L’aigua del riu està encara molt, molt freda
He arribat a Ponts abans d’un quart de nou i m’he posat a treballar amb uns companys per preparar l’infraestructura pel programa ETER del Nàutic Mig Segre. La temperatura és baixa, el termòmetre de la furgoneta marca 7 graus.
El dia està una mica rúfol, però les previsions diuen que acabarà sortint el sol
Veig molta gent coneguda, fa il·lusió aquesta festa del caiac amb tanta gent jove participant-hi, ja m’agradaria que en les competicions al mar tinguéssim tanta gent jove participant-hi.
En menys de dos hores començarà la competició. El sol ja llueix i ha trencat totes les boires matineres. Molts joves baixant pel canal, jugant, i gaudint , amb l’aigua. Vull destacar, una colla d’andorrans i andorranes, alguns venezolans, gent de Korea que entrena en Litus, gent de Donosti, i Galicia i Portugal, i com no la gent del Cadí i del Nàutic Mig Segre, la Segre’s Cup ja ha esdenvingut una prova internacional.
L’organització impecable, com sempre, el Nàutic Mig Segre ofereix el millor a tots els participants i assistents.
La prova comença i els problemes tècnics es van sol·lucionant, i , els palistes baixen pel canal, i els arbitres avaluen cadasq’un dels descensos, una dècima de segon, pot fer que un d’aquests jove triomfi, l’altre no fracassa, pero ara haurà de millorar.
El descens és molt tècnic, hi han portes de pas quasi alineades i separades per l’ample del canal seguides per una porta de remonte. La primera s’ha de pasar quasi d’esquena, sobretot en les categories de canoa, C1 i C2, en caiac la maniobra és menys exigent, però també s’ha de fer de forma molt precisa.
És una imatge molt plàstica veure ha aquests joves passant per aquestes portes, la concentració, la precissió al posar la pala, el punt de velocitat precis per ,sense perdre velocitat, pasar per cadasq’una de les portes sense penalitzar.
Son les quatre de la tarda i jo entro a l’aigua amb el meu caiac. Hi han tres o quatre pescadors pel canal, però s’aparten a mesura que passo, aixó no és massa habitual. Jo m’aturo per deixar que un pescador recuperi el peix que acaba de picar. Avui estic content, tots podem compartir el riu, únicament hem de respectar unes petites normes de convivència, en definitiva normes de sentit comú.
He provat de pasar per les portes 14, 15 i 16 amb el Recon, com si aquest fos una piragua d’eslalom, la veritat és que no és facil, al cap em venen les clases d’en Marc, “ANTICIPACIÓ!!” i després d’un parell d’intents fallits i de recordar com les pasaven els palistes del matí, la maniobra comença a sortir-me de forma acceptable.
En el primer descens he estat 45 minuts, i en el segon uns 40 minuts, però en el segon les meves maniobres van sortint millor, més precises i amb un punt més de velocitat. Després de repetir i repetir i repetir i repetir les maniobres. Abans de sortir de l’aigua, faig tres esquimos per la dreta i tres per l’esquerra, he fet un descobriment, l’aigua encara és MOLT freda, pero que molt molt molt FREDA.
Són gairebé les 6 de la tarda i jo em canvió i ja marxo cap a casa he gaudit d’un gran dia de caiac, pero també he acabat ben valdat, i ara el meu coll està una mica resentit per la fredor de l’aigua.
En acabar la prova, ajudo a recollir, i faig un moç amb la gent del Nàutic Mig Segre. Fa un sol espectacular. És una llastima que en Toni i la resta de la gent del club, hagin tret els números de les portes, per que a mi m’hagues agradat provar de pasar per les portes amb el Recon.
ENS VEUREM A L'AIGUA!
per cert,
.png)
