Abril de 2010 - Pràctiques a Sort

Sota la Noguera no hem trobat l'Atlàntida

Érem 4 palistes en una "fragoneta", en Carlos "L'aprenent", en Josep Mª "El profe", en Bernat "El crack" i jo mateix, que encara no se per que era "El grumpy" del grup.

La sortida va començar mes aviat tard, sobre les 12 ja érem al aigua freda de la Noguera al seu pas per Sort.

El nostre objectiu no era la recerca de l'Atlàntida, ans el contrari, únicament volíem gaudir d'un bon dia de kayak al riu, però la deessa fortuna va fer que aquesta recerca fos bastant exhaustiva.

Jo vaig fer 3 esquimos, en Josep Mª 2 i en Bernat 1, en Carlos va decidir practicar la recerca de l'Atlantida a peu, i ni així la vam trobar.

El dinar el vam fer d'entre pa al Bar "El Coyote" passades ja es 4 de la tarda, i no, no hi havia noies ballant sobre la barra.

En resum un dia assolellat, una bona companyia i uns bons descensos per la Noguera ens van fer gaudir d'un bon dissabte d'abril.

Ens veurem a l'aigua

Març de 2010 - L'Ebre, de Mora la Nova a Benifallet

La primera sortida amb bon temps i bona companyia

Desprès de participar en la prova del campionat d'Espanya de kayak de mar a Lloret de Mar, prova que per cert vaig acabar malgrat les inclemències del temps, gaudir del descens en kayak per l'Ebre, es un tot plaer pels sentits.

Com sempre la companyia en aquest tipus d'activitats es molt agradable, i el paisatge i un clima molt agradable van fer la resta.

Amb el conjunt de fotos del "safari fotogràfic" que vaig fer, he muntat aquest vídeo com recordatori de l'excursió.

Si cal comentar alguna cosa més és que, vam poder fer el "back" mes ample que jo he fet mai, tot l'Ebre, la Carme va nadar i jo , com va sent habitual darrerament, vaig fer un esquimo.

Una cosa que si vull destacar, la Carme està perdent forma física i ja no es capaç d'arrosegar-nos a tots quan anem en kayak. Caldria preparar-l'hi un entrenament específic per recuperar aquella forma física que va demostrar a Mallorca.

Una excursió per gaudir del paisatge i malgrat que es una mica llarga en distancia, uns 24 Km, no es fa ni llarga ni pesada.

A continuació os he posat la presentació en format diapositives de les fotos realitzades.

Ens veurem a l'aigua

Març de 2010 - Prova d'eslalom (Campionat d'Espanya)

L'enveja un tema recurrent quan veig gent fent kayak. 

Es recurrent en mi el fet de que quan veig gent que navega en kayak amb aquesta facilitat em fa sentir una enveja i unes ganes immenses de continuar aprenent. Les fotos que podeu veure a sota son d'una prova del campionat d'eslalom, i realment veure a aquesta gent com gaudeix del kayak és un plaer.

         

 

Ens veurem a l'aigua

Març de 2010 - Prova de freestyle (Campionat d'Espanya)

En fan una mica d'enveja, bé una mica no, molta enveja.

Veure aquesta gent el que es capaç de fer dintre d'un kayak en fa sentir enveja del molt que ells saben fer. Es una enveja que jo crec sana i que em sona ganes de millorar, i poc a poc o vaig fent.

El vídeo que podeu veure esta muntat a partir de les fotografies del àlbum que veieu a sota. Espero que tot plegat sigui del vostre grat.

Ens veurem a l'aigua

Març de 2010 - Onades a Vilanova (Platja del Far)

L'aigua està freda, i les onades es veuen grans

Som 4 convidats a fer surf a les onades, els primers en arribar som en Toni i jo mateix, mes tard arriba en Josep Mª i desprès, quan ja estem a l'aigua, arriba en David. Un grup heterogeni, però amb ganes de gaudir d'un dia d'onades.

En Jaume de Nootka l'hi deixa a en Toni un Robson dels cursos de kayak surf, i tots 3 anem a la platja del Far.

Les onades arriben desendreçades, i tenen una alçada respectable, entre 1 i 1,5 metres. La primera frase d'en Josep Mª quan veu les onades des del kayak és:

"Vigencita, que me quede como estaba"

i, és que des de l'aigua les onades es veuen "diferent".

Poc a poc anem veient que les moltes hores de practica a l'aigua de la piscina, a la "tolla" del canal de la Seu, baixant el canal d'aigües braves, etc. estan donant els seus fruits, i el que semblava inabastable, no sols és abastable sinó que a més ens fa gaudir.

El cansament i el fred ens van afectant, i "desprès dels dos últims esquimos" ens canviem i anem a dinar, un arròs amb llamàntol que ens permet acabar de forma excel·lent una jornada de kayak.

Ens veurem a l'aigua

Febrer de 2010 - Sortida a Ponts

La primera sortida al riu de l'any i,
encara està freda l'aigua

El primer i el mes dur, els calentaments i els estiraments, heu provat de córrer amb unes sabatetes de caiac per sobre d'un cami top ple de pedres, bé si no ho heu fet millor que us en esteu. Desprès ve el mes fàcil, palejar.

Som 6 a l'aigua l'Emma, la Laura, la Pilar, el Gorka el Josep Mª i jo, la Montse ens ha acompanyat però no es fica a l'aigua.

Comencem remuntant el riu i fem "backs", comencem a refrescar el tema dels cascos.

"Dona casco sempre a la corrent,
és igual si vas de cara o d'esquena,
dona casco a la corrent o volcaras"

Aquestes coses les hem d'interioritzar mes, sinó passa el que passa i alguns acabem nedant..

A mesura que passa l'estona el fred desapareix, i entrem en la dinàmica d'arriscar cada cop més en les diferents maniobres que ens va proposant en Gorka.

Després de casi 3 hores de palejar sortim del aigua tots molt contents i amb la sensació d'haver après, el que fa ficar te a l'aigua amb gent que sap.

Ens veurem a l'aigua

Dessembre de 2009 - Curs d'onades a Vilanova

Que grans son aquestes petites onades

El meu fill i jo hem anat a fer aquest curs i la veritat és que ens ho em passat la mar de bé. Jo, ja fa un parell d'anys, vaig anar a Euskadi per fer un curs d'onades, i la lliçó mes important, o la que mes m'ha quedat gravada a la memòria es:

Si les onades les veus petites, t'ho passaràs bé,
si les onades les veus mitjanes, ves amb molt de compte,
i si les onades les veus grans, quedat a la platja i gaudeix mirant-les.

i es una gran veritat, per aprendre a "surfejar" una onada, no necessitem que aquesta sigui de 4 metres , és millor que nosaltres anem agafant confiança, hi ha molts exercicis que podem aprendre amb onades petites abans de saltar onades mes grans.

A la platja de Vilanova i la Geltrú, amb la Carlà i en Jaume com a professors, ens vam ficar a l'aigua i ...

Per començar varem practicar una mica la tècnica de palades, "retro", "circular", "pivot", "recolzament dinàmic" etc i finalment comencem a jugar amb les onades.

Aquests kayaks Jackson, els "FUN", fan honor al seu nom i son molt DIVERTITS, això si, l'esquimo esdevé una necessitat per poder avançar en l'aprenentatge, per que malgrat que les onades no eren gaire grosses, el fet de dur kayaks especialment tècnica fa que una petita errada amb el plat o un recolzament no massa ben fet et porta a donar-te un bany. El campionat d'esquimos entre en Bernat i jo va quedar decantat a favor seu. Ui aquesta jovenalla, com puja.

Trobo que el kayak-surf està a mig camí entre el kayak de riu i el kayak de mar, estem al mar, però la tècnica necessari es la que s'utilitza al riu, es una barreja molt interessant.

Recomano a tots els amants del kayak de mar provar el kayak-surf en un d'aquests petits kayaks. La tècnica necessària per dur a terme els exercicis en aquests kayaks va molt bé quan tornem ha agafar els nostres kayaks de mar, i als amants del kayak de riu que ho provin, les sensacions son meravelloses, i bastant diferents a les onades estàtiques d'un riu . El meu fill i jo ens ho hem passat molt, molt bé.

Moltes gracies Carlà i Jaume per les vostres classes, i paciència.

Ens veurem a l'aigua