diumenge, 6 d’abril del 2014

2014.04.05 - Molta aigua a Camarasa

i no hi ha millor descans que palejar una estona

Aquesta perita historia comença el divendres 4 d'abril quan en Francesc  em convida a navegar per Camarasa el dissabte.  Jo naturalment accepto, necessito descansar i no hi ha millor descans que palejar una estona.

Entrant a Camarasa, a l'esquerra, l'edifici de sostre blanc.
Dissabte a un quart de nou penso en Robert, el truco, i també s'apunta.  Serem 5 palistes baixant pel tram de Camarasa.  Hem quedat a tres quarts de deu a un bar que hi ha al entrar a Camarasa.  Jo, que vaig un pel despitat, arribo be de temps però em quedo al bar que hi ha a l'entrada de Cubells, en Francesc i la resta de companys arriben on habiem quedat, al bar que hi ha a l'entrada de Camarasa.  Jo arribo 15 minuts tard, i desprès esperem a en Robert.  

Son tres quarts d'once i marchem cap al lloc on desembarcarem, be tots no, en Robert va on hem de embarcar.

És el primer dia en molt temps que surto a palejar amb sol, i amb un bon dia.

Punt de desembarcament, aquí deixem els cotxes
Deixem els cotxes i carreguem el caiacs a la "fragoneta" d'en Francesc , i anem cap el punt d'embarcament.

Estem al peu de la pressa
Estem al peu de la pressa, és una zona ombribola, i aquí fa fresca, però el sol llueix.  Portegem els caiacs fins a l'aigua.  Com hi ha hagut una prova de descens darrerament, tenim una petita rampa per baixar i baixar els caiacs, un luxe al que no estàvem acostumats en aquest indret.

 

Un cop embarcats comencem el descens, l'aigua esta freda, però el dia és molt maco, 

   

i no hem d'anar de pressa hem de gaudir del descens.  

Jo porto el meu RECON 93, és un caiac WaveSport, molt còmode, te molt volum i també te molt rocker, però per contra és un caiac una mica lent.  El rocker que te fa que tingui menys linea d'aigua que un caiac de la mateixa mida.  El problema és que amb aquest caiac puc baixar moltes coses, però ara vull anar mes lluny, vull sentir meu el RECON, vull fer-lo anar on jo vull, vull entrar en contres que estiguin en mig del ràpid, i vull sentir que controlo el descens.

     

En un d'aquests ràpids, un company neda, recuperem material i palista i continuem jugant a les contres i als rapids.

   

Després d'un rapid, sota el pont, en Francesc veu una pala de RAFT i en Robert, s'apresta a recuperar-la.  Un cop recuperada, continuem el descens,


en Robert, porta la pala recuperada d'una manerta molt particular.  Si avui fes mal dia podriem dir que:
baixem amb un parallamps

El descenso acaba, ha estat un bon día de pala que espero repetir aviat.

   

Per acabar, hem anat a buscar els vehicles que haviem deixat al punt d'embarcament, hem recollit i despres en Robert i jo hem anat a Ponts a dinar.

A continuació us deixó el link l'albun de fotos que he pujar al Picasa


o be l'album de fotos en format FLASH



Moltes gracies a en Miguel Angel, Robert, Miquel i Francesc  per la companyia.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

per cert, 

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

dimarts, 1 d’abril del 2014

2014.03.29 - Ventada a Vilanova

Bé, també hi havia onades

Avui és primer d'abril, i despees d'haver revisat les fotos i els videos, el que em ve al cap és el fort vent que bufava, un vent que aixecaba un torb de sorra.

El vent bufava reseguint la linea de la platja en el millor dels casos, o de terra cap a mar en el pitjor.  En Toni va comentar en algun moment que "Aquest vent esta planxant les onades".  

Be, comecem a explicar com ha anat el dia.  El dia s'aixecat gris, rufol, amb molt vent.  En toni i jo, el unics amb poc seny ens hem trobat a la platja de Ribes Rojes, devant del club Inuit.  En Toni porta el seu Necky i jo el meu Bullit, "Bull xit" que li diu en Toni.


 

Ens fiquem a l'aigua, son casi quarts de dotze quan ell i jo des del parquing de la platja ens fiquem a surfejar.  Ho fem des de alli per que la gent de "La Volta" no ha deixat cap plaça d'aparcament lliure pels que volem fer algun esport minoritari.  Fa tant temps que no surfejo que en Toni m'ajuda a estirar el "cubrebanyeres" per que encaixi al caiac.


   


Jo faig 3 o 4 surfejades, la segona molt llarga i controlada,  és la primera surfejada en molt molt molt temps.

En Toni fa un parell mes.  Després de la primera ja hem apres, embarquem a prop del espigo, devant de la base de RocRoi, que en dies com avui sembla una mica desangelada i cerquem el punt on es formen les onades mes groses.  El vent en molts casos fa que el "take-off" sigui una mica complicat, donat que ens frena molt, be molt no, moltissim.


       

En Toni continua un parell de cops mes i jo estreno la Pentax per fer-l'hi algunes fotos

El dia d'aigua s'acaba quan anem a dinar a un xino, tot xino-xano.  



ENS VEUREM A L'AIGUA!

per cert, 

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY




divendres, 21 de març del 2014

2014.03.16 - Un rescat a Ponts

el "rescatador" torna a ponts


Ens hem trobat en Toni i jo al restaurant Valldans on hem fet un mos.  Hem marxat cap el Nàutic i allí ens hem trobat amb en Francesc. 
El dia és bo, baixa aigua pel Segre i el camp d'eslalom malgrat no estar encara reparat, te un molt bon nivell d'aigua.

   

Quan en Toni i jo entrem a l'aigua, en Francesc ja hi es.  Ell porta un Dagger Mamba 8.5 de color verd nou, i la veritat és que es veu be el caiac.

Practiquem una estona fent "backs", presses de corrent, ...  La veritat és que el Recon es un bon caiac, i et permt baixar un riu amb certa (molta comoditat), pero a l'hora de navegar-lo, no es gens facil. 


Donat que te molt volum i es molt pla de casc, els "backs" els has de fer de forma molt precissa, vull dir que si el caiac per la verticalitat, el mes normal és que acabis fent una pressa de corrent quan el que volies es fer un "back".
Com deia en Marc D. , "baixar és facil, la merda baixa" el dificil es navegar un riu, anar on tu vols, aturar-te quan vols, ..., i aixó unicament s'apren amb hore i mes hores i mes hores i encara mes hores d'aigua.


             

En la penúltima baixada jo provo el Dagger i en Francesc prova el Recon.  Jo intento forçar mes del compte en un barco que no conec i acabo nedant, que hi farem, no es pot tenir tot.

L'ultima baixada la fem pel riu baixem per la llengua d'aigua que hi ha pel mig.

     


El que va vindre desprès, una noia va pedrer el mòbil i les claus del cotxe i es va quedar sobre una pedra al mig del riu, en Francesc ja havia marxat i en toni i jo vam fer el rescat.


Vaig atansar-me amb el meu caiac, en Toni feia la seguretat i la vaig recollir i portar a la vorera.  Ella agraida ens va donar un peto a mi i a en Toni i, desprès ens vam canviar i cap a casa,  "Cada ovella al seu corral".


ENS VEUREM A L'AIGUA!

per cert, 

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY



Com hi podeu participar?

Si voleu coneixer les activitats que us proposem no deixeu de mirar e la pestanya del calendari. Si voleu proposar una activitat o demanar mes informació podeu enviar un em@il a

kayak.andorra@gmail.com

amb les vostres dades, i us respondrem el mes aviat possible.