Dia 9 - de Cala dels Canutells a Maó
Avui després del gran i bon tiberi d'ahir per sopar, ens hem aixecat a quarts de set, a punta de sol, com gairebé sempre.
 |
| Foto: Jaume P. |
Per acabar la nostra aventura, naveguem per una costa baixa urbanitzada però amb molts racons i petites cales perfectes per nedar, descansar, i sortir del mar si cal, com són la cala de Binidalí o la cala de Biniparratx.
Passem també per Binissafúller, on trobareu el caló Fondo, conegut popularment com les Olles de Binissafúller, un racó ideal per a fer snorkel, que nosaltres no aprofitem, cal continuar per no tenir masses problemes amb el vent.
Finalment, seguint les indicacions de Miki, que té arrels aquí, ens aturem a Binibéquer Vell i passegem pels seus estrets carrerons i casetes blanques, la darrera parada abans d'arribar a la platja de Punta Prima, on farem un bon descans, un cafè amb gel i ens banyarem.
Anem molt justos de temps i el vent del sud ja comença a fer-se notar, per això deixem per una altra excursió la visita a l'illa de l'aire i l'illot del cagaire. Lamento especialment no visitar l'illa de l'aire, perquè m'hagués agradat força veure el 7 i últim far de Menorca. És un far que no està pròpiament a l'illa de Menorca sinó en una illa minúscula, l'illa de l'aire, una illa on sempre bufa el vent.
Ara des de Punta Prima fins a Maó navegarem ja en direcció nord, a cada palada tenim més a prop la fi del nostre periple per Menorca.
Aquest tram de costa és força turístic, passem per una petita zona d'estiueig, Alcalfar on veiem dalt dels penya-segats, la seva imponent torre de defensa.
Ens aturem a S'Algar, avui el sol pica, i ara que estem a recer del vent es nota molt. No hi ha una platja pròpiament dita així que desembarquem en una rampa per pujar embarcacions.
Mirem de deixar els caiacs a la part on els hi doni menys sol i nosaltres preparem el dinar i ens refresquem.
Un veí de la urbanització obre una mànega d'aigua dolça i alguns aprofitem per treure'ns la sal de sobre.
Dinem a l'ombra de les barques avarades, tots ja sentim el cansament dels dies de paleig acumulats. Descansem a les ombres de les cases i a quarts de quatre fem un cafè en un bar que hi ha a tocar del port.
A quarts de cinc ja estem a l'aigua, direcció cala Rafalet, uns quants encara anem fent freus, alguns molt divertits. He de recordar que cal portar un casc per la propera excursió, sobretot si vull roquejar. Just sortir de cala Rafalet, seguim direcció nord fins a l'entrada del port de Maó.
En Robert em comenta que el mar fa pujada. Jo em quedo sorprès, tot i que anem en direcció nord mai havia sentit aquesta definició, però en Jaume s'apunta al concepte, i és que a hores d'ara ja fa moltes hores que palegem avui i moltes milles acumulades a les nostres espatlles.
L'entrada de Maó per la banda sud és un seguit de fortaleses que antigament defensaven l'entrada d'un dels ports més importants de la Mediterrània.
En entrar a Maó s'ha d'anar amb compte amb el trànsit d'embarcacions que surten del port a primera hora del dia, i entren a darrera hora, especialment a l'estiu.
Travessem el port, avui no hi ha massa tràfic perquè el port està mig tancat per una cursa que ha d'arribar.
Les últimes bolcades a cura d'en Robert i en Jordi fan que el Robert perdi les seves ulleres de sol al fons del port de Maó, les busquen ell i el Jordi, però finalment no les troben.
Les últimes bolcades a cura d'en Robert i en Jordi fan que el Robert perdi les seves ulleres de sol al fons del port de Maó, les busquen ell i el Jordi, però finalment no les troben.
Desembarquem just al mateix lloc on vam embarcar i anem a dormir a un pàrquing que hi ha a la zona del port. Després fem 2 grups, els que sortiran de nit i els que no, els darrers anirem a sopar primer, més tard ja aniran els que volen sortir i aprofitar la gresca de la revetlla de Sant Joan, una de les festes grans aquí a Menorca.
Avui hem palejat gairebé vuit hores, ha estat el dia més llarg.
Demà a la nit ja dormirem a casa.
Distancia recorreguda: 35,6 Km
Temps de paleig: 7h 52’
