2014.09.21 - KAB'14

i Ho fan el mateix dia!

Tot comença com previst, un bon dia assolellat, bona temperatura i bon ambient i seguint l’horari previst per l’organització, mentre els raiders pros, pugen a la sortida del pantà, la resta els esperem sota el pont, camp base per l’organització que aquest any amb la inscripció ens regalen una samarreta tèrmica, molt xula.

   

De seguida arriben els del cecb, ens canviem i ens preparem pel descens, q farem amb total armonia, el nostre grupet som el dani, raul cristian, Valenti, Creek (o algo així), i dos més q no m’enrecordo . Els ràpids es van succeint, sota la tutela del dani, q ens va marcant els passos i entre la màxima concentració i les indicacions, tots salvem els obstacles amb solvència. El cristian ens brinda una rebolcada en l’últim tram del dia i decideix nadar al no sortir d’una contra amb rul·lo pillon i el raul que tenia calor i al desembarcar es va banyar, res a destacar.

    

Amb la velocitat q em baixat i veient q el dinar encara trigarà, ens organitzem i tornem a pujar a fer un 2n descens express, en aquest punt el grup s’amplia amb l’alex, q vam perdre a la sortida de la primera baixada..... i un tercer component......, la velocitat és ara més gran i ja no hi ha indicacions, el q fa q els ràpids siguin un pel més difícils, ja q no passem per la chiken line, i alguns passem per on ens sembla, amb el resultat personal, de dos eskimos i una pillada a la vibora, salvat in extremis.... Destaquem q als terrats l’alex ens va brindar amb una excel·lent nadada, ja q li va saltar el cubre al rul·lo...

      

A l’hora prevista, dinar amb tota la concentració i a la tarda organitzen el descens en rafting. Com q tenim una estoneta per tornar a casa, decidim marxar cap a casa, després de fer 2 baixades a un excel·lent tram de riu......

Remarcar q és una pena q dos esdeveniments com és aquest i el NPRF, l’organitzin el mateix dia, cosa q ha provocat q no hi hagués el volum de palistes de l’any passat, emplacem als organitzadors a triar un calendari compatible entre ells i sortir tots els aficionats beneficiats.

 

Agraïment especial al Cecb, pel seu tracte i companyia immillorable , i a l’organització del kab 2014, ha estat un dia fantàstic.

Text i fotos:  Grumpy

Link a l'album de fotos d'en Grumpy

Ja hi ha data pel proper SalTer Kayak Festival IV, serà el 
18,19 i 20 de Setembre de 2015! 

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2014.09.07 - A Ponts amb els de Manresa

Un temple i un altar per als caiaquistes

Són 2 quarts d’onze passats, jo ja estic a l’aigua i, com darrerament, sol; bé, sol no, hi ha una colleta de pescadors als quals el meu caiac i jo els desplauen, ja que segons diuen espantem les truites.

Pel que jo sé, la deessa Thalassa amb les truites i la resta de peixos dels rius, ens volen fer als caiaquistes, canoistes i altres istes de riu,  un petit temple a les profunditats per agrair-nos aquest fet.

Cap a un quart de dotze del matí arriben els de Manresa.  Jo acabo el descens del canal i quan surto de l’aigua ells ja s’estan canviant, bé no tots, en Raül, ja s’ha canviat i ja es a l’aigua; un màquina, aquest!

Portem els caiacs fins a dalt i ells i elles comencen i jo continuo.  Trobo en Raül a dalt, ell ha remuntat el canal amb el seu Recon, i jo intento remuntar l’ultim salt, però  no ho aconsegueixo, i la cua del caiac enganxada per les marmites fa fe faci el primer esquimo del dia.

Fem un parell de descensos més i els es preparen per saltar per la pressa, jo surto i em preparo per fer-lis les fotos.

Tots baixen be, o molt be.  Us deixo les fotos i si algú vol la versió original, nomes m’ho ha de demanar.

       

Per cert entre les fotos falta un selfie que encara no m’han fet arribar, i a continuació, el LINK al albúm de les fotos.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2014.08.10 - L'ultim curs de TD1

Una imatge pel record

Imatge dels ultims que han fet el curs de monitor, aqui tinc vells coneguts, com la Mª Angels i el Francesc, a veure si els trobeu a les fotos.

Tal i com havia dit aqui tiniu les fotos

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2014.08.07 - Cap a Tamariu (i tornada)

Barques, bots, motores i turistes arreu.

Son les 10.44 i amb el caiac preparat surto navegat cap el Cap sa Sal. Surto vorejant les boies que limiten les platges, primer Torroella i després Pals.  Una cosa que m’ha sorprès és que les boies a la platja de Torroella estan molt mes allunyades que les boies de Pals.

Després de la cala de s’Illa Roja, arribo a Sa Riera i ja enfilo cap el Cap sa Sal.  Encara queden els rastres del abocaments incontrolats de fa 30 anys o mes.  En arribar al Cap sa Sal, una construcció monstruosa corona el cap, i allí veig la primera mostra de les pesimes actuacions de l’home.  

Jo continuo costejant cap el Cap de Begur, abans trobaré les cales de Aigua Freda i Sa Tuna.

Sortint d’Aigua Freda faig el freu de la Punta des Plom i costejant arribo al cap de Begur.  El fet de costejar em permet descobrir una zona de freus molt maca, malgrat el soroll dels motors dels iots, els bots i les motores que passen a tocar del caiac aixecant onades a tort i a dret i deixant una forta pudor de gasoil i benzina cremats.   

   

Després arribo a la platja d'es Falcó, la Platja Fonda,la Platja d'Aiguablava, la cala d'es Tramadriu i la cova d’en Gispert.  Després entro a la cova del Bisbe i finalment arribo a Tamariu.  

A Tamariu hi ha una munior de barques amarrades i es fa difícil trobar el canal d’entrada i sortida amb el laberint de barques i barquetes, bé, no tant complicat, cal seguir la filera de caiacs que van sortint de Tamariu.

A Tamariu també hi ha una platja plena de banyistes, turistes de platja que amb les seves tovalloles esteses fan un veritable tapis a la sorra de la platja.

 

Desembarco a prop de la gent de Kayaking Costa Brava, que em guarden una estona el caiac.

Faig una cervesa a la Morera, que car és fer una cervesa a vora el mar, 

i torno cap a casa.  La tornada la faig traçant les puntes,

de Tamariu a Punta d’Esguard, d’alli a la Punta des Banc, i d’alli al Cap de Begur.  Passat del cap de Begur entro una mica a recer per continuar cap al Cap sa Sal on faig un moç, l’ultim préssec de vinya que em queda.  

Allí veig uns operaris instal·lant escales a la roca per que la gent del Cap sa Sal el puguin banyar, com és possible que deixin instal·lar aquestes coses en zones que tindrien que ser parcs naturals?, aquesta és la pregunta de denuncia que faig avui.

Del Cap sa Sal surto directament cap al Mas Pinell on arribo 1hora i 45 minuts després.  He fet una mitja de 7 Km/h de tornada, incloent l’aturada del préssec, no esta gens malament oi?

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2014.08.03 - Sortim de la Platja del Castell

“Turistus plaierus invasorus”

Avui hem fet la sortida que dissabte no vam fer.  Des de la Platja del Castell fins al Cap Roig.  A les 10 arriben la Gyula i la Magda i jo em trobo amb en Marc (Kayak eXperience), el dia comença bé.  Cap a 2 quarts d’ 11 sortim a navegar, sortim pel canal d’embarcacions, i la primera parada és la Foradada.

 

Anem costejant, passant pels freus, el meu caiac rasca en algun lloc, i cada rascada fa mal.  El mar no està pla, però es pot navegar bé entre freus i es poden  anar visitant totes les cales i caletes.

     

La zona del Cap Roig segueix sent preciosa, però a l’estiu hi ha una munior de iots, barques i barquetes pertot arreu.  

 

Les platges i les cales també pateixen la invasió d’una nova espècie, el dominguero de platja tècnicament conegut com “turistus plaierus invasorus”, que com el pescador de platja tècnicament conegut com “pescatoris plaierus agresivus”,  són especímens invasors molt territorials que, sota l’empara dels ajuntaments i d’altres ens polítics, envaeixen les nostres platges i costes.  

He vist que ha d’altres blogs s’expliquen detalls tècnics sobre les besties que trobem mentre naveguem.  Jo faig aquí un incís etològic sobre el “Turistus Plaierus Invasorus”.  Faig un incís genèric donat que no entraré ha fer la distinció de les diferents subespècies, “britanicus”, “germanicus”, “hispanicus”, etc

• El domiguero de platja femella s’estira a la platja lluint cos, i es cou poc a poc, a sol lent, i mentre es va coent s’unta unes cremes i olis per tal que la pell no quedi eixuta i la carn quedi més daurada.  
• El dominguero de platja mascle llueix la seva panxa tot gallejant, es submergeix a l’aigua tot just fins a la cintura per marxar després a recer del sol, a un lloc anomenat “xiringuito”, on beu de forma continuada cerveses i menja aperitius i peixet i calamars fregits

Nosaltres continuem navegant en direcció nord, a vegades acompanyats d’altres caiacs, a vegades en solitari, cap al Cap de Planes i d’allí a la Banyera de la Russa, però sempre hi ha barques, barquetes, iots i motos d’aigua que passen a tocar-nos.

   

De tornada, en Gyula i jo proposem anar a les Formigues, som 3 i votem, la votació és 2 a 1 a favor d’anar-hi, però la Magda ha votat que no, així que no hi anem.  Són coses de la democràcia.

Ens aturem a fer un mos i no ho fem en una platja, és perillós, ja us he comentat abans els especímens que les envaeixen a l’estiu, ho fem en una zona de pedres arrecerada del vent.

Tornem cap Castell i allí desembarquem.  Descarreguem els caiacs i cap a casa.  Jo torno a Torroella de Montgrí i ells cap a Vilanova i la Geltrú

 

Gràcies al Gyula i la Magda per la companyia.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2014.07.30 - Un migdia a les Medes

Que lluny arriba el soroll

Avui amb el meu fill hem decidit anar cap a les Medes.  Aquesta és una sortida que fem cada any.  Ell navegarà amb el TideRace Xtra i jo amb el Sipre Tintorera.

Ja son les 11 i en pocs minuts en Bernat i jo estarem navegant cap a les Medes.

 

Quasi no bufa el vent, el mar esta ben pla i naveguem lleugers.  En passar davant del Camping, ja estem a mes de 500 metres de la costa, però es poden sentir els crits de la munior de gent que està a la platja “rostin-se” al sol.  Que lluny arriba el soroll dels que trenquen la quietud de les platges a l’estiu.

Un cop arribats a la Meda, la segona illa pel que fa al tamany, desembarquem i ens banyem una mica.  Es una zona idíl·lica, no hi ha gent, be a la platgeta, però les illes estan envoltades de vaixells fondejats a les boies.

   

He dit que no hi ha gent i us he enganyat, poc a poc i ja passat el migdia arriben 2 caiacs Necky i 2 sit-on-top amb 4 persones mes, la nostra platgeta idíl·lica està ara ocupada.  També arriben els nautilus des de l’Estartit.  Potser ha arribat el moment de tornar a casa, la pau a la Meda, i també a les Medes, s’ha acabat.

 

De tornada ens trobem que bufa xaloc, tornem a tenir de cara el vent.  En Bernat comenta que el pròxim dia sortim a favor del vent i així al menys gaudirem d’un tram amb el vent a favor.

Gràcies al Bernat per la companyia i per una bona jornada de pala.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY