dissabte, 14 de març de 2015

2015.03.14 - II Sortida Kaynòmica

Quan el caiac no és el mes important.

Avui únicament som 3 que farem la sortida Kaynòmica., la Pilar no ha pogut venir per coses que ara estan passant a Andorra.  Som l’Anita, en Txus i jo, i ens trobem a les 10 a casa seva a Cambrils.

En Txus que coneix la zona, ens aconsella anar a La Mora donat que bufa vent de l’oest i hem d’evitar trobar-nos amb la Mary Popins, ja sabeu que sol apareixer quan bufa aquest vent.  Uns 15 minuts mes tard ja hi som. 

 



Descarreguem els caiacs a prop d’un restaurant anomenat MoraBar, serà quelcom premonitori? no ho se i ara és poc important. 

El dia és clar, no fa massa vent, i en 30 minuts carreguem els caiacs i ja hi som a l’aigua.  Ara en Txus, que fa de guia ens porta direcció nord.

   


Entrem en algunes covetes, i després de palejar uns 30 minuts arribem al castell de Tamarit. 



En arribar al Castell de Tamarit, en Txus m’ensenya el pas que hi ha per sota de la pedra de la Jovera que separa la caleta de la platja d’Altafulla, i malgrat i ha una mica de mar de fons, hi podem entrar i passar.  Entrem de nord a sud, i s’ha de passar d’un en un per que el lloc es força angost.

Sobre Altafulla es diu qué

Antigament hi havia tantes bruixes al poble d'Altafulla que més d'un, en casar-se, ho feia amb alguna d’elles.  Això li va passar a un pagès de la contrada.   El bon home, al  poc temps de casat, va descobrir que la seva dona s'escapolia totes les nits a casa de la que tenia més fama, la Xoxona. 

 Una d'aquestes nits la va seguir i va comprovà que les seves temences eren reals.  Ell l'esperà darrere la porta i li donà una gran pallissa, sense que ella se'n sentís gens.

Veient que les pallisses no donaven cap resultat, ho va consultà amb el remeir del poble. Aquest li digué: "Una nit de lluna plena, quan surti la teva dona, segueix-la i quan es trobi en un lloc on la lluna li toqui de ple, pega-li fort amb una vara de freixe.

El pagés aixì ho va fer, cosa que va provocar grans crits a la bruixa.  El remei fou tan saludable que mai més la seva dona no va tenir ganes de sortir, ni de tenir contactes amb les altres companyes del poble.



     


Continuem cap al nord i entrem en una cova que te un fons meravellós de sorra. Jo desembarco i faig algunes fotos que acompanyen el relat.

Després ja marxem en direcció sud, amb el vent de cara, volem dinar a la platja de Waikiki.  Alli desembarquem i preparem la part nòmica de la sortida.




En Txus ha preparat una escalivada que calenta en una paella, i porta també unes anxoves.  L’Anita ha portat un vi, un CVNE que obrim de males maneres, es el que te quan un s’olblida del obridor, pa llescat i tomàquet i un bon formatge.  Jo porto uns bunyols de vent, unes freses i nata.

 

Dinem, bevem, brindem, mengem, i gaudim del moment.    En Txus millora els bunyols afegint-lis nata. Jo acabo ben tip i l’Anita i en Txus, també.  Al final cauen 4 gotes i nosaltres ens posem a recollir-ho tot, no hem de deixar rastres del nostre pas. 

   


 

Tornem a la platja de la Mora, ara de tornada, tornem a tenir el vent de cara, és el sinó del caiaquista.

 

Desembarquem i carreguem els caiacs als cotxes, i el cafè final el fem al MoraBar.



Graciàs a l’Anita i en Txus per la companyia i pel dinar.

Algunes dades de interès (o no)


  • Distancia palejada:    13,82 Km
  • Esquimos:                  1 (Gitano)








Ens veurem a l'aigua!

per cert, 

Nosaltres també palegem tot l'any




diumenge, 8 de març de 2015

2015.03.08 - Primer dia a Ponts

Primer dia al riu

Avui he tornat al riu, després de casi 3 mesos de no anar-hi.   Ha estat un dia intents.

Primera noticia, a Ponts torna a haver aigua i a amb un bon nivell.  

 

Segona noticia, el aigua ni freda ni calenta, casi a 0 graus, o sigui que millor no fer un esquimo.
Tercera noticia, tres mesos sense fer caiac al riu son molts mesos i com a la pel·lícula de l'Austin Powers, jo he perdut el "mojo".

Primer he fet un escalfament a la part de baix del canal, i ja he notat que les coses no anaven massa fines.  Per començar un exercici que fèiem habitualment, com remuntar el canal no l'he pogut fer.

Després, he pujat, a peu naturalment, i he començat a baixar el canal amb el caiac, estava sol i l'aigua esta gelada, per tant no volgut arriscar massa, així que he fet una baixada de 15 minuts.  En aquest primer descens és quan he confirmat que el meu "mojo" no era el que tenia a finals del any passat i una prova d'aixó és que les meves pulsacions no han baixat de 140 per minut en aquest primer contacte.  

He arribat a baix sense can bolcada, però amb algun casi, cos massa enrere, poc "canto" a la corrent, realment si fos estiu, potser si que hagués bolcat, però l'aigua gelada ajuda molt i molt a millorar la tècnica i l'equilibri.

En la segona i tercera baixades ja començava a tenir una mica de "mojo", però encara falta molt.

Ara uns detalls sobre el canal, per els que ho feu pitjor que jo o no us importa fer esquimo amb l'aigua freda,
  • Tot just a l'entrada del canal, desprès de la primera "rampa" tenim a la dreta un arbre semi enfonsat, es passa molt bé per l'esquerra.  A continuació teniu 2 fotos editades on he senyalitzat l'arbre.

 

Ens veurem a l'aigua!

per cert, 

Nosaltres també palegem tot l'any

diumenge, 22 de febrer de 2015

2015.02.20 - Onadetes a Vilanova

Un caiac d’eslàlom al mar de Vilanova


Avui he tornat a anar amb el caiac d’eslàlom a Vilanova.  Es tracta d’un Vajda Matrix, i la meva idea és gaudir una mica de les onades.

En arribar a Vilanova passo per la botiga d’en Jaume (Nootka) però està tancada, són a Sitges, a la seva base, preparant la temporada.

Entro a l’aigua a l’esquerra de la Pasifae, a la platja de Ribes-Roges, allí les onades s’aixequen una mica més, allí el mar entra una mica més viu.

 

Un caiac d’eslálom és una embarcació de poc volum, d'uns 3,5 m d’eslora i uns 50 cm de mànega, té el casc arrodonit i la cua, amb molt poc volum, s’enlaira una mica.  No és un caiac per fer-hi surf, no te "cantos" que et permetin agafar-te a l'onada, però en dies com avui, en ser un caiac força ràpid, et permet gaudir de les poques onades que hi ha.



 


Faig una mica d’escalfament i començo a navegar les onades que van entrant.  A mesura que passa el temps les onades, de mica en mica, van baixant i s’espaien més en el temps.
Jo surto de l’aigua cap a les 3 de la tarda.  En surto una mica fred i mullat, la jaqueta d’eslàlom no és tan seca com la de gore-tex que tinc a casa i sento el fred sobre la pell, i una petita contractura al coll, no puc girar el cap a l’esquerra.


  

Em dutxo a les dutxes de la platja.  Això esta molt bé, tot un detall que cal agrair als vilanovins i a les vilanovines, cal ser políticament correcte, no?  Bromes a part, és d’agrair que les dutxes i els serveis bàsics de neteja de les platges, que pel seu clima, poden ser utilitzades tot l’any també es mantinguin disponibles tot l’any.

 

Dino una mica de peix a la Llotja i després torno cap a casa.


Ara, mentre escric aquestes línies a Andorra esta fent una bona nevada.


Ens veurem a l'aigua!

per cert, 

Nosaltres també palegem tot l'any


dimecres, 18 de febrer de 2015

2015.02.16 - Matrix a Vilanova

Entre onades i caramels

Si no hi ha riu, tindre que anar al mar.  He arribat a quarts d’una a Vilanova.  En arribar-hi, el primer que he vist, es que la vila viu intensament el Carnestoltes.Es carrers encara plens de les restes de les rues del cap de setmana, una munior de caramels per terra que fins i tot feien que la furgoneta es quedes enganxada a l’asfalt.

Avui porto un caiac d’eslalom, un Vajda Matrix que a l’epera del bateig formal d’en Marc jo li dic Matrix.  Abans de la una ja soc a l’aigua.  Entro a l’esquerra de la Pasifae, allí les onades venen bastant endreçades i malgrat que no son gaire altes, durant una hora puc anar fent algunes bones surfejades.


 

Cap al final ja li vaig agafant el “tranquillo” a aquest caiac quan surfegem les onades.



De fotos en faig poques, estic jo sol a l’aigua, i vull aprofitar la sessió per per conèixer el meu caiac.



En sortir faig 4 fotos, en sentit literal, per donar una mica de color a aquesta entrada del BLOG. 

 

Desprès, he anat a dinar al Pika/Tapa, un xató força bó, i desprès ja cap a casa.

El punt d'historia ve per la llegenda de la Pasifae, que fou, segons la mitologia,  una filla d'Helios, i al igual que els seus germans tenia poders, bé, era una fetillera, o una bruixa (depèn dels anys de matrimoni).

Va casar amb el rei Minos de Creta, i desprès d'alguns daltabaixos amb els Deus de l'Olymp i amb el seu marit, que li va ser bastant infidel, va engendrar, amb un brau, un fill anomenat Minotaure.

Com continua la historia ho deixarem per mes endavant.


Ens veurem a l'aigua!

per cert, 

Nosaltres també palegem tot l'any


dilluns, 16 de febrer de 2015

2015.02.15 - Sequera a Pons

Avui no toca

Ahir ja vaig navegar ben just d’aigua, vaig poder fer un calentament a baix i un descens pel canal.  Avui he anat a a Ponts, la idea era palejar i he quedat ben fotut, pel canal baixava un rajolinet d’aigua.  Com deia algú,

Hjeeem!, Avui no toca Hjeeem!

He aprofitat per veure com és el canal per sota i fer-ne fotos.

  

Desprès serà mes fàcil entendre com es mou l’aigua per sobre.


 


He parlat amb en Toni i m’ha comentat que a la presa tenen un problema amb les comportes, i que les estan arreglant.  Estarem com a mínim 2 setmanes sense aigua al canal.  Així que ja ho sabeu, si volíeu venir a remar a Ponts ara estarem un temps quietons.  



Jo, començaré al riu mes tard, o potser m’escapo algun divendres a remar a Sort o a Arfa, però demà segur que palejo a Vilanova diuen que hi h una mica de mar de fons i vull provar el caiac d'eslalom amb onades.


Ens veurem a l'aigua!
per cert, 
Nosaltres també palegem tot l'any

Com hi podeu participar?

Si voleu coneixer les activitats que us proposem no deixeu de mirar e la pestanya del calendari. Si voleu proposar una activitat o demanar mes informació podeu enviar un em@il a

kayak.andorra@gmail.com

amb les vostres dades, i us respondrem el mes aviat possible.