Quadern de bitàcora - Dia 7
La soledad del comedor sin fondo
Paraula de Papageno
Són quarts de vuit del matí, aquesta ha estat la nit més freda de l’excursió. En fer el te de l’esmorzar descobrim que l’aigua té un regust de suquet de peix, però l’aigua no es llençà, és un bé molt escàs on som, i l’aprofitem per preparar la quinoa del migdia. Els avions que van i vénen de Palma trenquen el silenci del matí.
Avui sortim a navegar a quarts de dotze, és el dia que comencem més tard. El sol tot just ha arribat a les deu a la platja on hem dormit. Tots, menys l’Evaristo, estem refredats pel fred que ha fet aquesta nit i tots estem cansats pels més de 35 Km d’ahir.
Ens aturem a Sant Elm (platja de Calviá) per aprovisionar-nos d’aigua, pa i altres queviures, i continuem cap al nord.
No farem l’illa de Sa Dragonera, anem justos de temps. En Pep, en Pepe i jo ens quedem enrere perquè sembla que en Pepe ha pescat alguna cosa grossa, però acaba perdent l’esquer i un bon tros de fil, i ens quedem sense saber què ha pescat. A la tarda, un vell pescador de cala Estellencs ens explica que ell ha perdut un parell d’esquers fent la fluixa per culpa de llampugues molt grans. Potser hem tingut sort de perdre l’esquer.
El paisatge es fa més feréstec, hi ha cada cop menys construccions vora el mar. Podem veure com rierols d’aigua dolça arriben al mar, i magnífiques parets de pedra, que recorden una mica les del massís del Montgrí.
Dinem en un embarcador a quarts de quatre, no estem ni una hora per dinar. Mengem un preparat a base de quinoa i llenties amb regust de peix que portàvem preparat, i que amanim amb tomàquet i tonyina al mateix lloc.
A tres quarts de cinc ja som a l’aigua i no parem fins a cala Estellencs, on passarem la darrera nit.
Un vell pescador ens permet utilitzar els varadors per menjar i fer un bivac a la nit.
Ara en Pep, que ha demostrat que és “el gran pescador”, està preparant un altre suquet, més que una expedició en caiac, és una expedició gastronòmica, o millor, una expedició cainòmica.
El sopar s’allarga i en David i l’Evaristo escuren l’olla. En David ens deixà una frase per al record:
“La soledad del comedor de fondo”
Jo aporto la meva variant:
“La soledad del comedor sin fondo”
i es veritat, en David és l’ultim que escura l’olla i la deixa tan neta que demà no caldrà rentar-la.
En Federico Paternina, un negre que s’havia apuntat amb nosaltres a Sant Telm, abandona l’equip a la nit.
Demà, ens comprometem a arribar al port de Valldemossa. Podrem? Caldrà sortir d’hora.
Ara, cap a dormir, jo faig un bivac sobre una barca, a veure com anirà? Ho sabrem demà.
Teniu més fotos al següent ENLLAÇ
