Els pagaias al mar d'amunt
Aquests dies s'ha celebrat el dia del club a Pagaia. Una colla de mes de 70 palistes ens hem donat cita a Llançà i Colera.
L'organització, com és tradicional en aquest club, impecable, l'unic punt de millora
- Cal canviar el cuiner de la paella del sopar.
El paisatge és impressionant i malgrat el dia no acompanya, hem gaudit de 2 hores llargues de passeig.
De tornada a Llançà tenim sort, i entrem al restaurant segons abans que ens agafi la pluja. Ha estat un entrar al restaurant i veure com el caiac i la furgoneta es desalen malgrat no necessitar-ho. Dinem força bé.
A les 5, ja han arribat tots els palistes. Els caiacs i el material casi dessalats pel gavadal d'aigua que ha caigut del cel.
Mes tard les cerveses de rigor i ja marxem cap a Colera, al Càmping on soparem i dormirem. Ens instal·lem als bungalows i deixen assecar el material, assecar, el que es diu assecar no assecarà, però si mes no es ventilarà.
Sobre el sopar, som mes de 70 persones a sopar, i el càmping tancarà al dia següent. El pica-pica està bé, i sobre l'arros simplement dir que, sobren les paraules, i d'arros en va sobrar. Aquest tema s'ha de millorar pel proper any, no se com , com ja he dit érem mes de 70 persones, però s'ha de millorar.
Al dia següent de bon mati, esmorzem i anem al port de Colera on embarquem. Arriben a quarts de 10 i acabem d'embarcar a les 11. Mentrestant organitzen els grups, novells i experts, i anem embarcant.
Embarquem com al riu, amb un agreujant, la rampa rellisca "cosa mala" i entre tots movem els caiacs i ajudem a embarcar.
Un cop embarcats sortim del port serà una jornada de tècnica amb recolzaments, esquimos, rescats, i algun moment de relax. A continuació 2 imatges de
"Los majos en kayak",
un moment de relax excel·lent sobre el caiac.
Com podeu observar, uns del "majos" està mes curtit que l'altre, i va en màniga curta, mentre l'altre esta recitant allò d'en Shakespeare quan que parla del gos,
"Tobi or no Tobi, aquesta es la cuestio"
Seguirem treballant amb els esquimos i si en falla un, amb els rescats.
Quina sort te l'Anna, en Pep que es mes serio que jo i l'ajuda.
Desprès anem tornant, i jo intento treure de la zona de confort al grup.
Anem cap a la platja, i allí fem un altre rescat, la Julia serà la rescatada
- Navegar a prop d'un rocall sense fer palades de "retro"
- Fer curves unicament amb palades circulars
- etcaetera etcaetera
Finalment, ja tornem cap a la rampa, desembarcar sobre pedra relliscosa també te gracia. Carreguem els caiacs, ens depedim i marxem. Son les 2 i la Rosa i jo encara tenim unes 4 hores de camí i un dinar pendent que farem a mig camí.
Moltes gracies a companys i guies per una magnifica jornada de pala, i moltes gracies al club, per tirar d'aquesta manera.
A continuació us deixo l'ENLLAÇ a l'album de fotos i segons el navegador que tingueu una projecció automàtica de totes les fotos.
Ens veurem a l'aigua!
per cert,
Nosaltres també palegem tot l'any
Nosaltres també palegem tot l'any
