dijous, 16 de març del 2017

2017.02.24-03.05 - Rius a Galicia

No hay dunde perdérse!

Dia 25 de febrer
Son les 6.30 del matí quan surto de Castellfollit del Boix en direcció Monterroso (Galícia). Em queden més de 1000Km per arribar a lloc. Després de 12 hores, 10 hores conduint arribo a Monterroso on faré estada els pròxims 7 dies.



A les 18.30, en arribar a Monterroso vaig a la bodega O Ruan, que és on hem quedat per després anar a la casa Campos de Vilance.

Riu Deza al seu pas per Monterroso

Riu Deza al seu pas per Monterroso



Vull dedicar unes línies a la casa, és molt gran, nosaltres ocupàvem un apartament per a fins a 6 persones. La casa disposa d'un parell de rentadores i una assecadora comunitària. L'assecadora és un luxe que va permetre que gaudíssim de roba quasi eixuta cada dia.  La proposta d'en Txus (UR Nomade) ha estat tot un encert.

En un país on plou molt, i ens plourà cada dia, gaudir d'una assecadora ens permetrà navegar, no navegar però si iniciar la navegació amb la roba més o menys eixuta.


Dia 26 de febrer
És el meu primer dia a Galicia i avui baixarem el riu Deza, la part baixa.  No fa sol, pero no plou, ens podrem canviar sense mullar-nos.  La temperatura és força agradable, pero jo com precaució, m’equipo amb el tratje sec.

Marxem amb furgoneta fins al punt d’embarcament
  • Punt d’entrada al riu (Coordenades): 42,766798N,8.272736O
    • A prop del poble de Sulago (PO204)
i en Txus deixa la furgoneta amb la roba seca al punt d’arribada i torna en un taxi.
  • Punt de sortida del riu (Coordenades): 42.777086N,8.337803O
    • A prop del poble de Sobrado

El recorregut és d'uns 10,54Km, és tracta d'un descens d'un tram de classe III amb un pas de classe 4. És una molt bona entrada pel que ha de ser una setmana de caiac intensa.


     

Durant el descens únicament cal destacar, un parell d'esquimos i un porteig.
 

En sortir fem un dinar-berenar-sopar en un bar que hi ha a prop de Sobrado. El bar es diu Extasis, i mengem un menú cassola molt bo.



Dia 27 de febrer
Avui farem el "Alto Deza", un riu una mica més fort que el "Bajo Deza". El dia està rúfol, però l'assecadora ha fet el fet i la roba està eixuta.
Mai està prou valorada la roba eixuta de caiac.

Marxem amb furgoneta fins al punt d'embarcament
  • Punt d'entrada al riu (Coordenades): 42,681509N,8,205775O
    • Carretera que va al pont de Taboada
i en Txus deixa la furgoneta amb la roba seca al punt d'arribada i torna en un taxi.
  • Punt de sortida del riu (Coordenades): 42,75226N 8,24927O
    • Al monastir de Carboeiro
Comencem fent baixar els caiacs per un fort pendent fins a arribar al riu. En Beñat organitza el descens dels caiacs, primer a mà, però és molt cansat, després amb un nus dinàmic. Més tard munta un passamà per facilitar el fet de baixar la resta del material i les persones.



 

El descens es fa llarg, son més de 15 Km d'aigües braves amb ràpids força continuats i de bon nivell.

   

El nivell d'aigua és baix encara que la navegació va bé, potser amb més aigua nadaríem més.

En el primer pas complicat, a pesar que el revisem abans d'iniciar el pas, no veiem una branca grossa submergida al final del ràpid. Txus baixa el primer i la descobreix i ens fa canviar la traçada, és perillosa la branca. En Joan i jo baixem. La meva baixada es complica, i acabo picant amb la pedra, les meves costelles reben de valent.


 


 


Entre tots enretiren la branca que fa nosa perquè no s'enganxi ningú darrere.

Els ràpids es van succeint, i al final del recorregut portegem una presa.


 

 



Acabo el descens ben esblenat, entre el cop a les costelles i la llargada del recorregut avui dormiré ben pla, o no!



Dia 28 de febrer
Tornem al riu Deza per fer el tram intermedi, "el clasico" en diuen. Embarquem on ahir vam desembarcar, el monasterio de Carboeiro.  Avui plou una mica.
Monica s'apunta i jo quedo a terra. Em fan força mal les costelles i no vull fer esforços.

Jo faré avui el "taxi" per recollir als companys i de fotògraf quan pugui.



Baixo de la carretera al riu i faig unes fotos dels companys a mig recorregut. En Txus em comenta que els esperi a la platja fluvial per recollir a la Monica.


   


Un cop recullo a Monica i carreguem el caiac a sobre la furgoneta, per cert que t'historia pujar el caiac a sostre, anem a Bandeira per buscar un lloc on dinar el grup.



 

   


 

A Bandeira, en un garatge, ens preparen un "polvo a feira", en un plat gran, que prenem en un bar amb una cervesa. El pop és excel·lent, sens dubte el millor pop que hem pres en aquesta setmana.


   



Recollim als companys i tornem a Bandeira, al café Atly on dinem-berenem-sopem.

 







Dia 1 de març
Avui anem al riu Arnedo,  a mi em fan mal les costelles, així que em prenc l'ibuprofèn per esmorzar i davant de la casa de barrets on fem l'embarcament el paracetamol. Jo com ja no em trobo massa bé agafo una pala petita i flexible per intentar evitar el que acabarà passant.  Com va plovent, ens canvien i esmorzem al porxo.

   


Embarquem despres que en Txus arribi, de seguida que entro a l'aigua noto que les costelles en fan molt mal, em costa respirar i el braç dret no respon.

Després del primer ràpid veig que no puc continuar, no tinc força en el braç dret i el malestar permanent en les costelles no em permet continuar.



 


En Txus em deixa allí amb en Beñat que m'ajudarà a sortir del riu. En Beñat m'ajuda i arribem a la carretera, els caiacs han quedat a sota.




Un cop sortits del riu agafem un taxi, recuperem la furgoneta, i tornem al punt d'embarcament per recuperar els caiacs.

Per a mi s'han acabat els rius en caiac aquesta setmana, i avui 15 dies després encarà me'n sento de les costelles.
  

Dia 2 de març
Ens aixequem molt d’hora molt d’hora, bé mitg hora abans del que es habitual,  En Beñat i en Txus ja fan soroll al menjador-cuina del apartament, i la resta del grup ens anem llevant.

La idea és anar al riu Sor, un riu del nord de Galícia que fa frontera entre les províncies de Lugo i A Coruña. Es tracta d'un riu costaner, que desemboca en una ria al poble de O barqueiro. Aquest cop buscant el punt d'embarcament confiem en un GPS i acabem al mig de les muntanyes de Galícia cercant el punt d'embarcament. En Txus va anar a preguntar en una casa, i l'hi diuen:

No hay dunde perdérse, la primer a la derècha no, la segunda a la izquierda no, la tercera todu recto, peru no hay dunde perderse.

Arribem al punt d'embarcament després de més de mitja dotzena de camins travessers, peru no hay dunde perderse.


 


Estem a prop, bé relativament a prop de l'Estaca de Bares, que segons els llibres de geografia de la meva època és el punt situat mes al nord de la península Ibèrica.

  


Ells faran el tram alt del riu, que baixa molt encanyonat, resseguir el riu serà complicat. El riu Sor baixa força bé d'aigua, sento una mica, bé forçà, enveja dels que baixen.



Un parell d'hores posteriorment arriben al punt de desembarcament, jo estic allí amb la furgoneta d'en Txus.
    


A la tarda fem cap a O Barqueiro per fer el dinar-berenar-sopar de costum. Les fotos que deixo de la ria i del poble d'O Barqueiro faran més justícia al paisatge de què jo pugui dir. El lloc és maquíssim.





Tornem a l'apartament, i com ja és costum, no arribem abans de les 11 de la nit.
Dia 3 de març
Avui baixen el riu Tambré, em sembla, és un riu que passarà sense pena ni glòria, jo tinc poques imatges i ens serveix per descansar una mica de les jornades anteriors.


Més tard, al capvespre, visitem Santiago de Compostela on Joan ens demostra la seva capacitat per ser "dolent". Encara, quan em recordo, somric en pensar en la història de la corda fantasma al mig del carrer.






Dia 4 de març
La tarda del dia anterior, en Txus comenta que baixarem el Deza, el tram clàssic, i aquest cop baixarà el raft.


Realment ho fa per mi, suposo que veu la meva carona trista per la manca de riu.
 


 

Embarquem al monestir de Carboeiro i sortim després del pas del portuguès. Avui baixà més aigua pel riu. És el primer cop que baixo amb un raft, i malgrat ser un riu força viu, no he sentit temor en cap moment, això si, en Txus és un "capità" forçà dur, i en diverses ocasions m'ha fet servir d'àncora.



L'últim pas, el pas de portuguès, el portegem.
Un cop dinats, jo marxo a Mondariz-Balneario on s'està celebrant el campionat d'Espanya d'eslàlom però això serà una altra història, una altra entrada al BLOG.

Ara els meus agraïments a en Txus i Beñat per haver-me suportat, i als meus companys de pala, pel mateix.

A Miguel, gràcies pels magnífics vídeos i fotos que he fet servir en aquesta entrada i en el vídeo que pròximament publicaré.

A tots una disculpa, revisar les imatges i els meus escrits per preparar l'entrada al BLOG m'ha costat més de la setmana prevista.


Ara un petit resum amb la meva valoració
Menjar:   Excel·lent
Dormir:   Perfecte
Clima:     Plou cada dia, però no és culpa d'en Txus, o sí?
Rius:       Bé, però no puc opinar massa més únicament he baixat 1 el Deza, però és un motiu per tornar-hi.  Potser una mica més d'aigua hagues estat millor.

Espero acabar la setmana a Galicia l'any vinent.


ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

dijous, 16 de febrer del 2017

2017.02.04-05 - Dos dies al riu, i ...

i una "competi", i un concert.

Avui, és el primer dia en molt temps, més d'un mes, que torno a practicar.  He arribat a 2 quarts d'onze a Ponts.  

En Toni em sorprèn amb la proposta d'una competició d'eslàlom per la gent del club. Primer dissenyem el circuit, després el memoritzem, bé, ells el memoritzen, jo no puc, i finalment fem els dos descensos. 

 Hi han 28 portes en el recorregut. Comencem fent l'escalfament i després comencem les baixades d'un amb un. 

En la meva primera baixada faig una pila de 50, són cinc, i puntuo a totes les portes, o gairebé. En la segona baixada milloro, o no, i faig "únicament" tres 50, encara que segueixo puntuant en totes les portes, o gairebé. 

El meu problema és que no recordo si les portes són de pas o "de remonte" i això fa que el meu número de 50's sigui molt alt.   He de millorar, com a minim,  la meva memòria posicional, tot el demes també.  Tinc molt  cami per endavant.


Lloc de la sessió:
Ponts
Data:
        2017-02-04   12:03:12
Tècnic:
Toni Herreros
Nom de la sessió:        
Baixades llarges


RepeticióPalistaTemps
1Miquel Serra01:47,222 + 6 = 01:53,222
David Sala01:52,621 + 2 = 01:54,621
Jordi Alcaraz02:01,122 + 4 = 02:05,122
Ferran Julia02:02,244 + 8 = 02:10,244
Mireia Oliva02:03,690 + 8 = 02:11,690
Aleix Jou02:12,641 + 58 = 03:10,641
Rafel Almenar                  02:48,338 + 256 = 07:04,338
2Miquel Serra01:47,119 + 6 = 01:53,119
David Sala01:52,223 + 4 = 01:56,223
Jordi Alcaraz02:04,434 + 2 = 02:06,434
Mireia Oliva02:02,799 + 4 = 02:06,799
Ferran Julia02:08,577 + 6 = 02:14,577
Aleix Jou02:31,954 + 62 = 03:33,954
Rafel Almenar03:50,308 + 168 = 06:38,308


La veritat és que falten imatges d'aquesta "competi" interna del club, però tots els participants ens havíem pres en serio la prova i volíem fer bé la baixada.  Potser jo podria haver fet algunes fotos, vistos els meus resultats. 

Pobre Toni, haver d'entrenar un palista com jo! 

Després de les 2 baixades, que potser són 6 minuts en total, estic força cansat, l'eslàlom és un esport exigent. 

Abans de la una em trobo amb Jaume i anem plegats a dinar al Valldans un plat combinat i abans de les 3 ja estem a Camarasa. Allí ens canvien i a dos quarts de quatre ja estem a l'aigua. 




La primera bolcada de Jaume és a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera-Pallaresa, li té tirada aquest pas al Jaume. Jaume es queixa de què l'aigua està més freda que l'altre dia, però no és veritat, està entre 4-6 °C, el que passa és que la temperatura ambient avui és de quasi 12 °C, i aquesta diferència tèrmica si és més gran que l'altre dia, quan la diferència tèrmica era de 0-1 °C., l'aigua entre 4-6 °C i l'aire entre 4-7 °C. 




Vindran tres bolcades i mitja més, però també vindrà una alegria, baixa el seu primer ràpid sense cap incident, com un campió. 




Suposo que si llegiu això, ús haurà fet gràcia el de "tres bolcades i mitja". La mitja ve per què en Jaume comença a bolcar i jo arribo prou de pressa per enganxar-lo i desbolcar-lo sense que ell surti del seu caiac, mitja bolcada no?. 

Arribem a Camarasa, i allí ens eixuguem i ens canviem. Són un quart de set i encara hi ha llum. En Jaume està cofoi perquè avui ha baixat bé el seu primer ràpid, espero que el vídeo amb el seu descens m'hagi quedat sortit prou bé i pugui acompanyar aquest relat.



A la nit vaig anar al Harlem, allí hi tocava el grup "Tobacco Road", en català una cosa com "La ruta del tabac", amb tot de vells coneguts. 

El meu càmera, en Jorge, va anar filmant mentre jo gaudia del concert i bevia cervesa, o al inrevés. 

El resultat, per culpa de la falta d'il·luminació i del pols del meu càmera que ja estava molt perjudicat, no és el meu millor vídeo, però que hi farem.





Al matí vaig tornar a entrenar, deprés dels resultats de la "competi" em queda clar que tinc que entrenar molt més.


ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

Com hi podeu participar?

Si voleu coneixer les activitats que us proposem no deixeu de mirar e la pestanya del calendari. Si voleu proposar una activitat o demanar mes informació podeu enviar un em@il a

kayak.andorra@gmail.com

amb les vostres dades, i us respondrem el mes aviat possible.