Una crepe a Cotlliure
Avui és dia 2 de gener i he sortit d’hora per deixar el meu fill a Terrassa; bé, d’hora però no tant com demà. Demà marxaré a quarts de cinc cap a Llançà, he quedat allà amb en Quico a un quart de vuit i son gairebé 3 hores de camí.
Avui ja és 3 de gener, i a Llançà som 12 palistes amb experiència diversa: per a alguns, la primera sortida llarga, per a d’altres una bona colla de milles a l’esquena, per a mi que porto més riu que mar, i per d’altres que ni tan ni tan poc.
L’Àngels també hi és, feia molts mesos, des de Ponts, que no la veia i palejàvem junts.
Són les 7:05 del matí i finalment he arribat a Llançà. Els companys estan carregant els caiacs al remolc, jo afegeixo el meu i m’assec al costat el conductor, en Quico.
A les 8:18 veiem la sortida del sol des de la furgoneta.
Son les 9:44 i després de descarregar els caiacs i canviar-nos, fem un mos en un bar de Banyuls. Els croissants i els “cafe-au-lait” i les “noissetes” bé, cares però bé; ara, el millor l’ “omelette” de l’Olga, perquè amb una ha esmorzat, dinat i quasi sopat: això és un esmorzar aprofitat.
A les 9:48 estic a l’aigua escalfant suaument amb el paleig, però en Quico em fan sortir del aigua,
Vergonya palistes, Vergonya!
i fem els estirament/escalfaments sobre la platja.
A les 10 sortim de Banyuls, jo vaig més a prop de les pedres, aprofitant que el mar està força pla, i m’entretinc fent freus i ratllant el caiac per sota.
Aquí , per la zona de Banyuls i Cotlliure, les vinyes arriben vora el mar, com a l‘altre costat de la frontera. És clar que la natura i els que en viuen, no tenen massa clares les fronteres. A mi em segueix sorprenent que els pagesos puguin encara treballar uns ceps en costers tan pronunciats, és clar que el vi de Banyuls té fama, un bon vi dolç.
Són les 10:43 i ens aturem a l’Ansa de Santa Caterina, una petita cala molt encantadora abans d’afrontar el tram més delicat de l’excursió, el cap Bear.
El dia és excel·lent, no bufa el vent i el sol llueix tot el seu esplendor, el pas del cap serà fàcil.
El cap Bear té unes parets impressionants que recorden una mica el cap de Begur. A mesura que ens acostem a Port-Vendres, ens arriba una pudor molt molesta de la costa, hi ha alguna bèstia grossa morta a prop de la paret.
Abans de passar per la bocana de Port-Vendres en Quico ens reagrupa per passar tos junts davant del port.
En arribar a Cotlliure, desembarquem a la Riera, i pugem els caiacs sobre el ciment. Dinarem al Boulevard Camille Pelletan, al Bar Brasserie la Marine.
Allí ens entaulem i fem un menú a base de crepès, sidra i cervesa. Bé, no tots dinem, l’Olga està encara paint l’ “omelette”.
No fem postres perquè en Quico no ens deixa, i únicament tenim temps de fer un cafetó.
Cap a les dues embarquem en els caiacs i sortim de Cotlliure sense poder veure la tomba d’Antonio Machado. En Quico té pressa, i vol evitar que tinguem problemes en passar el cap Bear. Ara un moment recordant a Antonio Machado
Segur que quan escrivia això, ell no pensava en un caiac, però nosaltres quan naveguem en caiac no tenim camins, i únicament deixem breus esteles en el mar.
De tornada fem alguns freus més, resseguim més la costa, i ratllem més els caiacs per sota.
No ens aturem a l’Ansa de Santa Caterina i continuem palejant cap a Banyuls. En Jordi s’endisa en el port per cercar una sortida més propera als vehicles.
Desembarquem a prop del port, a prop d’on en Quico ha aparcat la furgoneta. Jo encara faig un esquimo, un de sol, perquè malgrat el vestit sec, l’aigua és freda i el sol ja està baix, tot i que només són tres quarts de cinc.
Algunes dades d’interès sobre l’excursió
Anada:
- Distància: 11,73 Km
- Velocitat: 4,2 Km/h
- Temps: 2h 47m 54,6s
Tornada:
- Distància: 11,82Km
- Velocitat: 4,4 Km/h
- Temps: 2h 41m 24,1s
A l’alçada de Portbou el sol ja es pon a l’horitzó, avui he vist sortir i pondre’s el sol gairebé al mateix lloc.
Un bon dia de paleig i una molt bona i agradable companyia, gràcies a tots i totes.
Enllaç a l'albúm de fotos de Picasa
Ens veurem a l'aigua
per cert
Nosaltres també naveguem tot l'any
