dilluns, 12 de setembre del 2016

2016.09.08 - Un "classic" de Llavorsi a Sort

Dos batejos al riu

Avui hem sortit abans de les 9 d'Andorra.  És el dia de Meritxell i molta gent el vol aprofitar, d'aqui una estona, suposem que hi haurà molta gent sortint per l'aduana del riu runer.  

La Rosa i jo sortim cap a Sort, hem quedat a quarts d'onze amb en Grumpy.


Quan arriba el Grumpy anem a fer un cafe i alli trobem al Miquel Bisart, sempre et trobes coneguts a Sort.  Després d'esmorzar, saludem als amics i carreguem el meu caiac a la furgoneta d'en Grumpy i marxem cap a Llavorsí, allí embarquem, a tocar del camping Riberies.  La Gemma, l'Edu i una colla de l'AEP també estan allí a punt d'embarcar, és el que te quna hi ha poca aigua a la Noguera, que com aquell que diu hi ha cua per embarcar.


  


La Gemma comenta que serà com un dels descensos populars que fem amb l'AEP.



En groc teniu els trams més tranquils i en taronja i vermell els ràpids. 

L'Edu acompanya a una principiant en un caiac inflable, és el seu bateig al riu, i jo batejo a Norfeu a la Noguera-Pallaresa.  

He estat aquesta setmana ajustant-lo i ara penso que ha d'anar força bé, ho probare avui.



Relaxats...
Quan ell dóna les explicacions de com travessar un ràpid, tant el Grumpy com jo tenim les orelles ven atentes, l'Edu és un gran caiaquista.



i divertits, com no pot ser d'altra manera
Els ràpids es van succeint sense cap problema, no baixa massa aigua.  

El Grumpy em retreu que navego massa relaxat, que em falta aquell punt d'activació a l'hora d'afrontar els ràpids. Segons ell, jo no treballo amb la mateixa intensitat si estic al camp d'eslàlom que si estic fent un descens. 

Potser té raó, i un dels motius, i dic motiu no parlo d'excusa, podria ser que mentre estic fent un descens treballo en mode de conservació per poder-lo acabar correctament.  Al contrari que quan treballo en un camp d'eslàlom, que com tinc la sortida a tocar, puc arriscar molt més pel que fa a fer esforços.  

M'he compromes amb en Grumpy que intentare treballar l'intensitat la setmana que ve, quan ell no vingui amb mi.    );-)



 

Deixem a Rialp als últims de l'AEP, la Gemma s'havia quedat abans, en Grumpy i jo continuem fins a Sort on jugarem una estona al camp d'eslàlom. Intento baixar el rull de Sort d'esquena per quedar-me enganxat, i ho pago amb una rebolcada, que acaba en un esquimo. La veritat que estic ben falcat a Norfeu. 

Ara unes dades tècniques

  • Distància recorreguda:   16,18 Km
  • Velocitat mitja:                  5,5 Km/h
  • Temps de descens:            2h 57m
  • Nivell d'aigua:                 Baix, la Noguera-Pallaresa baixa justa d'aigua.

La proxima setmana toca el Ter!!!, nosaltres ja estem a punt i vosaltres????


Enllaç a l'àlbum de fotos.

PD:
Si algu o alguna vol alguna foto més gran que m'ho comenti via email i us la faig arribar




ENS VEUREM A L'AIGUA

per cert,

NOSALTRES PALEGEM TOT L'ANY


2016.09.10 - Un gran paper

A Tacem, la Mònica ens dona una alegria

Ahir llegint les notícies de la ICF, vaig veure amb què Mònica Dòria havia fet un 8è lloc en la 5a prova de la copa del món absoluta, celebrada a Tacem (Slovenia). 


 
   

He estat seguint el que ella ha fet i l'he comparat amb el millor descens de cada fase de la competició. Així en les semifinals Mònica es va mesurar amb Claire Jacquet.




Mònica va acabar en 9a posició i es va classificar per les finals.  En  la final la millor va ser Kimberley Woods que acabaria la prova en 1a posició



La Mònica va acabar en una magnifica 8a posició, després un descens espectacular amb esquimo inclós.




Vull felicitar a la Mònica per aquesta magnífica competició, que no és una flor d'estiu sinó el fruit d'un llarg i continuat esforç de molts anys. 

La Mònica ha obtingut un magnífic resultat a una prova de la copa del món d'eslàlom, i l'ha obtingut malgrat Andorra ser un país que viu d'esquena al riu. 
  • El pais no te camp d'eslàlom propi, d'ençà que el govern va decidir ampliar la carretera general davant l'estadi comunal en l'any 2001. 
  • La llera del riu està molt bruta, amb moltes deixalles de la construcció, entre d'altres.
  • Hi ha trams que són més un canal de desguàs que un tram de riu, com el que tenim davant del parc central d'Andorra la Vella.
  • i finalment, avui dilluns 12 de setembre la TV Andorrana no ha fet cap esment a aquest resultat.
L'esforç individual és molt important, però sempre es necessari l'ajut institucional, de govern i federació, per anar més enllà, i així poder tornar a tenir representants d'Andorra a les properes proves d'eslàlom a les olimpíades del 2020, i el que és més important, consolidar una escola d'aigües braves amb el jovent d'Andorra.


NOTA IMPORTANT 
Els videos i les imatges son un extracte dels videos del canal de la ICF a youtube


ENS VEUREM A L'AIGUA

PER CERT,

elles PALEGEM TOT L'ANY!!!


diumenge, 11 de setembre del 2016

2016.08.13 - Amb la familia a Ponts

Desprès de tant palejar al mar ...

Ara, després de molts dies de palejar al mar, he tornat al riu, al camp d'eslalom de Ponts.  El canvi de medi em passa factura hi ho fa seriosament.

En Toni em recorda que he de palejar MES verticalment, la seva famosa frase 

No estàs parlant per un micró!




Es bo tenir qui t'ajuda, quan tu no veus l'errada mes grossa que comets.



Les primeres maniobres surten fluixes, és mol diferent el paleig al mar, on vols fer , habitualment, llargues distancies, que aqui al riu on tot és mes ràpid i explosiu.  Poc a poc vaig millorant, això ho dic jo, i vaig arriscant una mica més, això ho diu el caiac que em posa al meu nivell refrescant-me. 


   

Després d'una hora d'entrenament, arriba la família i jo deixo el caiac i comencem a jugar, que és el que agrada als menuts.

El primer, equipar als menuts i, a continuació una remullada, nedem el canal



i a continuació el baixem amb un dels mini-rafts del Nàutic



és evident que els meus nebots disfruten fent bestieses, jo també.  Com podeu observar a l'imatge, la porta no la vam passar massa bé, que hi farem.

Ara les excuses,

  • El rull ens va enganxar
  • El David no palejava
  • La barca no era un caiac
  • No voliem passar la porta
però, en definitiva, excuses.  El resultat final, no vam passar la porta, un David encantat i amb ganes de repetir-ho, i jo que m'ho vaig passar d'allo mes bé.


Gracies al Bernat i la Rosa per les fotos.


ENS VEUREM A L'AIGUA

per cert,

NOSALTRES PALEGEM TOT L'ANY

dissabte, 3 de setembre del 2016

1994.octubre - La Copa Pirineus, a Andorra!!!

... caldrà fer memòria, per poder repetir el pas d'una història


Aquesta entrada al BLOG, tan fora de lloc cronològicament parlant, neix en el moment que un bon amic del CECB (Manresa), en Dani, em va fer arribar unes fotos d'una prova de la Copa Pirineus de l'any1994 (o 1995), celebrada a Andorra, en què ell havia participat. 

Gràcies a les fotos, avui podem saber, els que no som prou vells al país, on era l'emplaçament del desaparegut camp d'eslàlom, a tocar del Lycée compte de Foix d'Andorra la Vella, davant de l'estadi comunal.

  

Va ser una prova internacional, amb palistes francesos, espanyols i andorrans celebrada a Andorra sota l'atenta mirada d'andorrans i turistes, amb maniobres més o menys reeixides.



Andorra, fora de l'època hivernal, era, i encara és, un indret on es venia electrònica, alcohol i tabac, tant és així que la marca de whisky JB va patrocinar aquella competició. Fa gràcia veure els caiacs amb el logo de JB a sobre, ara ja no es pot veure això.



És important remarcar que malgrat viure Andorra d'esquena al riu, el país tenia un petit camp d'eslàlom on els esportistes podien practicar i els vianants gaudir amb les seves maniobres, més o menys afortunades. El camp d'eslàlom estava entre l'escola francesa i l'estadi, un bon lloc, o si més no un lloc.

   

Eren altres temps, el riu baixava més brut, Peris lluitava per tirar endavant l' àrea tècnica d'una Federació Andorrana de Canoe Caiac i Aigües Braves que feia les primeres activitats en l'ambit internacional. Aquesta prova, la Copa Pirineus, n' és un clar exemple.



Ara res d'això no és possible, arran de les obres de la carretera, el Govern va eliminar el camp d'eslàlom, i amb ell les possibilitats de practicar aquest esport a Andorra.

Ara han passat més de 20 anys, pel camí, Montse Riberaigua va anar a l'olimpíada de Pequín el 2012 representant Andorra en eslàlom K1, i ara al país hi ha 2 noies joves, la Mònica i la Laura, que estan fent un bon paper en les diferents competicions d'eslàlom en què  participen, K1 i C1.



Laura i Monica (Foto extreta del Facebook de la FACCiAB)

Tota una història que va començar amb un petit camp d'eslàlom, amb un tècnic i amb una federació que iniciava un camí que ens ha portat on estem ara.

Però el camp d'eslàlom, que tan ràpid va desaparèixer per fer unes obres d'ampliació a la carretera, encara ningú no s'ha molestat a tornar-lo al seu lloc.


ENS VEUREM A L'AIGUA

per cert,

Potser algun dia al camp d'ESLÀLOM d'ANDORRA


dissabte, 13 d’agost del 2016

2016.07.29 - A les illes Medes i més enllà

La petita foradada

Són dos quarts de deu del matí quan surto de la platja de la Fonollera (Platja de Torroella de Montgrí) en direcció a les illes Medes.   Via wasap he quedat amb l'Ariel, els eu nebot i el seu fill i el Pepe a les Medes.
De la Fonollera a la Meda Xica
Un cop allí em trobo amb tota la colla, navegant al voltant de la Meda Xica.





Que bonics que són els caiacs fets a mà per l'Ariel, ell em comenta que els ha fet amb niló balístic, una bona opció per fer caiacs d'aquest tipus.

Ens aturem a la platja del Portixol, està la Meda Xica, orientada al nord, però com queda darrere de la Meda Gran queda aixoplugada de la tramuntana, que és el vent dominant a la zona.
La Meda Xica amb alguns topònims afegits
L'Ariel i els menuts és capbussen seguint els peixos, mentre jo deixo els caiacs subjectes amb un cab de remolc, en Pepe i jo ens quedem al Portixol.

Poca estona després en Pepe i jo marxem cap a Cala Ferriol, pero abans farem una aturada a cala Pedrosa.


Fins a Cala Pedrosa


Fins a Cala Ferriol i tornem a l'Estarti

A Cala Pedrosa, Pepe em sorpren amb la seva nevera plena de cervesa fresca, això és el colmo del caiaquista, una cervesa fresca.






Despres naveguem fins a la Foradada.  Al raco de la Morisca Pepe m'ensenya una petita cova que hi ha.
 

Tot seguit naveguem per la foradada fins als illots de Cala Ferriol on visitem la petita Foradada, accident que també m'ensenya Pepe.




Quan ens aturem a Cala Ferriol veiem la surgencia d'aigua dolça que hi ha a la cala, descasem i despres tornem cap l'Estartit.   El garbi bufa fort a la tornada, i en Pepe m'aconsella sortir a l'Estartit, així ho faig i ell m'acompanya fins a la Fonollera en cotxe.

Tot carregant el cotxe arriba Ariel que també carrega el cotxe sense mes incidències.

Avui he palejat uns 19,36Km (10,45 MN) amb molt bona companyia.  Moltes gracies a Pepe, Ariel, el seu fill i el seu nebot per aquest bon dia de paleig que el vent no ha pogut malmetre.


Enllaç a l'album de fotos



Ens veurem a l'aigua

per cert,

Nosaltres palegem tot l'any


Com hi podeu participar?

Si voleu coneixer les activitats que us proposem no deixeu de mirar e la pestanya del calendari. Si voleu proposar una activitat o demanar mes informació podeu enviar un em@il a

kayak.andorra@gmail.com

amb les vostres dades, i us respondrem el mes aviat possible.