Avui, he tornat a Ponts.
A dos quarts de deu, jo estava al Mercadona de la Seu tot esperant l'Arnau. Havíem quedat per palejar amb en Toni a Ponts, però teníem al Toni fotut.
Mentre anem baixant tenim trams de sol, trams de boira, i finalment en arribar a Ponts, llueix el sol, és una sort perquè fa força fred.
L'Arnau no té el seu caiac, els "connect" encara no han arribat, així que el Toni li deixa un de seu.
A les 11 arriba el Tito, i tots 3 anem a l'aigua. El canal encara no està arreglat, però baixa prou ta aigua per anar entrenant.
Sortim de sota i per escalfar anem remuntant són les primeres sensacions amb el caiac d'eslàlom en molt temps, però fa molta il·lusió tornar a remar.
L'entrenament no es fa ni llarg ni pesat, i després de 90 minuts i unes quantes repeticions jo surto de l'aigua, ja pesen els braços. El Tito i l'Arnau sortiran uns 20 minuts més tard. El pitjor ve ara, no hi ha aigua calenta i em dutxo, bé ens dutxem, amb aigua freda, fredorosa, fredosa, glaçada, gelada, geliua, gèlida, glacial, congelada, frígida, crua, rigorosa, com l'aigua del Segre mentre remavem, jo encara tremolo de fred quan hi penso. Això si el vestuari estava força calent, l'estufa d'aire feia que fos agradable canviar-se allí.
ENS VEUREM A L'AIGUA!
PER CERT
NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY
