats i malgrat tenir més onades navegar amb menys vent.

 

Dintre de la badia de Llançà naveguem bé, però quan sortim de les puntes comencem a sentir la força del vent.  Pel camí trobem en Ferran, que està acompanyant un bona colla de joves nedadors que estan fent una travessa, els acompanyem una estona i després continuem la nostra ruta direcció nord.

Passem pel freu que hi ha abans d’entrar a la badia de Colera.Te la seva gracia pasar per alli, les onades i el vent dificulten una mica la navegació.  La Vera s’enganxa i li donem un cop de mà per sotir.

   

Quan entrem a la badia de Colera, la visió del pins embolcallant les platges i les vinyes a tocar del mar, i a recer de la tramuntana, són un espectacle preciós, per això he posat aquest nom a aquesta entrada al BLOG.  

Despres d’uns 8,5 Km hem arribat a Colera i anem directament al xiringuito de la platja per beure una cervesa.  Avui fa calor, el sol cau fort, potser perquè encara no ha arribat la pluja.

 

Cap a les 14 h tornem a embarcar, la tornada la farem aprofitant el vent i les onades.  Seran menys de 6 Km que farem en menys d’una hora.  En arribar a Llançà ja veiem que el temps està canviant.

 

Cap a les 4 de la tarda, tot just abans que es posi a ploure, la Vera en Txus i jo marxem de Llançà.   A l’alçada de Bellcaire la pluja esdevé molt violenta, amb pedra i tot, és clar que la pluja no sap ploure.  Ben segur que el caiac acabarà ben dessalat.

Ens aturem a Verges, plou molt, i aprofitem per fer un mos, mentre passa la forta tamborinada, després en Txus i la Vera marxen cap a Tarragona, jo torno a Maspinell, allí encara plou prou i jo deixo el caiac sobre el cotxe, no vull mullar-me més.

Gràcies als meus companys de pala per la companyia i per una bona jornada de pala.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY