2015.03.22 - Amb en Manel al canal

i, com feia calor, s'ha banyat.

Avui hem anat 3 al canal de Ponts, si ja se, ara us preguntareu com que 3, en Manel i jo som 2, però jo he trucat a les 8.45 a en Grumpy que també s'ha apuntat, bé el seu cos hi era, el seu esperit l'hem retrobat a Ponts.

De baixada hem deixat els cotxes al Viena i tots hem anat amb la meva furgoneta.  En Grumpy s'ha estirat al darrera, i en Manel i jo hem fet el camí xerrant, amb la "melodiosa musica" orquestrada per la roncadissa d'en Grumpy.

Hem esmorçat al Valldans, i a l'aigua.  Hem resseguit caminant el canal comentant els canvis, el mes important, el salt que hi ha al final.

En Felip estava allí entrenant, hem quedat aquest estiu a Arfa per practicar. 

Hem estat una estona a la tolla de dalt abans de ficar-nos al canal.

   

En Grumpy i jo fèiem circuits més complicats i en Manel feia "backs" i "presses de corrent".

En Manel ha avançat força avui, potser únicament li cal més continuïtat, però aquest és un mal molt comú.

Després amb en Grumpy, en Manel ha intentat una "surfejada" que s'ha quedat en "nedada", com ha dit en Jordi que estava per alli, 

"potser tenia calor"

   

La veritat és que el dia ha estat bo, però calor, el que es diu calor no, i l'aigua esta MOLT freda.  En Manel ens confessava desprès que quan ha bolcat casi a quedat corprès de la fredor de l'aigua.

En Manel ja no s'ha tornat a ficar a l'aigua.  En grumpy i jo hem fet la segona i darrera baixada.  La veritat és que en la primera baixada hem trigat mes de 100 minuts en fer-la.  La segona baixada ha estat mes curta, hem fet portes i contres i tot just hem estat 20 minuts baixant.

Al final sortim de l'aigua i fem les fotos de rigor.

 

bé aquestes no, les de rigor son les de sota

 

i ens canviem, desprès en Grumpy es posa a dormir a la furgoneta, en Manel i jo hem pujat amb l'acompanyament del brogit d'en Grumpy fins el Viena, on cadascun a marxat a casa seva.

Ens veurem a l'aigua!

per cert,

Nosaltres també palegem tot l'any

2015.03.21 - Comença la primavera

Admiració, embadaliment i sorpresa

Avui he tornat a baixar a Ponts, i he vist amb sorpresa i embaladiment com ha quedat el canal.

Ha quedat MOLT bé, be a mi m'agrada forçà, i el volum d'aigua potser ha tingut a veure.

En la part superior, han fet un desaigua per quan tinguem la següent riuada.

Avui com el canal anava molt ple ja casi arribàvem al limit.   Ha desaparegut aquella llengua d'aigua que teníem desprès de la riuada.

Pel mig, amb el volum d'aigua que hi havia avui, està molt divertit hi ha onadetes, deflectors, etc. etc. etc.,  que tenim molts del incidents que trobem en un riu.  Per cert, les "contres" s'han empetitit forçà, potser pel volum d'aigua.

 

També han arreglat el camí i ara estaven posant els postes per aguantar les portes d'eslalom.

Al final han creat un petit salt, que dificultarà molt poder remuntar el canal, però segons com evolucioni potser podrem venir a jugar amb el caiacs mes petits.

Millor passar-lo pel centre-dreta, enganxa una mica.

Jo avui he fet tres baixadetes i he gaudit molt.  Potser per la novetat, potser pel volum d'aigua o potser per tot plegat.

Ens veurem a l'aigua!

per cert,

Nosaltres també palegem tot l'any

2015.03.15 - Reparacions a Ponts

Molt bones noticies al Nàutic Mig Segre, o ja era hora!

El diumenge en tornar a Andorra vaig veure quelcom que em va deixar

estorat,

bocabadat,

garratibat,

corprès,

sorprès,

esbalaït,

atonit,

estupefacte,

i esmaperdut,

finalment estaven reparant el canal d'aigües braves de Ponts.  És una molt bona notícia que vull compartir amb tots.  Al riu, hi havia una màquina reparant la pared del canal que es va esfondrar, ara fa 2 anys, durant la riuada del 2013.  

Espero que aquest cop el canal duri una mica més, i la reparació del tram no impliqui que demà s'esfondri un altre tram.

 

Ja al maig del 2013, des de aquest BLOG, demanàvem a la CHE que es repares el més aviat possible aquest canal.

Link a l'entrada del blog esmentada.

Bé únicament han passat 2 anys i ara estant fent les reparacions que duraran una setmana o menys.

Ara mateix, hi baixa poca aigua, és per poder dur a terme la reparació.  Però com mai plou a gust de tot-hom, els pescadors es queixaven que la màquina estava matant el peixos.

Jo no se si matava peixos, però al remoure els llots del riu m'arribava una flaire que matava.  

 

Que tot sigui a fi de bé i aviat, en una setmana, tinguem el canal plenament operatiu i puguem gaudir un altre cop de l'aigua, nosaltres per baixar el riu amb els caiacs i els pescadors per pescar.

Ens veurem a l'aigua!

per cert,

Nosaltres també palegem tot l'any

2015.03.14 - II Sortida Kaynòmica

Quan el caiac no és el mes important.

Avui únicament som 3 que farem la sortida Kaynòmica., la Pilar no ha pogut venir per coses que ara estan passant a Andorra.  Som l’Anita, en Txus i jo, i ens trobem a les 10 a casa seva a Cambrils.

En Txus que coneix la zona, ens aconsella anar a La Mora donat que bufa vent de l’oest i hem d’evitar trobar-nos amb la Mary Popins, ja sabeu que sol apareixer quan bufa aquest vent.  Uns 15 minuts mes tard ja hi som. 

 

Descarreguem els caiacs a prop d’un restaurant anomenat MoraBar, serà quelcom premonitori? no ho se i ara és poc important. 

El dia és clar, no fa massa vent, i en 30 minuts carreguem els caiacs i ja hi som a l’aigua.  Ara en Txus, que fa de guia ens porta direcció nord.

   

Entrem en algunes covetes, i després de palejar uns 30 minuts arribem al castell de Tamarit. 

En arribar al Castell de Tamarit, en Txus m’ensenya el pas que hi ha per sota de la pedra de la Jovera que separa la caleta de la platja d’Altafulla, i malgrat i ha una mica de mar de fons, hi podem entrar i passar.  Entrem de nord a sud, i s’ha de passar d’un en un per que el lloc es força angost.

Sobre Altafulla es diu qué

Antigament hi havia tantes bruixes al poble d'Altafulla que més d'un, en casar-se, ho feia amb alguna d’elles.  Això li va passar a un pagès de la contrada.   El bon home, al  poc temps de casat, va descobrir que la seva dona s'escapolia totes les nits a casa de la que tenia més fama, la Xoxona. 

 Una d'aquestes nits la va seguir i va comprovà que les seves temences eren reals.  Ell l'esperà darrere la porta i li donà una gran pallissa, sense que ella se'n sentís gens.

Veient que les pallisses no donaven cap resultat, ho va consultà amb el remeir del poble. Aquest li digué: "Una nit de lluna plena, quan surti la teva dona, segueix-la i quan es trobi en un lloc on la lluna li toqui de ple, pega-li fort amb una vara de freixe.

El pagés aixì ho va fer, cosa que va provocar grans crits a la bruixa.  El remei fou tan saludable que mai més la seva dona no va tenir ganes de sortir, ni de tenir contactes amb les altres companyes del poble.

     

Continuem cap al nord i entrem en una cova que te un fons meravellós de sorra. Jo desembarco i faig algunes fotos que acompanyen el relat.

Després ja marxem en direcció sud, amb el vent de cara, volem dinar a la platja de Waikiki.  Alli desembarquem i preparem la part nòmica de la sortida.

En Txus ha preparat una escalivada que calenta en una paella, i porta també unes anxoves.  L’Anita ha portat un vi, un CVNE que obrim de males maneres, es el que te quan un s’olblida del obridor, pa llescat i tomàquet i un bon formatge.  Jo porto uns bunyols de vent, unes freses i nata.

 

Dinem, bevem, brindem, mengem, i gaudim del moment.    En Txus millora els bunyols afegint-lis nata. Jo acabo ben tip i l’Anita i en Txus, també.  Al final cauen 4 gotes i nosaltres ens posem a recollir-ho tot, no hem de deixar rastres del nostre pas. 

   

 

Tornem a la platja de la Mora, ara de tornada, tornem a tenir el vent de cara, és el sinó del caiaquista.

 

Desembarquem i carreguem els caiacs als cotxes, i el cafè final el fem al MoraBar.

Graciàs a l’Anita i en Txus per la companyia i pel dinar.

Algunes dades de interès (o no)

• Distancia palejada:    13,82 Km
• Esquimos:                  1 (Gitano)

Ens veurem a l'aigua!

per cert, 

Nosaltres també palegem tot l'any

2015.03.08 - Primer dia a Ponts

Primer dia al riu

Avui he tornat al riu, després de casi 3 mesos de no anar-hi.   Ha estat un dia intents.

Primera noticia, a Ponts torna a haver aigua i a amb un bon nivell.  

 

Segona noticia, el aigua ni freda ni calenta, casi a 0 graus, o sigui que millor no fer un esquimo.

Tercera noticia, tres mesos sense fer caiac al riu son molts mesos i com a la pel·lícula de l'Austin Powers, jo he perdut el "mojo".

Primer he fet un escalfament a la part de baix del canal, i ja he notat que les coses no anaven massa fines.  Per començar un exercici que fèiem habitualment, com remuntar el canal no l'he pogut fer.

Després, he pujat, a peu naturalment, i he començat a baixar el canal amb el caiac, estava sol i l'aigua esta gelada, per tant no volgut arriscar massa, així que he fet una baixada de 15 minuts.  En aquest primer descens és quan he confirmat que el meu "mojo" no era el que tenia a finals del any passat i una prova d'aixó és que les meves pulsacions no han baixat de 140 per minut en aquest primer contacte.  

He arribat a baix sense can bolcada, però amb algun casi, cos massa enrere, poc "canto" a la corrent, realment si fos estiu, potser si que hagués bolcat, però l'aigua gelada ajuda molt i molt a millorar la tècnica i l'equilibri.

En la segona i tercera baixades ja començava a tenir una mica de "mojo", però encara falta molt.

Ara uns detalls sobre el canal, per els que ho feu pitjor que jo o no us importa fer esquimo amb l'aigua freda,

• Tot just a l'entrada del canal, desprès de la primera "rampa" tenim a la dreta un arbre semi enfonsat, es passa molt bé per l'esquerra.  A continuació teniu 2 fotos editades on he senyalitzat l'arbre.

 

Ens veurem a l'aigua!

per cert, 

Nosaltres també palegem tot l'any