Perquè el mal triomfi només cal que els homes i les dones no facin res.
Quan els nazis varen venir a buscar els comunistes, vaig callar,
perquè jo no era comunista.
Quan varen empresonar als socialdemòcrates, vaig mantenir el silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata.
Quan vingueren a buscar als sindicalistes, no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista.
Quan vingueren a buscar als jueus, no vaig dir res,
perquè jo no era jueu.
Quan finalment em vingueren a buscar a mi,
ja no hi havia ningú per poder protestar.
Martin Niemöller
Aquest poema és un avís que transcendeix el seu context històric. Ens recorda que la injustícia i la mentida, quan no son confrontades, es propaguen i ens afecten a tots.
Reflexió
Davant l’auge de les ultradretes, és essencial que no restem en silenci. Cada cop que es tolera un atac a un col·lectiu, cada cop que es normalitza un discurs d’odi, es prepara el camí per a agressions més grans i sistemàtiques.
Aquest és el moment per aixecar la veu, per actuar i per defensar els valors d’igualtat, solidaritat i justícia. El silenci mai ha estat una resposta vàlida davant la barbàrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada