Un descens al Marroc
En Grumpy i jo baixem un riu al Marroc, l'Ahansel. Es tracta d'un riu classe III color cafè amb llet situat en les proximitats de la cordi llera del Atlas, al peu de les muntanyes del Toubkhal.El primer dia (27.03.2011) ens vam aixecar a les 07.00 hores, al Grumpy l'hi costa despertar-se, sobre les 09.00 hores parlàvem de les normes de seguretat a seguir i a les 10.10 hores ja hi érem a l'aigua, havia començat un dia molt llarg.
Al mig dia (12.35 hores) després del chiken-monkey (un ràpid que mirem abans de baixar-lo) i altres ràpids, i una serie de 3 esquimos, mengem un entrepà mixte per aguantar el que queda del dia.
A les 13.40 hores ja hi tornem a ser a l'aigua. Desprès de dinar la veritat és que em trobo amb el braços bastant carregats. Per la tarda el meu darrer esquimo i a les 16.40 hores ja hem arribat al campament. La veritat és que estic cansat.
Jo repasso el meu kayak, l'hi ha entrat molta aigua per un tornillo lateral que protegeixo amb cinta americana. Beneïda cinta americana, serveix per casi tot.
L'Hernan, l'Edu i la Vanessa ens preparen el sopar i un espectacle per la nit.
Avis per els navegants que vingueu darrera, a les 18.00 hores allí ja refresca, mes val portar alguna cosa que abrigui i un sac una mica gruixut, si no el dormir es pot fer llarg. També vull destacar que la posta del sol i la sortida son molt maques, es important que escolteu els sons del silenci, crec que ja no estem acostumats a això per aquí.
Al dia següent continuem navegant, ens aixequem a les 7.00 hores i a les 9.00, desprès d'un esmorçar, ja som a l'aigua. El paisatge es maco, molt maco, però el nivell del riu no és tan intens com el dia abans i en 3 hores ja hem acabat la baixada.
Després de remar per un pantà 1 hora, trobem una barca a motor ens recull i ens porta fins a la base.
Un punt pels agraïments, el primer a l'Edu, un guia de kayak molt experimentat i un excel·lent company per aquesta sortida, al Pepo (La rafting Company) per havernos-la ofert, al Herman i la Vanessa pels excel·lents menús en llocs in versemblants, i finalment a en Grumpy, un bon company d'aventures a pesar del que ell digui.
Ens veurem a l'aigua!
per cert,
Nosaltres també palejem tot l'any
1 comentari:
Tinc els ulls humits, snif snif, que macoooooooooo, de veritat........ M'has robat el cor, ladron.......
Publica un comentari a l'entrada