Al camp d’eslàlom de Pau, quina por!
Primer día, un bon grapat de kilometres
Avui és dia 6 de desembre, són tot just les 10 de la nit quina amb el caiac carregat surto cap a Ponts. Avui dormiré a l'hotel Boncompte i demà a les 6 començarà la sortida. Conduir fins als bungalous Ictus, a Pau, i un cop agafades les claus marxem cap a Orthez per fer la primera presa de contacte amb el canal.
Un cop a Orthez comencem amb entrenaments lliures, escalfar al pantà que hi ha darrere i després unes baixades pel canal. La sessió acaba amb poques fotos, 0 són poques fotos no?, i cap lesionat. Avui no anirem a l'hospital d'Orthez.
Un cop al bungalou ens trobem amb en Genaro, que ha arribat tard. Abans hem anat a buscar el menjar, un carro ben farcit de menjar per una tropa de 14 ens, famolencs després d'un viatge de 4 hores i de 2 hores de caiac.
La distribució als bungalous ha estat similar a la de l'any passat, els joves en un bungalou i els veterans en un altre, bé amb nosaltres dormiran les 2 noies del grup. Els bungalous estan força bé i la calefacció funciona bé.
Després d'un BON plat de macarrons, alguns a la bolonyesa i bons d'altres amb salsa de tomàquet i insuls, que l'ajudant del xef Toni, en Macià, ens ha preparat. En acabar el sopar planifiquem una mica el que farem demà.
Marxem a dormir aviat, demà ens espera un dia dur a Orthez.
Segon día, visita guiada a l'hospital
Comença el segon dia, esmorzem, pa, crispetes, llet, no hi ha cafè, però si hi ha té. Els menuts fan la seva vida a l'altre bungalou, van tots en màniga curta, crec que tenen forta la calefacció. El dia és una mica rúfol, però la temperatura és força agradable.
Després dels esmorzars a preparar els dinars, una mica més d'un entrepà per cadascun, i fruita. També agafem botelles d'aigua per tot-hom.
Al voltant de les 11 arribem a Orthez, i els veterans comencem a entrenar amb els menuts. Quan em canso, començo a fer algunes fotografies. Quan acabem l'entrenament del matí dinem i tornem ràpidament per fer el segon entrenament. Un cop començat l'entreno en David decideix que vol fer una visita a l'interior de l'hospital d'Orthez. Donat que en Toni i jo ja el coneixem, l'acompanyarem en tan il·lustrativa visita. En Ferran s'apunta amb nosaltres, també vol descansar de l'entrenament que en Genaro prepara als que es queden.
La visita guiada per l'hospital s'allarga, unes 6 hores i acaba amb un David recosit. En David surt amb uns 11 punts que necessitaran atenció la resta de la sortida i algunes setmanes més. Mentre jo em quedo amb ell pagant la visita, el Toni i el Ferran cercant els antibiòtics i la resta de medecines pel lesionat.
Avui recordant l'accident d'en David, em sorprèn recordar que just abans d'iniciar el descens, ell ens comentava a Ferran i a mi que la seva pala necessitava una reparació. Es va trencar la pala abans de sortir a canviar-la.
Arribem tard als bungalous, tot seguit preparem el sopar i tot a continuació a dormir. Cansa més una tarda d'hospital que una tarda de caiac, i el David, que està força rebregat, dormirà pla.
Tercer día, avui a Saint-Pé
Comença el tercer dia, jo em noto rebregat. Esmorzem com ahir, pa, crispetes, llet i ... Cafè!, en Jordi va anar a comprar ahir. Avui es veu més revifat al Toni, ha pres el seu cafè matinal.
Avui marxem una mica més d'hora, anem a entrenar a Sent-Per de la Bigorra. És un tram de riu reconvertit en canal, i és molt divertit. Donat que és millor reservar jo m'he apuntat el telèfon i el correu electrònic per fer les reserves, potser algun dia hi aniré amb els d’Andorra.
Reserves del canal
Sport Nature
65270 - Saint-Pé de Bigorre
Telefon: 05 62 41 81 48
Horari: 8.30 - 12.30h i 13.30 -17.30h
email: sport-nature@hpsn.fr
Un cop canviats i embarcats pugem fins a dalt, hi ha un petit saltant d'un metre que remuntem sortint del caiac i un cop a dalt el baixem. Ens quedem una estona sota del saltant jugant amb les onades que es formen. Un parell d'esquimos després baixem cap a on està en Toni. Jo em quedo amb en David Salas, que com no es pot ficar a l'aigua ens farà d'entrenador i fotògraf.
Mentre estem fent l'entreno passant flotant un parell de caiacs de plàstic d'un grup de gent que s'estava iniciant. No passen gaires segons que als dos primers s'afegeix un tercer caiac bolcat. Els palistes surten nedant ràpidament, l'aigua està molt freda. En Macià i jo recuperem un caiac i dues pales.
Acabat el rescat anem a dinar, com cada dia entrepà i fruita. Després en Toni i alguns valents entrem a l'aigua per una sessió de tarda. Provem de fer alguna maniobra que acaba en esquimo, però ho anem intentant. Al final els entrenaments són repetir, i repetir, i repetir, i repetir i al final tornar a repetir fins que la maniobra comença a sortir bé, però únicament comença. Si ho fan els més joves, ells han de repetir alguna vegada menys.
 |
| Grumpy, jo hi era! |
Aquesta nit toca pizza. Toni i Jordi busquen on podem anar a menjar-les. Al final anem a un restaurant que hi ha en un centre comercial. Les pizzes no són tan bones com les que feien al local de Pau, però hem aparcat molt fàcilment i això és un punt a tenir en compte quan ens movem amb 2 furgonetes i una autocaravana.
Demà al matí toca anar al camp d'eslàlom de Pau, quina por, avui dormiré amb pitavoles a la panxa.
Quart día, amb pitavoles a la panxa
Són les 7 de matí quan ens aixequem, bufa una mica de vent, que fa que la humitat hagi baixat força i la roba de caiac estigui quasi eixuta. Ara cal recollir els bungalous i deixar-los nets i polits. Bé cal recollir el nostre bungalou i el cau de les feres en què s'ha convertit l'altre bungalou.
A les 9, un cop esmorzats i els bungalous recollits retornem les claus i marxem al camp de Pau. Nosaltres entrem a les 11.00, així que 15 minuts abans ja cal estar canviats i escalfant a la tolla.
El canal es força impressionant. A en Macia i a mi ens acompanya el Ferran que farà amb nosaltres una primera baixada, actuarà com guia. Una primera baixada en la qual jo simplement sobrevisc i en Macià fa el primer esquimo. Jo no faig cap esquimo, però la meva capacitat de navegació ha estat molt minvada, he anat per on m'ha portat el corrent, únicament he pogut passar 3 de les 5 portes per on hi havia de passar.
Arribaré a fer 4 baixades i acabo ben esblenat. A la tercera baixada, el meu millor descens, faig set portes, dos remontes, un a dretes i un a esquerres i 5 portes de cara, algunes perquè estaven al mig i no les podia esquivar, però son 7 portes passades, això si gairebé he puntuat a totes.
A l'última baixada, quasi ja no puc ni amb la meva anima, estic ben baldat i quasi m'enganxa el darrer rull. Unes noies, d'algun equip nacional, que estaven allí m'animaven, no sé si a deixar-me anar i caure o a esforçar-me a sortir, però m'animaven. Era la meva darrera baixada si ho arribo a intentar un darrer cop segur que "pillo".
Les fotos que veieu del camp les ha fet el David Salas, que com està lesionat l'he utilitat perquè ens fes unes fotos per documentar l'entrada del BLOG i que em fes alguna a mi, perquè si no en Grumpy mai s'ho hagués cregut que jo hagi baixat per allí.
Ens canviem ràpidament i ens preparem per tornar. Un viatge de tornada amb cues i caravanes d'esquiadors que retornen a casa seva. Nosaltres tornem també a casa. Jo deixo a en Macia als bombers, i després de perdre'ns per Artesa de Segre, oi Arnau, arribem a Ponts on descarrego la meva càrrega de joves i continuo cap a Andorra.
Han estat 4 dies de caiac molt intensos, i des d'aquí agrair al Toni el fet haver-me convidat, al David Salas per moltes de les fotos del BLOG, al Ferran per la paciència amb aquest principiant-veterà i a tots l'excel·lent companyia durant 4 dies de pala.
Com a proposta de millora per l'any vinent, proposo 2 coses
- que el Macià, que ha estat el nostre cuiner aquests dies, faci uns cursets de cuina per millorar tot el tema de l'alimentació.
- que el Toni tregui un abonament especial, per l'hospital d'Orthez per quan hi tornem a anar.
