divendres, 6 de novembre de 2015

2015.10.18 - Expedició a Mallorca

Quadern de bitàcora - Dia 9

Palejar a prop de casa està sobrevalorat
Paraula de Papageno

Enllaç al dia anterior

Avui ens llevem a quarts de vuit del matí, i anem a la bodega del vaixell.  Abans de les nou ja hem descarregat els caiacs.  Vaig a buscar la furgoneta al pàrquing, i carreguem els caiacs d’en David, la Teresa i el meu.



Farem la mateixa ruta però a la inversa; bé, la mateixa ruta no, abans ens aturem al carrer Camèlies 19, per anar a la pastisseria Formentor i comprar les ensaïmades que no havíem pogut comprar a Valldemossa. Finalment  deixo el David i la Teresa.


 

Continuo ruta cap a Andorra.  A quarts de cuatre ja hi sóc.


Ara, com a cloenda d’aquesta aventura de 9 dies de paleig, vull agrair a tots el meus companys de pala la seva companyonia: als mallorquins, Ana, Reyes, Rosendo i Joan;  als pagaies, Teresa, Pep, Pepe, Evaristo, i molt especialment a en David per haver-la organitzat.


Teniu més fotos al següent ENLLAÇ

Ens veurem a l'aigua!

per cert,

Nosaltres també palegem tot l'any


dijous, 5 de novembre de 2015

2015.10.17 - Expedició a Mallorca

Quadern de bitàcora - Dia 8

Las camas blandas estan sobrevaloradas
Paraula de Pep

Enllaç al dia anterior


Avui ens llevem a quarts de vuit, l’Evaristo s’ocupa d’espavilar-nos ràpidament, ja que hem d’arribar a Port de Valldemossa per dinar amb el mallorquins.  


 


En Pepe està cruixit, ha dormit sobre un tros de fusta que li ha deixat l’esquena baldada.  Jo tampoc he dormit massa bé, però em trobaré millor a mesura que passi el dia.


   

En Pep treu una variant de la frase de l’Evaristo:
“Las camas blandas estan sobrevaloradas”,
surten moltes bromes d’aquesta frase. 

Esmorzem ràpidament i recollim el campament.  Avui a un quart d’onze som tots a l’aigua.  Si no és el dia que ho fem més ràpid, s’hi apropa molt.  

Ens queda la frase d’Evaristo per al BLOG que comenta,
Ara que ja han après a treure el material del caiac i 
a posar-l’hi, va i acabem l’expedició.
té raó, però l’aprenentatge sempre és lent.


Avui aprofito per ratllar una mica més el meu caiac, vaig roquejant, tot aprofitant que el mar està força pla.


   

Arribem al port de Valldemossa, i allí ens reagrupem per sortir cap a es caló de S’Estaca. Un cop arribats desembarquem i en Pepe aprofita per fer-se algunes fotos amb un cap-roig que han pescat uns submarinistes de la zona.


 

Es caló de S’Estaca és un poblet petit, penjat a la carena de la muntanya, que té un petit port amb molt encant, ha valgut la pena visitar-lo. 



 


Després tornem al port de Valldemossa, on la Teresa, en David i jo fem alguns esquimos.  En Pepe troba aigua dolça al final d’una torrentera,  on podem treure’ns la sal, esclarir una mica la roba i canviar-nos.



   

La Reyes i l’Ana arriben, ens porten uns aperitius del país, que ens mengem molt alegrement.  També arriben en Joan i en Rosendo.  Quan ja hi som tots, anem a dinar al restaurant del port.   Dinem fluix, 2 paelles, una de marisc i l’altra vegetal.  La Reyes i la Teresa mengen la vegetal, en Rosendo, que és valencié, pren un entrecot i la resta ens cruspim la paella de marisc.  Per acabar, unes postres dolces típiques de l’illa: un pastís d’avellana amb un gelat, i per acabar-ho d’adobar uns licors d’herbes, sort que nosaltres no conduïm.  


 



Acabem de dinar a quarts de sis i anem a preparar el material perquè la furgoneta del Juanjo està a punt d’arribar.  Carreguem els caiacs al remolc i pugem a Valldemossa per comprar records, sobrassades, ensaïmades i cocs.



 
A les 9 en Juanjo ens deixa al port de Palma.  Descarreguem tot el material i ens acomiadem d’ell fins a la pròxima aventura.



    
L’última anècdota del dia la marca una persona de seguretat amoïnada perquè estem envaint tota la vorera amb els caiacs.  Quan veu que el que volem és carregar-los al vaixell, desapareix sense dir res més.


Deixem els caiacs a punt de càrrega al moll, perquè el vaixell encara no ha arribat, i anem a fer un mos, hi ha gent que té gana.


 

A dos quarts de dotze carreguem els caiacs a la bodega del vaixell, i anem a dormir.  Demà a dos quarts de nou ja serem a Barcelona. 


Teniu més fotos al següent ENLLAÇ

Ens veurem a l'aigua!

per cert,

Nosaltres també palegem tot l'any


dimecres, 4 de novembre de 2015

2015.10.16 - Expedició a Mallorca

Quadern de bitàcora - Dia 7

La soledad del comedor sin fondo
Paraula de Papageno



Són quarts de vuit del matí, aquesta ha estat la nit més freda de l’excursió.  En fer el te de l’esmorzar descobrim que l’aigua té un regust de suquet de peix, però l’aigua no es llençà, és un bé molt escàs on som, i l’aprofitem per preparar la quinoa del migdia.  Els avions que van i vénen de Palma trenquen el silenci del matí.


 


Avui sortim a navegar a quarts de dotze, és el dia que comencem més tard.  El sol tot just ha arribat a les deu a la platja on hem dormit.  Tots, menys l’Evaristo, estem refredats pel fred que ha fet aquesta nit i tots estem cansats pels més de 35 Km d’ahir.




Ens aturem a Sant Elm (platja de Calviá) per aprovisionar-nos d’aigua, pa i altres queviures, i continuem cap al nord.



No farem l’illa de Sa Dragonera, anem justos de temps.  En Pep, en Pepe i jo ens quedem enrere perquè sembla que en Pepe ha pescat alguna cosa grossa, però acaba perdent l’esquer i un bon tros de fil, i ens quedem sense saber què ha pescat.  A la tarda, un vell pescador de cala Estellencs ens explica que ell ha perdut un parell d’esquers fent la fluixa per culpa de llampugues molt grans.  Potser hem tingut sort de perdre l’esquer.





El paisatge es fa més feréstec, hi ha cada cop menys construccions vora el mar.  Podem veure com rierols d’aigua dolça arriben al mar, i magnífiques parets de pedra, que recorden una mica les del massís del Montgrí.




     


Dinem en un embarcador a quarts de quatre, no estem ni una hora per dinar.  Mengem un preparat a base de quinoa i llenties amb regust de peix que portàvem preparat, i que amanim amb tomàquet i tonyina al mateix lloc.



 

A tres quarts de cinc ja som a l’aigua i no parem fins a cala Estellencs, on passarem la darrera nit.


   




Un vell pescador ens permet utilitzar els varadors per menjar i fer un bivac a la nit.



 

Ara en Pep, que ha demostrat que és “el gran pescador”, està preparant un altre suquet, més que una expedició en caiac, és una expedició gastronòmica, o millor, una expedició cainòmica. 
  

El sopar s’allarga i en David i l’Evaristo escuren l’olla.  En David ens deixà una frase per al record:
“La  soledad del comedor de fondo” 
Jo aporto la meva variant:
“La soledad del comedor sin fondo”
i es veritat, en David és l’ultim que escura l’olla i la deixa tan neta que demà no caldrà rentar-la.

En Federico Paternina, un negre que s’havia apuntat amb nosaltres a Sant Telm, abandona l’equip a la nit.

Demà, ens comprometem a arribar al port de Valldemossa.  Podrem?  Caldrà sortir d’hora.

 

Ara, cap a dormir, jo faig un bivac sobre una barca, a veure com anirà?  Ho sabrem demà.




Teniu més fotos al següent ENLLAÇ

Ens veurem a l'aigua!

per cert,

Nosaltres també palegem tot l'any


Com hi podeu participar?

Si voleu coneixer les activitats que us proposem no deixeu de mirar e la pestanya del calendari. Si voleu proposar una activitat o demanar mes informació podeu enviar un em@il a

kayak.andorra@gmail.com

amb les vostres dades, i us respondrem el mes aviat possible.