2015.03.29 - Simpòsium Pagaia 2015 - Dia 2

o com ratllar el teu caiac

Avui el dia a començat malament, m'he deixat el tiquet del pícnic, el cotxe amb el caiac estava al Port, hem anat a Garbet i hem tornat per la previsió del temps, un mal començament, i un excel·lent final.

 

He tornat a tenir a en Jean Marc com a monitor, aquest cop en companyia de Manolo Pastoriza, i ens hem dedicat a ratllar els caiacs, amb mes o menys gracia, sobre les pedres i els rocs.  Els anglesos que li posen nom a tot ho anomenen Rock Hopping, que traduït al català vindria a ser "Com ratllar el teu caiac".

Hem començat practicant eslàlom amb el caiac entre els amarres dels vaixells, sense to car-nos i sense tocar-los,  força complicat si mes no, fins que ens han fotut fora, amb aquest recolzament de les autoritats portuàries, l'eslàlom en caiac de mar NO serà mai olímpic.

   

Després ja hem sortit a jugar.  Hi ha una mica de mar de fons i comencem a ratllar el caiac a les pedres.

En Jean Marc és un excel·lent gestor i motivador, sempre et fa un punt mes fàcil el que sembla difícil, avui en Grumpy hagués xalat aquí.

Hi ha qui s'enfila a una roca per una foto, i  el caiac és de fibra

       

En Jean Marc ens amorra a una pared mentre les onades trenquen, la punta del caiac a 2 cm de la pedra.

   

Dinem a a una platjeta per comentar les accions fetes i desfetes pel grup.  Bé poques desfets, únicament un parell de nedades.

 

En un hora tornem a l'aigua, hi ha "Rock&Roll" sobre les pedres, aprofitem algunes pedres mig enfonsades per fer SURF saltant sense tocar les pedres.  

          

Amb en Grumpy sempre ho hem dit un bon monitor baixa la dificultat un grau, o 2 en segons quins casos.

Desprès fem direcció de grups en zones problemàtiques, passos estrets, etc, i en Jean Marc va posant problemes.

• Que si un a l'aigua
• Que si en un es trenca un braç i cal remolcar-lo
• Que si el del mig bolca i estem a prop d'un rocall
• Que si ....

Tornem a la platja amb la lliçó apressa, abans deien:

La letra con sangre entra

nosaltres podem dir que 

La lliçó amb suor s'apren

 

Moltes gracies a en Jean Marc per les lliçons rebudes i als excel·lents companys de pala per la companyia.

Ha continuació hi ha una projecció de totes les fotos del segon dia que he pujat.

Per la nit encara mes, avui toca sopar, pero aixó sortira en un altre entrada.

Ens veurem a l'aigua!

per cert,

Nosaltres també palegem tot l'any

2015.03.28 - Simpòsium Pagaia 2015 - Dia 1

Un dia molt llarg

Ahir divendres vaig arribar a Llançà, la capital del caiac a Catalunya.  Vam descarregar els meus caiacs i vam fer un moç.  Després de cap a formalitzar les inscripcions del Simpo.

 

Allí les primeres salutacions, vells amics, antics companys de pala que ens retrobarem i finalment les inscripcions als clínics

Avui a quarts de 8 ens hem aixecat, la Rosa i jo hem dormit al hotel Carbonell, un hotel petit i familiar de la vila, i després cap a la presentació del dia, i dels monitors.

 

Ens organitzem per anar a la platja de Garbet, per que la previsió diu que el vent bufarà molt fort, força 7 amb ratxes que poden arribar a força 9.  

Jo estic inscrit en el clínic de "Resolució d'incidències", som una molt bona colla que es divideix en 2 grups, el nostre el guiaran en Rick (Cornwall) i en Jean Marc (Bretagne), 2 palistes experimentats que ens faran millorar la tècnica de la solució de problemes en el mar.

     

El primer que fem és treballar moviments bàsics, per mes endavant anar a jugar una mica amb les pedres, practicant el canvi en la tècnica que els han comentat.  

El vent va pujant d'intensitat i alguna ratxa provoca les primeres volcades sense consecuencies.

      

Desprès de 90 minuts de caiac dinem una mica, però per poder dinar cal fer uns esquimos primer.

 

Un cop dinats, un dinar de treball, per que en Rick i en Jean Marc ens expliquen que i com ho farem els següents rescats.

Revisem les línies d'arrosegament i veiem que salten correctament del cinturo.  i després tornem a l'aigua per practicar, i practicar, i practicar. 

• Arrosegament sense cordes per devant
• Arrosegament sense cordes per darrera
• Arrosegament amb corda en linia de 2 i de 3

en fi una jornada llarga, us ho havia dit?.

 

Es una llàstima que més gent del club d'Andorra no s'hi hagi afegit, el nivell tècnic dels guies és excel·lent i jo estic aprenent molt.

   

Finalment arribem a la platja, jo estic mort, i en Rick encarà em fa fer un parell d'esquimos més.  Que bo que és portar un vestit sec!

Carreguem i cap a Llançà, i allí la primera sorpresa del dia, bé ni la primera ni la segona ni ..,  però si és una noticia

Rai treballant per SKKayay?

Ara toca gaudir del video d'en Rai a Alaska.  Som una bona colla a la casa de cultura i no hi cabem tots.

Del video unicament us dirè que millor que el veieu, imatges precioses i una historia que cal sentir.

Al final tots en peu aplaudint a en Rai per una aventura que molts voldrien voldriem haber fet.

Demà serà un dia mes llarg encara, toca un clínic de Rock Hopping al matí i un altre de rescat assistit per la tarda, i aquesta nit dormirem un hora menys.

A continuació una projecció de TOTES les fotos

Ens veurem a l'aigua!

per cert,

Nosaltres també palegem tot l'any

2015.03.22 - Amb en Manel al canal

i, com feia calor, s'ha banyat.

Avui hem anat 3 al canal de Ponts, si ja se, ara us preguntareu com que 3, en Manel i jo som 2, però jo he trucat a les 8.45 a en Grumpy que també s'ha apuntat, bé el seu cos hi era, el seu esperit l'hem retrobat a Ponts.

De baixada hem deixat els cotxes al Viena i tots hem anat amb la meva furgoneta.  En Grumpy s'ha estirat al darrera, i en Manel i jo hem fet el camí xerrant, amb la "melodiosa musica" orquestrada per la roncadissa d'en Grumpy.

Hem esmorçat al Valldans, i a l'aigua.  Hem resseguit caminant el canal comentant els canvis, el mes important, el salt que hi ha al final.

En Felip estava allí entrenant, hem quedat aquest estiu a Arfa per practicar. 

Hem estat una estona a la tolla de dalt abans de ficar-nos al canal.

   

En Grumpy i jo fèiem circuits més complicats i en Manel feia "backs" i "presses de corrent".

En Manel ha avançat força avui, potser únicament li cal més continuïtat, però aquest és un mal molt comú.

Després amb en Grumpy, en Manel ha intentat una "surfejada" que s'ha quedat en "nedada", com ha dit en Jordi que estava per alli, 

"potser tenia calor"

   

La veritat és que el dia ha estat bo, però calor, el que es diu calor no, i l'aigua esta MOLT freda.  En Manel ens confessava desprès que quan ha bolcat casi a quedat corprès de la fredor de l'aigua.

En Manel ja no s'ha tornat a ficar a l'aigua.  En grumpy i jo hem fet la segona i darrera baixada.  La veritat és que en la primera baixada hem trigat mes de 100 minuts en fer-la.  La segona baixada ha estat mes curta, hem fet portes i contres i tot just hem estat 20 minuts baixant.

Al final sortim de l'aigua i fem les fotos de rigor.

 

bé aquestes no, les de rigor son les de sota

 

i ens canviem, desprès en Grumpy es posa a dormir a la furgoneta, en Manel i jo hem pujat amb l'acompanyament del brogit d'en Grumpy fins el Viena, on cadascun a marxat a casa seva.

Ens veurem a l'aigua!

per cert,

Nosaltres també palegem tot l'any