2014.08.10 - L'ultim curs de TD1

Una imatge pel record

Imatge dels ultims que han fet el curs de monitor, aqui tinc vells coneguts, com la Mª Angels i el Francesc, a veure si els trobeu a les fotos.

Tal i com havia dit aqui tiniu les fotos

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2014.08.07 - Cap a Tamariu (i tornada)

Barques, bots, motores i turistes arreu.

Son les 10.44 i amb el caiac preparat surto navegat cap el Cap sa Sal. Surto vorejant les boies que limiten les platges, primer Torroella i després Pals.  Una cosa que m’ha sorprès és que les boies a la platja de Torroella estan molt mes allunyades que les boies de Pals.

Després de la cala de s’Illa Roja, arribo a Sa Riera i ja enfilo cap el Cap sa Sal.  Encara queden els rastres del abocaments incontrolats de fa 30 anys o mes.  En arribar al Cap sa Sal, una construcció monstruosa corona el cap, i allí veig la primera mostra de les pesimes actuacions de l’home.  

Jo continuo costejant cap el Cap de Begur, abans trobaré les cales de Aigua Freda i Sa Tuna.

Sortint d’Aigua Freda faig el freu de la Punta des Plom i costejant arribo al cap de Begur.  El fet de costejar em permet descobrir una zona de freus molt maca, malgrat el soroll dels motors dels iots, els bots i les motores que passen a tocar del caiac aixecant onades a tort i a dret i deixant una forta pudor de gasoil i benzina cremats.   

   

Després arribo a la platja d'es Falcó, la Platja Fonda,la Platja d'Aiguablava, la cala d'es Tramadriu i la cova d’en Gispert.  Després entro a la cova del Bisbe i finalment arribo a Tamariu.  

A Tamariu hi ha una munior de barques amarrades i es fa difícil trobar el canal d’entrada i sortida amb el laberint de barques i barquetes, bé, no tant complicat, cal seguir la filera de caiacs que van sortint de Tamariu.

A Tamariu també hi ha una platja plena de banyistes, turistes de platja que amb les seves tovalloles esteses fan un veritable tapis a la sorra de la platja.

 

Desembarco a prop de la gent de Kayaking Costa Brava, que em guarden una estona el caiac.

Faig una cervesa a la Morera, que car és fer una cervesa a vora el mar, 

i torno cap a casa.  La tornada la faig traçant les puntes,

de Tamariu a Punta d’Esguard, d’alli a la Punta des Banc, i d’alli al Cap de Begur.  Passat del cap de Begur entro una mica a recer per continuar cap al Cap sa Sal on faig un moç, l’ultim préssec de vinya que em queda.  

Allí veig uns operaris instal·lant escales a la roca per que la gent del Cap sa Sal el puguin banyar, com és possible que deixin instal·lar aquestes coses en zones que tindrien que ser parcs naturals?, aquesta és la pregunta de denuncia que faig avui.

Del Cap sa Sal surto directament cap al Mas Pinell on arribo 1hora i 45 minuts després.  He fet una mitja de 7 Km/h de tornada, incloent l’aturada del préssec, no esta gens malament oi?

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2014.08.03 - Sortim de la Platja del Castell

“Turistus plaierus invasorus”

Avui hem fet la sortida que dissabte no vam fer.  Des de la Platja del Castell fins al Cap Roig.  A les 10 arriben la Gyula i la Magda i jo em trobo amb en Marc (Kayak eXperience), el dia comença bé.  Cap a 2 quarts d’ 11 sortim a navegar, sortim pel canal d’embarcacions, i la primera parada és la Foradada.

 

Anem costejant, passant pels freus, el meu caiac rasca en algun lloc, i cada rascada fa mal.  El mar no està pla, però es pot navegar bé entre freus i es poden  anar visitant totes les cales i caletes.

     

La zona del Cap Roig segueix sent preciosa, però a l’estiu hi ha una munior de iots, barques i barquetes pertot arreu.  

 

Les platges i les cales també pateixen la invasió d’una nova espècie, el dominguero de platja tècnicament conegut com “turistus plaierus invasorus”, que com el pescador de platja tècnicament conegut com “pescatoris plaierus agresivus”,  són especímens invasors molt territorials que, sota l’empara dels ajuntaments i d’altres ens polítics, envaeixen les nostres platges i costes.  

He vist que ha d’altres blogs s’expliquen detalls tècnics sobre les besties que trobem mentre naveguem.  Jo faig aquí un incís etològic sobre el “Turistus Plaierus Invasorus”.  Faig un incís genèric donat que no entraré ha fer la distinció de les diferents subespècies, “britanicus”, “germanicus”, “hispanicus”, etc

• El domiguero de platja femella s’estira a la platja lluint cos, i es cou poc a poc, a sol lent, i mentre es va coent s’unta unes cremes i olis per tal que la pell no quedi eixuta i la carn quedi més daurada.  
• El dominguero de platja mascle llueix la seva panxa tot gallejant, es submergeix a l’aigua tot just fins a la cintura per marxar després a recer del sol, a un lloc anomenat “xiringuito”, on beu de forma continuada cerveses i menja aperitius i peixet i calamars fregits

Nosaltres continuem navegant en direcció nord, a vegades acompanyats d’altres caiacs, a vegades en solitari, cap al Cap de Planes i d’allí a la Banyera de la Russa, però sempre hi ha barques, barquetes, iots i motos d’aigua que passen a tocar-nos.

   

De tornada, en Gyula i jo proposem anar a les Formigues, som 3 i votem, la votació és 2 a 1 a favor d’anar-hi, però la Magda ha votat que no, així que no hi anem.  Són coses de la democràcia.

Ens aturem a fer un mos i no ho fem en una platja, és perillós, ja us he comentat abans els especímens que les envaeixen a l’estiu, ho fem en una zona de pedres arrecerada del vent.

Tornem cap Castell i allí desembarquem.  Descarreguem els caiacs i cap a casa.  Jo torno a Torroella de Montgrí i ells cap a Vilanova i la Geltrú

 

Gràcies al Gyula i la Magda per la companyia.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2014.07.30 - Un migdia a les Medes

Que lluny arriba el soroll

Avui amb el meu fill hem decidit anar cap a les Medes.  Aquesta és una sortida que fem cada any.  Ell navegarà amb el TideRace Xtra i jo amb el Sipre Tintorera.

Ja son les 11 i en pocs minuts en Bernat i jo estarem navegant cap a les Medes.

 

Quasi no bufa el vent, el mar esta ben pla i naveguem lleugers.  En passar davant del Camping, ja estem a mes de 500 metres de la costa, però es poden sentir els crits de la munior de gent que està a la platja “rostin-se” al sol.  Que lluny arriba el soroll dels que trenquen la quietud de les platges a l’estiu.

Un cop arribats a la Meda, la segona illa pel que fa al tamany, desembarquem i ens banyem una mica.  Es una zona idíl·lica, no hi ha gent, be a la platgeta, però les illes estan envoltades de vaixells fondejats a les boies.

   

He dit que no hi ha gent i us he enganyat, poc a poc i ja passat el migdia arriben 2 caiacs Necky i 2 sit-on-top amb 4 persones mes, la nostra platgeta idíl·lica està ara ocupada.  També arriben els nautilus des de l’Estartit.  Potser ha arribat el moment de tornar a casa, la pau a la Meda, i també a les Medes, s’ha acabat.

 

De tornada ens trobem que bufa xaloc, tornem a tenir de cara el vent.  En Bernat comenta que el pròxim dia sortim a favor del vent i així al menys gaudirem d’un tram amb el vent a favor.

Gràcies al Bernat per la companyia i per una bona jornada de pala.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2014.07.20 - Vinyes verdes vora el mar

Que els pins cenyeixin la cala

Avui hem quedat  a Llançà amb la Vera i en Txus.  Jo havia de recollir el meu caiac que en Pau (SK Kayak) m’havia reparat, malgrat tenir un any, ja estava una mica atrotinat, bé no massa però volia reparar les ralladures i alli ho fan força bé.

Son les 10 i pocs minuts, jo ja he ellestit amb en Pau i estic prenent un esmorçar.  Arriben la Vera i en Txus i es prenen un tallat.

Mentre fem el moç, comentem una mica la previsió del temps, molt vent de nord i a la tarda pluges; queda  clar que o sortim de Port Lligat per anar cap el Cap de Creus, o hem de canviar de ruta.  En Txus proposa anar  cap el nord, direcció Colera i Portbou.  Tots hi estem d’accord i a les 11 sortim en direcció nord.  

   

El vent bufa fort, potser força 4, i nosaltres intentem navegar enganxats a les pedres per estar una mica arrecerats i malgrat tenir més onades navegar amb menys vent.

 

Dintre de la badia de Llançà naveguem bé, però quan sortim de les puntes comencem a sentir la força del vent.  Pel camí trobem en Ferran, que està acompanyant un bona colla de joves nedadors que estan fent una travessa, els acompanyem una estona i després continuem la nostra ruta direcció nord.

Passem pel freu que hi ha abans d’entrar a la badia de Colera.Te la seva gracia pasar per alli, les onades i el vent dificulten una mica la navegació.  La Vera s’enganxa i li donem un cop de mà per sotir.

   

Quan entrem a la badia de Colera, la visió del pins embolcallant les platges i les vinyes a tocar del mar, i a recer de la tramuntana, són un espectacle preciós, per això he posat aquest nom a aquesta entrada al BLOG.  

Despres d’uns 8,5 Km hem arribat a Colera i anem directament al xiringuito de la platja per beure una cervesa.  Avui fa calor, el sol cau fort, potser perquè encara no ha arribat la pluja.

 

Cap a les 14 h tornem a embarcar, la tornada la farem aprofitant el vent i les onades.  Seran menys de 6 Km que farem en menys d’una hora.  En arribar a Llançà ja veiem que el temps està canviant.

 

Cap a les 4 de la tarda, tot just abans que es posi a ploure, la Vera en Txus i jo marxem de Llançà.   A l’alçada de Bellcaire la pluja esdevé molt violenta, amb pedra i tot, és clar que la pluja no sap ploure.  Ben segur que el caiac acabarà ben dessalat.

Ens aturem a Verges, plou molt, i aprofitem per fer un mos, mentre passa la forta tamborinada, després en Txus i la Vera marxen cap a Tarragona, jo torno a Maspinell, allí encara plou prou i jo deixo el caiac sobre el cotxe, no vull mullar-me més.

Gràcies als meus companys de pala per la companyia i per una bona jornada de pala.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

PER CERT,

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY