Que els pins cenyeixin la cala
Avui hem quedat a Llançà amb la Vera i en Txus. Jo havia de recollir el meu caiac que en Pau (SK Kayak) m’havia reparat, malgrat tenir un any, ja estava una mica atrotinat, bé no massa però volia reparar les ralladures i alli ho fan força bé.
Son les 10 i pocs minuts, jo ja he ellestit amb en Pau i estic prenent un esmorçar. Arriben la Vera i en Txus i es prenen un tallat.
Mentre fem el moç, comentem una mica la previsió del temps, molt vent de nord i a la tarda pluges; queda clar que o sortim de Port Lligat per anar cap el Cap de Creus, o hem de canviar de ruta. En Txus proposa anar cap el nord, direcció Colera i Portbou. Tots hi estem d’accord i a les 11 sortim en direcció nord.
El vent bufa fort, potser força 4, i nosaltres intentem navegar enganxats a les pedres per estar una mica arrecerats i malgrat tenir més onades navegar amb menys vent.
Dintre de la badia de Llançà naveguem bé, però quan sortim de les puntes comencem a sentir la força del vent. Pel camí trobem en Ferran, que està acompanyant un bona colla de joves nedadors que estan fent una travessa, els acompanyem una estona i després continuem la nostra ruta direcció nord.
Passem pel freu que hi ha abans d’entrar a la badia de Colera.Te la seva gracia pasar per alli, les onades i el vent dificulten una mica la navegació. La Vera s’enganxa i li donem un cop de mà per sotir.
Quan entrem a la badia de Colera, la visió del pins embolcallant les platges i les vinyes a tocar del mar, i a recer de la tramuntana, són un espectacle preciós, per això he posat aquest nom a aquesta entrada al BLOG.
Despres d’uns 8,5 Km hem arribat a Colera i anem directament al xiringuito de la platja per beure una cervesa. Avui fa calor, el sol cau fort, potser perquè encara no ha arribat la pluja.
Cap a les 14 h tornem a embarcar, la tornada la farem aprofitant el vent i les onades. Seran menys de 6 Km que farem en menys d’una hora. En arribar a Llançà ja veiem que el temps està canviant.
Cap a les 4 de la tarda, tot just abans que es posi a ploure, la Vera en Txus i jo marxem de Llançà. A l’alçada de Bellcaire la pluja esdevé molt violenta, amb pedra i tot, és clar que la pluja no sap ploure. Ben segur que el caiac acabarà ben dessalat.
Ens aturem a Verges, plou molt, i aprofitem per fer un mos, mentre passa la forta tamborinada, després en Txus i la Vera marxen cap a Tarragona, jo torno a Maspinell, allí encara plou prou i jo deixo el caiac sobre el cotxe, no vull mullar-me més.
Gràcies als meus companys de pala per la companyia i per una bona jornada de pala.
